<![CDATA[Ara Balears - Otegi]]> 10 <![CDATA[Crims, condemnes, expiacions]]>

Comencem per fixar posicions: ningú, per molt que s’hi esforci, no trobarà en cap fonoteca, videoteca, hemeroteca ni biblioteca una frase meva que justifiqui, disculpi o minimitzi els atemptats comesos per ETA després de la fi del franquisme. Tampoc no he participat mai de l’embadaliment d’una part del nacionalisme català envers el món abertzale, ni he tingut el senyor Arnaldo Otegi entronitzat en cap altar, per més que l’acarnissament repressiu de l’Estat contra ell em semblés escandalós. També li ho semblà al Tribunal Europeu de Drets Humans. 

]]> <![CDATA[L’ectoplasma d’ETA, el deliri que es fa llei]]> El final d’ETA ha tingut una primera conseqüència inapel·lablement positiva: s’han acabat les morts i les angoixes d’escortes, mirar baixos de cotxes i debatre’s en com afrontar les extorsions amb amenaça de pena capital. Altres ítems positius són la tranquil·litat social, una convivència nova i la distensió a vegades elevada a reconciliació.

]]> <![CDATA[Otegi, cop de maça a la justícia espanyola]]> Arnaldo Otegi també va ser un pres polític. Així es pot interpretar de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, que certifica que l'actual líder de Sortu no va tenir un judici just en el seu processament per l'anomenat cas Bateragune, pel qual Otegi va ser condemnat a deu anys de presó per l'Audiència Nacional, que el va considerar dirigent d'ETA. Posteriorment el Tribunal Suprem li va rebaixar la pena a sis anys i mig, en una nova sentència que va comptar amb dos vots particulars que demanaven, respectivament, la lliure absolució i l'anul·lació del judici. Otegi va complir els sis anys i mig íntegrament a la presó de Logronyo. Durant la seva reclusió nombroses personalitats van demanar el seu alliberament: des de premis Nobel de la pau com Adolfo Pérez Esquivel i Desmond Tutu fins a l'ex fiscal general dels EUA William Ramsey Clark o pensadors com Noam Chomski i James Petras, passant per polítics com Carod-Rovira, Julio Anguita i l'expresident de l'Uruguay José Mujica, entre molts d'altres. Com es va repetir en moltes ocasions, Otegi era una peça clau en el procés de pau a Euskadi, i empresonar-lo suposava un error equivalent al que hauria suposat tancar Gerry Adams a Irlanda del Nord durant la negociació de l'acord de pau. L'estat espanyol i la seva justícia, per descomptat, no van escoltar cap veu ni cap argument. Es tractava, una vegada més, d'aplicar la venjança i el càstig exemplar contra algú a qui els principals mitjans i partits polítics del nacionalisme espanyol havien venut a l'opinió pública com un assassí i un enemic d'Espanya.

]]> <![CDATA[La Moncloa no sabia res de la reunió entre Zapatero i Otegi, però no la critica]]>

La reunió entre l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que es va celebrar el 8 de setembre però que va transcendir aquest cap de setmana després que ho publiqués el diari 'El Correo', s'ha convertit en un nou element de la lluita partidista a Espanya. Tant el PP com Ciutadans van córrer a censurar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l’activitat política del seu predecessor i company de partit, i això va obligar a la Moncloa a aclarir que l’expresident no havia informat de la trobada.

]]> <![CDATA[Otegi exigeix al govern espanyol que posi fi a la dispersió dels presos bascos]]>

El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, no espera "absolutament res" de l'Estat espanyol després del comunicat d'ETA d'aquest divendres en què fa un reconeixement del dany causat. No obstant això, exigeix al govern de Mariano Rajoy que almenys compleixi "una paraula que ha donat públicament": "Que posaria fi a la dispersió de presos polítics bascos en el moment que ETA desaparegués. Que vagi preparant els trasllats perquè se'ls acaba el temps", ha afirmat, i ha afegit que, a partir d'aquí, "es generaran les condicions com per abordar un full de ruta que permeti un horitzó de llibertat per als reclusos".

]]> <![CDATA[Otegi creu que "la manera més eficaç" d'ajudar el poble català és posar en marxa un procés sobiranista basc]]>

El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha afirmat aquest dimarts en una roda de premsa a Sant Sebastià, que la millor manera i la "més eficaç" per ajudar el poble català és "posar en marxa un procés sobiranista" al País Basc. Per a Otegi, aquesta seria "la inversió més rendible i l’acte de solidaritat més contundent".

]]> <![CDATA[La Junta Electoral frena la candidatura d’Otegi a lehendakari]]>

Tan bon punt l’1 de març Arnaldo Otegi va sortir de la presó, la pregunta sobre si podria ser el candidat de l’esquerra abertzale a les eleccions basques es va convertir en una de les claus per interpretar el futur de la política basca. A dues setmanes perquè comenci la campanya electoral a Euskadi, la Junta Electoral de Guipúscoa va dictaminar ahir que Otegi no pot presentar-se a les eleccions del 25 de setembre perquè sobre ell pesen sentències judicials que, interpreta l’ens electoral, l’inhabiliten per poder anar a la llista d’EH Bildu. A la tarda, l’esquerra abertzale anunciava que recorreria la decisió i subratllava que Otegi “era, és i serà” el seu candidat a lehendakari.

]]> <![CDATA[El primer discurs d'Otegi fora de la presó, en cinc frases]]>

Otegi ja és lliure. Després de sortir de la presó de Logroño passades les vuit del matí, el líder de l'esquerra abertzale ha fet un primer discurs davant els centenars de persones que esperaven la seva excarceració. Ha estat un parlament breu -primer en euskera i després en castellà- però amb un marcat contingut polític. Aquestes han estat les principals frases:

]]>