Fa ara uns dies, el conseller Joaquim Nadal deia en unes declaracions: “Som un país de primer nivell en ciència bàsica, però no en innovació” Coincideixo molt amb ell, i crec que aquesta realitat té més conseqüències del que molts pensen. El 26 de gener vaig publicar en aquestes pàgines l'article “Com rellançar Europa al món”, que seguia al del dia 13, titulat “La UE, residual al món?”. Són el reflex d’una preocupació sobre el futur de la UE, preocupació que sento, llegeixo i veig al meu voltant. Vaig anunciar la voluntat de seguir amb el tema assenyalant aspectes concrets. Ho faig parlant de casa nostra i del conjunt d’Europa, agafant com a primer tema el paper que hi jugaran la recerca, la tecnologia i la innovació. 

El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha garantit aquest dimecres que la filologia catalana no perilla. Després de l'alarma generada pels dos decrets que prepara el ministeri per desplegar la llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que posaven en risc la filologia catalana, però també la basca o la gallega, a les facultats, Subirats ha mogut fitxa per intentar revertir la situació. L'objectiu del ministeri és reduir el que fins ara s'anomenaven àrees de coneixement i que ara passaran a ser àmbits de coneixement. En el primer decret, però, la filologia catalana, la basca i la gallega quedaven dins de l'àmbit de la filologia hispànica, les llengües modernes i les seves literatures, cosa que les deixava en un segon pla i també tenia efectes sobre el professorat. Ara el ministeri rectifica i l'àmbit de coneixement que es crearà serà el de filologies, on s'incorporarien la catalana, la basca i la gallega al mateix nivell que la hispànica.

Joaquim Nadal (Girona, 1948) és el conseller d'Universitats i Recerca des de la remodelació del Govern amb la sortida de Junts. Veterà en la política, ha estat a l'executiu de tres presidents de la Generalitat: els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla i, ara, amb el republicà Pere Aragonès.

Cap a finals de gener i primers de febrer del 1939, Girona va ser testimoni del pas de milers de republicans que volien arribar a la frontera. A les 13.45 h del 4 de febrer tot va canviar radicalment: la IV Divisió de Navarra de l'exèrcit franquista va ocupar la ciutat i els republicans en retirada van volar el Pont de la Barca i el Pont de l'Aigua. Han passat 82 anys, pràcticament no en queden testimonis vius, i el franquisme va esborrar moltes coses. La literatura, però, va persistir i persisteix. A través de les memòries, que Joaquim Nadal (Girona, 1948) recull al llibre Girona, 1939: porta de l'exili. Escrits del final de la Guerra Civil (L'Avenç), és possible copsar com van ser aquells 15 dies tan intensos: la incertesa i la malfiança d'intel·lectuals i polítics, els bombardejos, la falta de menjar, la solidaritat però també la misèria i l'egoisme, l'alegria dels que simpatitzaven amb Franco, la destrucció de la ciutat i l'assassinat de l'escriptor Carles Rahola, que es pregunta per què la ciutat el condemnava o deixava que el condemnessin.

¿El mirall que s’ha trencat és Catalunya?

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha comparegut avui després de la darrera reunió del consell executiu presidit per José Montilla i ha assegurat que el pròxim president "trobarà unes finances clares i transparents, amb un dèficit perfectament explicable". Nadal ha explicat que si Artur Mas surt investit demà al matí hi hauria una reunió de traspàs "de forma immediata" amb el president Montilla.