"Caldria saber d'una vegada si el català aspira a ser una llengua viva, usual, normal, una llengua de tots, o bé si al contrari aspira a ser la llengua sagrada d'una minoria d'iniciats", escrivia el 20 de març del 1959 l'editor i escriptor Joan Sales (Barcelona, 1912-1983) al lingüista Joan Coromines (Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997). "Si és això darrer, cregueu-me, no val la pena –afegia Sales–. Deixem [el català] d'una vegada per totes a mans dels pedants, que disfrutin ells amb ells. És tristíssim que l'esperit de pedanteria s'hagi apoderat tantes vegades de la nostra literatura".

La historiadora Núria Sales i Folch, un referent en la renovació de la història moderna, especialista en el segle XVI i la Guerra de Successió, ha mort aquest diumenge al vespre als 90 anys. Era l'única filla de l'autor d'Incerta glòria, l'editor Joan Sales, i de Núria Folch, i mare de l'editora Maria Bohigas, que el 2005 va recuperar l'editorial que havia creat el seu avi el 1959, Club Editor. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser, precisament, per cedir l'extraordinari fons del seu pare a l'Institut d'Estudis Catalans. Bohigas és qui ha informat del decés de Sales als més propers amb un missatge que deia: "Ja no hi és". La vetlla i la cerimònia de comiat seran aquest dimarts al tanatori de Collserola (11 h).

No hi ha ni una ànima circulant per les carreteres dels Monegros, només cigonyes que niuen a les torres d’electricitat. Després de travessar els alopècics turons que donen nom a la comarca, s’estenen grans terrenys regats per un canal que, a base de cereal i alfals, manté viva la precària i subvencionada agricultura. Regna el silenci als camps, les granges i els poblets. Encara hi ha unes 300 localitats deshabitades només a Osca, víctimes d’una guerra que aquí va ser especialment fratricida -perquè el front els va passar per sobre-, i de l’èxode de la postguerra. Superada la serra d’Alcubierre, on encara es poden trobar trinxeres de fa 80 anys i s’indica una Ruta Orwell, s’arriba a la imponent cartoixa de Nostra Senyora de les Fonts. En aquest immens edifici que cau a trossos va començar la setmana passada el rodatge d’Incerta glòria, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la de Joan Sales que dirigeix Agustí Villaronga. El film suposa el retrobament del director amb la productora Isona Passola, un tàndem que va parir l’èxitós Pa negre fa sis anys, i és el retorn a una història sobre la guerra i els seus efectes, un capítol que Villaronga ja havia abordat l’any 2000 a El mar, abans de Pa negre. “Incerta glòria no és una pel·lícula bèl·lica -em sembla que hi ha un o dos trets-, però la guerra és sempre el rerefons i afecta tots els personatges”, explicava ahir el director en una breu pausa per dinar.

Aquesta tardor els lectors alemanys podran llegir un dels clàssics de la literatura catalana: 'Incerta glòria', de Joan Sales, considerada una de les millors obres sobre la Guerra Civil. El 28 de setembre la publica l’editorial Hanser (que també edita Patrick Modiano, Mo Yan, Herta Müller o Elias Canetti), traduïda per Kirsten Brandt (traductora de 'Les veus del Pamano', de Jaume Cabré).

El Joan Sales soldat. El Joan Sales cristià. Sales, escriptor. L'Editor. El traductor i el combatiu. Aquest és el protagonista del documental 'Joan Sales. L'home incòmode, la veritat que fa nosa', la primera producció de Daltabaix, dirigida pel periodista i escriptor Francesc Canosa, que es preestrena aquest dimecres. Un documental que tracta, com ha explicat Canosa, sobre "tots els racons" de "la vida i obra d'un escriptor que malauradament durant molts anys ha estat ignorat, abandonat i condemnat en certa manera a l'ostracisme". Aquest dimecres tindrà lloc la preestrena del documental a l'Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna i el pròxim dilluns s'emetrà al 33.

Club Editor, l'editorial fundada per Joan Sales i que ara dirigeix la seva néta, traurà a la llum l'any vinent una novel·la inèdita de l'escriptor i editor. 'Uns guants de pell de Rússia' és una obra que Sales va deixar inacabada i que l'editorial publicarà intacta, afegint-hi material complementari –com ara cartes– que ajudin el lector a entendre l'obra.

El darrer llegat important del poeta lleidatà Màrius Torres que mancava per digitalitzar, els autògrafs que conserven els hereus del seu primer editor, Joan Sales, ja s'han incorporat al Corpus Literari Digital (CLD) de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida (UdL). En aquesta plataforma virtual, on es recullen digitalitzacions del patrimoni literari en llengua catalana dels segles XIX i XX, ja es poden consultar en xarxa tots els llegats de Torres dispersos en diferents biblioteques i arxius: des dels procedents dels germans del poeta i els de Mercè Figueras –la 'Mahalta' dels seus versos–, als de la Universitat de Lleida, passant pels de Maria Planes i Josep Saló –propietària i metge del sanatori de Puig d'Olena.

“Haver nascut el mateix any no és l’única característica que comparteixen Tísner, Calders i Sales –ha explicat aquest migdia la comissària Laura Borràs–. Tots tres escriptors van donar la seva visió de la Guerra Civil a través de la literatura, i tots tres ho van fer des del bàndol dels vençuts. A més, tots tres es van exiliar, encara que cadascun ho va viure amb la seva particular idiosincràsia”. Borràs ha plantejat una programació que vol ser “omnicomprensiva”: aquesta voluntat “d’arribar a tothom, des de les escoles fins a l’acadèmia”, ha estat remarcada pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, i encara ha estat referida un cop més pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha dit que els homenatges “serveixen per honorar la feina feta però sobretot per actualitzar els autors”.

L'escriptor català Carlos Pujol, crític literari i històric membre del jurat del Premi Planeta, ha mort als 75 anys després de tota una vida dedicada a la literatura, ja sigui des del vessant creatiu com l'executiu, sense oblidar una aportació fonamental com a traductor.