L'assemblea nacional de Reagrupament celebrada aquest diumenge a Barcelona va acordar que la formació no renovi el conveni amb el PDECat si no es posiciona "clarament" a favor de la Crida, un espai que "encarna els principis i valors propis de l'associació des del seu origen". La formació extraparlamentària afegeix que el conveni d'associació de Reagrupament amb CDC i, després, amb el PDECat ha sigut sempre un suport al projecte independentista dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, "i no tant als seus partits". "Per tant, seguint amb aquesta tònica, si el PDECat no es posiciona clarament a favor de la Crida, no serà possible la renovació del conveni", tal com ha argumentat l'organització en un comunicat aquest dilluns.

El partit independentista Reagrupament, actualment associat al PDECat, es replantejarà si continua vinculat a la formació que des d'aquest diumenge presideix David Bonvehí. A través d'un comunicat, la formació ha informat que celebrarà una assemblea a finals d'any en la qual debatrà si abandona o no la dinàmica del PDECat, a més d'integrar-se a la Crida Nacional per la República, el nou moviment impulsat per Carles Puigdemont. El posicionament de Reagrupament arriba després de la celebració de l'assemblea del PDECat aquest cap de setmana a Barcelona, de la qual ha sortit una nova direcció fruit d'un pacte entre l'antic equip de Marta Pascal i el sector crític.

Encara està per demostrar que Quim Torra visqui al segle XXI. El que realment entusiasma el futur president de la Generalitat és la Catalunya d’abans de la guerra, aquell país ideal que la Guerra Civil fa frustrar, i els millors homes i dones del qual van acabar a l’exili. El té al cap i al cor. L’ha llegit i rellegit de dalt a baix. Els periodistes republicans, amb Eugeni Xammar al capdavant, són els seus autèntics companys de viatge. Un estrany viatge en el temps. A vegades no queda clar què hi ha de ficció i què de realitat en la mirada de Quim Torra cap a aquesta Catalunya de paper en la qual s’emmiralla. Però és la seva, l’adora. I voldria que pogués tornar a fer-se realitat. Ara, més que mai, ho té a les seves mans. Però potser també ara més que mai és conscient de l’enorme dificultat amb què s’enfronta.