Queda just un any per encetar la campanya electoral balear del 2027. Les direccions dels partits amb representació parlamentària fa temps que es preparen. Ja tenen decidits els caps de llista —si bé se’n guarden de dir-ho perquè se suposa que depenen dels processos interns de selecció o elecció— i van posant a punt el necessari per fer front al procés. Que els costarà molts de doblers.

Marga Prohens va recuperar en l’acte de presentació de la seva candidatura per liderar el PP un lema de la campanya electoral del 2023: “Som el partit de la gent d’aquí”. En què s’ha traduït, a l’hora de la gestió del Govern?

La campanya de les eleccions presidencials del 2024 passarà a la història com una de les més convulses dels Estats Units. La intervenció dels tribunals, les esperpèntiques obscenitats proferides, la renúncia d’un dels candidats i, fins i tot, dos intents d’assassinat fallits han marcat els últims mesos al país més ric del món, on aquest dimarts es decideix el futur dels estatunidencs i el rumb de la política mundial. A continuació fem un resum de les deu estampes més destacades.

Les vendes de Tesla a Califòrnia han caigut durant aquest estiu per primer cop en la seva curta història. Segons apunta el portal especialitzat Automotive News, les vendes de la marca nord-americana van caure un 12% entre els mesos de gener i juny d’aquest 2024, però la caiguda ha estat especialment sensible al comtat de Santa Clara (Silicon Valley) on les vendes de la marca van caure un 21% al llarg del mes de juliol. Aquesta realitat contrasta amb les vendes globals de cotxes elèctrics a Silicon Valley i a tot l’estat de Califòrnia durant el primer semestre del 2024, en què, lluny de retrocedir, les vendes de vehicles elèctrics van augmentar lleugerament en tots els segments.

La ministra per la Transició Ecològica i Repte Demogràfic i cap de llista del PSOE per a les eleccions europees del 9 de juny, Teresa Ribera, ha acusat el PP europeu (PPE) de "trair els europeistes" en diferenciar entre "una ultradreta bona i una de dolenta". Així s'ha expressat aquest dilluns la dirigent socialista a l'acte central de campanya del partit a les Balears, que ha tingut lloc a la plaça de Sant Jeroni, a Palma. Segons ha recollit Europa Press, Ribera ha criticat l'"emblanquiment" que considera que fan els populars d'aquests postulats polítics.

Les campanyes electorals tenen un punt de ritual, però els rituals s’han d’adaptar. No són el mateix la comunicació que es limitava a la premsa escrita, la ràdio i la televisió pública que la immensa selva dels mitjans actuals. Els rituals per als devots, com els mítings en carrers i places, fan riure. L’exhibicionisme dels actors no contribueix a honorar la política.

La campanya electoral catalana acaba més o menys com va començar: hi ha una idea bastant clara sobre qui en pot sortir guanyador; no hi ha cap idea clara sobre quin govern es podrà formar i ni tan sols sobre si se'n podrà formar cap, de govern; hi ha l'evidència que l'electorat de l'independentisme, a pesar de la desmobilització i l'abstencionisme, segueix on era i que és bastant més consistent que els partits que el representen; es constata que definitivament els blocs s'han trencat i que poden ser imaginades aliances d'investidura o de govern que no eren concebibles durant el més cru del Procés (però no donar-les per segures, ni de bon tros); se sap, encara que no es vulgui admetre, que no hi haurà cap declaració d'independència, ni unilateral ni negociada; se sobreactuen i se sobreescriuen els romanços dels salvapàtries; creix a un ritme sostingut la ultradreta, ara també en la variant independentista ripollenca. 

Tornem a entrar –si és que mai n’havíem sortit– en uns temps de controvèrsia electoral que exageren la discrepància política entre els diversos actors en competència. És, inevitablement, un temps de deformació de la realitat política, perquè les formacions rivals han d’accentuar les discrepàncies just allà on aquestes són més petites. I és que el seu principal combat es lliura a la frontera amb els que més se’ls assemblen. Una lògica competitiva que passades les eleccions s’hauran d’empassar, perquè també serà amb qui s’han mostrat més agressius que hauran de pactar govern.

Comença una campanya electoral i aviat els fanals seran plens de cares serenes i eternes. Però no només els fanals. Com més boomer és un polític, més ganes té el seu cap de premsa de treure’l per TikTok fent coses disteses i juvenils. I en aquest sentit jo voldria avisar els futurs líders del que no convé.

El desllorigador dels resultats del proper 23-J ens el proporcionaria saber què s’hi votarà. No, no vull dir quins partits ni amb quines proporcions, sinó quina serà, o quines seran, les motivacions diguem-ne profundes dels electors. Dit d’una altra manera: els electors votaran principalment el que se’n sol dir “allò que importa a la gent”, o votaran “allò que alarma la gent”?

El 15 de desembre del 2020, Madrid es llevava amb una lona de 1.000 metres quadrats que donaria la volta al món. Un bust gegant de Joan Laporta, llavors en plena campanya per tornar a ser president del Barça, apareixia a tocar del Bernabéu amb un missatge provocador: "Ganas de volver a veros", deia a l'afició madridista. L'acció, que es va viralitzar ràpidament per xarxes, es calcula que va tenir 3.000 milions d'impactes i va impulsar Laporta cap a la victòria. Dos anys i mig després, també en una campanya electoral, les lones han tornat amb força a la capital espanyola. Amb la vista posada a les generals del 23 de juliol, partits i organitzacions de diferents àmbits lliuren des de fa dies una autèntica batalla en aquest terreny amb l'objectiu de mobilitzar l'electorat en una direcció o una altra. Però, ¿per què ha causat furor aquesta estratègia de campanya? I encara més important: ¿quin efecte real té sobre els votants?

Un fantasma persegueix el món del treball i la cultura: el de la intel·ligència artificial. En contra seu s'han posat en vaga els guionistes de Hollywood i s'han organitzat milers d'artistes per defensar les seves obres. Ells, com d'altres -des de periodistes a programadors-, veuen amenaçat el seu treball per la irrupció de noves eines en mans d'uns pocs. Saben que el fantasma no “crea” ni “treballa” per espontaneïtat, sinó devorant el fruit “datificat” que altres han fet madurar. En part, les seves crítiques són comprensibles. Però què en pensen, els partits polítics?

Espanya va tenir la fortuna d'haver-se estalviat fer una campanya d'unes eleccions generals en temps de covid perquè la pandèmia va esclatar poc temps després dels comicis del 2019, però la campanya del 23-J també posa sobre la taula una situació inèdita: mai s'havia votat pel Congrés i el Senat en ple estiu. Termòmetres disparats, gent de vacances, embussos a les zones turístiques i ciutadans amb més ganes de desconnectar que d'entregar-se a la política. Això ha obligat els partits a modificar parcialment les seves campanyes per adaptar-se a la climatologia i seguir voltant amunt i avall per intentar convèncer el contribuent. Malgrat el sol, el que no era una opció era quedar-se a casa.

Els candidats de les Illes Balears al Congrés han començat aquest dijous a Palma la campanya de les eleccions generals del 23 de juliol. Els representants polítics del PSIB, el PP, Sumar MÉS i Vox han fet una crida als votants perquè els donin suport amb vista a una legislatura que tots consideren decisiva per al futur de l'Estat.

Som aquí, doncs, esperant que la Junta Electoral Central (JEC) es pronunciï sobre la gran lona de publicitat electoral que Vox ha penjat al centre de Madrid, en què es veu com una mà tira als fems un seguit de targetes o papers amb logotips que representen el moviment feminista, el col·lectiu LGTBI, l'independentisme català o l'Agenda 2030. Haurà de pronunciar-s'hi, la JEC, ni que sigui perquè haurà d'atendre la denúncia presentada pel PSOE sobre aquest cartell, en el qual els socialistes veuen un delicte d'odi. És curiós que no ho hagi fet d'ofici, com altres vegades en què aquest organisme (que no és judicial) s'ha permès inhabilitar un diputat del Parlament de Catalunya com Pau Juvillà, o una presidenta del mateix Parlament com Laura Borràs, o un eurodiputat com Oriol Junqueras, o directament un president de la Generalitat com Quim Torra. En tots aquests casos, la JEC va demostrar un zel i una celeritat que tenen poc a veure amb la mollor amb què es prenen aquesta qüestió.

Unides Podem redactarà un informe per emprendre mesures legals enfront dels “insults i amenaces” que han rebut els seus militants durant les meses informatives fetes en el marc de la campanya electoral, així com els atacs contra la propaganda del partit. En un comunicat, la formació considera “alarmants” els incidents registrats pel fet que, segons diuen, "mai a la nostra història havíem rebut tants atacs, tan diversos i amb un to tan violent”.