El Consell d'Eivissa ha interposat les primeres dues sancions a una caravana per estar aparcada en sòl rústic i no disposar de l'autorització per a accedir a l'illa. Segons han detallat, les multes podrien sumar fins a 40.000 euros.

Diego té 49 anys i és el més vell del barri. No per edat sinó per antiguitat. Es va instal·lar fa quatre anys a Son Güells, que no és una urbanització, sinó un dels assentaments de caravanes sorgits a Palma com a resposta a l’emergència residencial. “Quan hi vaig arribar, érem quatre. I estàvem en una cantonada, en aquella”, assenyala cap a un carrer ara estibat tant de caravanes enganxades a un cotxe com d’autocaravanes. Envolten un solar i blocs de pisos i s’aixopluguen del sol sota arbres que ofereixen una ombra agradable. “Tenim bon vent. La situació no és dolenta”, afegeix Diego, de natural optimista. Ell té un pla: partir a Astúries, un moviment similar als qui, esperonats i expulsats pel preu de l’habitatge, cerquen ciutats i regions on poder pagar un sostre propi. Les Balears estan plenes de casos de persones –de joves a jubilats– que emigren a Astúries, Cantàbria, Extremadura o a províncies com Jaén, on el lloguer i la compra d’un pis no és una utopia. “Mallorca és un lloc guapo on l’habitatge escasseja. No cal quedar en un lloc on no et dona per viure. Seria com pegar-te un tir al peu o posar-te la soga al coll. I per a què? Venc dues caravanes i tenc per comprar una casa a Astúries”, explica.

A l'assentament de caravanes de Son Güells hi viuen unes 50 persones, encara que cada dia n’arriben de noves i altres en parteixen. La darrera setmana, molts dels caravanistes varen trobar al parabrisa del vehicle dues notes, una manuscrita i una altra impresa, on els oferien llogar una parcel·la on allotjar la caravana. Una diu: “Llog parcel·la al Coll d’en Rabassa. Econòmica, tancada i a una zona tranquil·la. Amb aigua per a dues caravanes. S'hi pot sembrar”. Després, un número de telèfon particular. 

Els caravanistes de Palma han alçat la veu contra la nova ordenança cívica de Cort, la qual consideren una mesura “de persecució encoberta”. Javier González, portaveu dels caravanistes de Son Güells, assegura que la normativa vulnera els seus drets i adverteix que podrien portar el cas als tribunals: “Si el batle no ens escolta i fa el que vol, anirem a judici”. González denuncia també la manca d’intervenció social i l’actitud dels policies locals: “La Policia no ve a ajudar-nos ni a censar-nos, ve a investigar-nos”. A més, critica que l'Ajuntament els criminalitzi. “Vaig triar aquesta opció perquè no vaig tenir més remei. El conflicte que nosaltres tenim és l’accés a l’habitatge, sembla que no ho volen entendre. Nosaltres no cream el problema, som la conseqüència del problema. L'únic que volen és criminalitzar la pobresa”.

La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat el text definitiu de l'ordenança cívica amb la incorporació de gairebé la meitat de les al·legacions presentades que introdueixen modificacions, entre elles l'eliminació de les sancions per viure en caravanes.

La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica ha presentat avui a l'Ajuntament de Palma al·legacions contra aquesta normativa –aprovada pel govern municipal del PP amb el suport de Vox i que prohibeix viure en caravanes i fixa multes per a artistes de carrer i persones sense llar. 

La Plataforma d'Entitats contra l'Ordenança (In)Cívica s'ha reunit avui a la plaça de Cort per dur a terme un acte reivindicatiu contra aquesta norma perquè, a parer seu, "vulnera drets fonamentals humans". L'Ordenança Cívica va ser aprovada el mes de gener passat en un ple municipal de l'Ajuntament de Palma amb els vots favorables del PP i Vox, però que encara no ha entrat en vigor.

Caravanistes, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i artistes de la plataforma Nou Circ Social s'han manifestat davant de l'Ajuntament de Palma per expressar el seu rebuig contra la nova Ordenança Cívica que ha aprovat el govern municipal del PP amb el suport de Vox. La normativa prohibeix viure en caravanes i fixa multes per a artistes de carrer i persones sense llar. 

En ple estiu i onada de calor, anar a dormir a l’aire lliure és una idea recurrent per a bona part dels illencs, i més encara si és a prop de la costa o a la natura. En els darrers anys, les pernoctacions alternatives –és a dir, passar el vespre fora de casa, però no als allotjaments convencionals– han crescut. Però encara ara queden dubtes sobre què es pot fer i què no en aquest sentit a Mallorca. Aquest tipus de turisme –o, simplement, oci, en el cas dels residents– inclou les caravanes, les furgonetes camperitzades, les acampades i el bivac. Tant si és per dormir només amb un sac o dins una tenda, convé conèixer la normativa abans de posar-se en marxa, principalment per evitar que la nit no surti més cara del que esperàvem.

El Consell de Mallorca es reunirà amb els ajuntaments per tractar les qüestions que preocupen als caravanistes, principalment l'existència de llocs condicionats per aparcar-hi els vehicles. Així ho ha aprovat aquest dijous per unanimitat el ple de la institució arran d'una moció presentada pel grup Ciutadans.

El turisme amb caravana és una tendència que cada vegada està més de moda, perquè permet gaudir de postes de sol idíl·liques, vistes a primera línia de mar i viatjar sense horaris. Aquesta llibertat, però, de vegades pot ser intrusiva. Veïns de la costa d'Alcúdia es queixen de la falta d'intimitat i de l'incivisme d'alguns caravanistes. "Una caravana és un xalet a primera línia sense pagar impostos i, a sobre, et deixen el fems, els excrements i orinen davant ca teva", lamenta Yolanda Pericàs, que viu a Es Barcarés, a Alcúdia.

Uns 200 vehicles han participat aquest diumenge a Palma en una protesta contra l'abús de la temporalitat a l'administració pública i la falta d'inspeccions i sancions. Aquesta ja és la sisena concentració, que també s'ha convocat a escala estatal, contra aquesta problemàtica, segons informa Europa Press.

Un jutge federal ha ordenat que l'administració de Trump continuï acceptant peticions d'asil sense tenir en compte per on ni com han entrat als Estats Units els sol·licitants. D'aquesta manera la justícia frena, almenys temporalment, l'ordre presidencial que prohibia demanar protecció internacional als que entressin al país de manera il·legal. La mesura va ser adoptada el 9 de novembre com a resposta l'avanç de la caravana de migrants centremericans que tot just acaba d'arribar a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.

Mèxic ha ofert feina i permisos temporals de residència a tots aquells immigrants que sol·licitin asil al país, en un intent d'aturar l'avanç de la caravana de centreamericans que intenten arribar als Estats Units. El president mexicà, Enrique Peña Nieto, ha anunciat la mesura a través d'un missatge gravat des de la seva residència oficial de Los Pinos: "Si encara no ho han fet i formen part de la caravana d'immigrants, o van arribar a Mèxic abans, encara són a temps d'anar a l'Institut Nacional de Migració i iniciar els tràmits per regularitzar la seva situació", ha afirmat el mandatari. Els immigrants, però, han rebutjat la proposta.

El president Donald Trump ha assegurat a través de Twitter que retallarà l'ajuda econòmica a Hondures, el Salvador i Guatemala per no haver retingut la caravana de migrants que va sortir fa 10 dies de San Pedro Sula, al nord d'Hondures. La caravana de migrants centreamericans té l'objectiu d'arribar als Estats Units per deixar enrere la violència, la inseguretat i la falta d'oportunitats que castiga el seu país.

El president de les Noves Generacions (NG) del PP valencià, Juan Carlos Caballero, ha avançat aquest dimarts que la seva organització ha convocat per a aquest Onze de Setembre una caravana que recorrerà de sud a nord el País Valencià per defensar-lo "dels atacs dels que ens volen imposar una cosa que no volem ser".