És una dona –una mare– de cabells tintats de ros, llisos, vestida amb xandall, que arrossega la bossa d’anar a comprar. Al seu costat un adolescent de cabells de Màdelman (ell no en tindria la referència), negres, esprimatxat, també amb xandall. Ella, fora de si, crida: “Treu-li el brillo al puto mòbil i apaga’l!” I ho repeteix: “Treu-li el brillo al puto mòbil i apaga’l! Apaga’l!”

Actualment ja hi ha indicadors que permeten als especialistes i a les famílies d’adolescents afirmar que els seus nois o noies estan massa “enganxats” a les pantalles. Però és possible fer-ho amb infants petits? Sí! Alguns comportaments d’una criatura de 2 o 3 anys poden indicar que s’ha passat massa estones davant de pantalles:

Els instituts High Tech High (HTH), a Califòrnia, fa una dècada que van integrar l’ús dels smartphones en el seu model educatiu, orientat a projectes en comptes d’exàmens. Amb la idea que els telèfons intel·ligents, igual que els ordinadors, s’han convertit en una eina de treball imprescindible per a la majoria d’oficis i un fidel acompanyant per a milions de persones, van incorporar aquesta eina al sistema pedagògic dels centres. Però després de detectar casos d’assetjament, el centre ha decidit restringir els aparells tret que siguin imprescindibles per fer l’activitat de classe.

Si sou pares i mares amb fills en edat escolar segur que aquests dies el vostre mòbil treu fum. En les últimes hores han proliferat per tot Catalunya grups de WhatsApp i de Telegram de famílies que s'uneixen per endarrerir fins als 16 anys i de forma consensuada l'accés dels adolescents al primer mòbil. Hi ha grups de famílies dels barris del Poblenou, l'Eixample, Gràcia o Sant Andreu, a Barcelona, però també a Girona, Terrassa, Garraf, Tarragona o Cardedeu.

Aquests dies s'ha parlat molt de la conveniència de prohibir o no els smartphones, les tablets i els ordinadors a les escoles. La Unesco adverteix que les pantalles dins de l'aula són una font de dispersió de l'atenció dels estudiants i un perjudici per al seu benestar emocional. Al nostre país, molts centres educatius han basat la seva metodologia pedagògica en les idees sense base empírica d'alguns educadors del segle passat. El problema s'agreuja quan, anys després, aquests mètodes encara es venen com a innovadors però ningú s'ha molestat a comprovar el seu impacte en l'aprenentatge i la qualitat de vida dels estudiants.

"Les ganes que tinc que sigui demà per poder llençar el telèfon per les escales". Ho exclamava la comunicadora Andrea Gumes en una piulada durant la seva última jornada laboral abans de les vacances. Com ella, molts viuen l'estiu com la temporada ideal per començar de cap i de nou i examinar críticament el temps que passem mirant l'smartphone i, de retruc, les xarxes socials. Potser no cal encastar l'aparell contra la paret, però les vacances semblen un moment perfecte per descansar de la pantalleta.

Si l'èxit d'una aplicació es mesura en el pòsit que deixa en la cultura popular més que en els números, ningú dubta de l'enorme repercussió que ha tingut Wallapop. L'aplicació catalana de compravenda entre particulars acaba de celebrar la primera dècada de vida. "Si t'ho vols treure de sobre, ho pots vendre a Wallapop" és una frase que ja forma part del nostre dia a dia. Tant és que siguem més o menys usuaris de l'aplicació, el coneixement de l'empresa que van fundar Agustín Gómez i David Muñoz, llavors dos estudiants molt allunyats dels tòpics que avui marquen cert tipus d'emprenedors, és gran. Aquest parell, per cert, no estudiaven a Esade ni tenien cognoms amb pes econòmic, com tampoc no tenien cap coixí en forma de padrí milionari. Només eren dos nois amb una bona idea i una gran dosi de sort. La seva pensada va entrar de ple en l'economia col·laborativa, que avui ja és un terme assimilat però que fa deu anys era emergent i s'havia posat de moda gràcies a l'èxit d'algunes aplicacions com Airbnb i Blablacar, que apostaven per oferir allotjaments i cotxes per compartir, respectivament.

Tenc el mòbil constantment a la mà. Necessit notar-ne la textura. Quan el professor no mira, no puc evitar mirar si m’han entrat notificacions. Si no n’hi ha, m’enfad”. D’aquesta manera explica en Toni (nom fictici), un alumne que l’any que ve farà segon de Batxillerat, la seva interacció amb el mòbil durant l’horari lectiu. Al seu centre, l’IES Ramon Llull, l’ús dels mòbils està prohibit, però, com ell assegura, “fins i tot els professors el fan servir durant les classes”. Aquestes situacions són les que han fet que la prohibició d’emprar aquests dispositius, o fins i tot de dur-los, s’hagi estès a molts centres educatius de les Balears. Tot amb la meta de combatre l’addicció dels joves a les xarxes i els casos de ciberassetjament,

¿Podem normalitzar que la violència sexual entre els joves hagi augmentat tant? ¿Com a progenitors estan intentant evitar regalar un mòbil al seu fill però senten una pressió social enorme? ¿Sabien que més d’un terç dels adolescents confirmen que passen més de 5 hores diàries connectats al seu smartphone?

Portar tres carregadors a sobre, un per al mòbil, un per a la tauleta i un per al portàtil, és un maldecap més que habitual (i un embolic de cables) entre els ciutadans europeus que la Comissió Europea s'ha proposat eliminar. No és només la incomoditat de carregar aquesta quantitat de cables, sinó també el cost mediambiental que implica fabricar-los i també desfer-se'n al ritme de consum actual. Brussel·les ha proposat aquest dijous la revisió d'una directiva europea per forçar els fabricants de smartphones, tauletes, ordinadors o consoles, entre d'altres, a fabricar amb la mateixa tecnologia de càrrega.

Com afecta l’ús del mòbil a la nostra vida, sobretot si has pogut accedir a un ‘smartphone’ gairebé des que vas néixer? Els joves que ara tenen entre 18 i 22 anys són dels primers que sempre han viscut a prop d’un telèfon amb connexió a internet, xarxes socials i apps de missatgeria instantània. Un estudi ha entrevistat 1.200 joves d’aquesta edat que viuen a Espanya per analitzar com fan servir el mòbil en la seva rutina i si això impacta en el seu estat d’ànim. La investigació vol seguir els mateixos nois i noies durant quatre anys amb una enquesta anual. Els resultats del primer any indiquen que més d’un terç (el 35%) tenen una sensació d’ansietat o malestar per culpa de l’aparell, que és massa present a la seva vida perquè no saben controlar-ne l’ús.

Diu la consultora Key-point/InfoTrends que aquest any els humans dispararem 1,3 bilions de fotografies, més de 3.500 milions cada dia, i que el 87% seran fetes amb smartphones. Sense entrar a valorar quantes d’aquestes fotografies són del tot prescindibles, no és gens estrany que la càmera s’hagi convertit en una de les funcions més importants a l’hora d’escollir telèfon mòbil i que, per tant, actualment les marques hi apostin per diferenciar els seus productes en una categoria d’aspecte tan uniforme, formada gairebé en exclusiva per rectangles de vidre tàctils.

Imagina canviar per uns dies els grups de WhatsApp per nous amics, els videojocs per gimcanes i el menjar ràpid per menús ecològics. Fins i tot et pots despertar al matí i sentir el so dels ocells, en comptes de mirar les últimes actualitzacions de Twitter. Tot això és possible viure-ho aquest estiu si decideixes “autoprescriure’t” uns dies sense mòbil, ni wifi, ni cap tipus de pantalla.

Alphabet (la matriu de Google) i HTC han anunciat aquest dijous un acord per valor de 1.100 milions de dòlars (924 milions d'euros) pel qual 2.000 treballadors del fabricant taiwanès s'incorporaran al cercador, que també rebrà una llicència no exclusiva de la propietat intel·lectual de l'empresa asiàtica. Es tracta de part de la plantilla del departament d'investigació de HTC que es dedica a desenvolupar l''smartphone' Pixel del gegant tecnològic i que passarà a treballar per a Google.

“L’ús del mòbil conduint mata”. Així de contundent es mostra el conseller d’Interior, Jordi Jané, després de conèixer el primer estudi –elaborat pel RACC– que quantifica el que ja és una realitat evident: les distraccions al volant per culpa dels telèfons intel·ligents causen cada any més accidents amb víctimes. Segons la DGT (direcció general de trànsit), parlar o escriure amb el mòbil mentre se circula és equivalent a conduir amb 1 gram per litre d’alcohol, el doble del permès per la llei.

Quin és l'impacte de la tecnologia en la nostra vida sexual i sentimental? Aquesta és la pregunta que es va fer el doctor Mark McCormack, codirector del Centre for Sex, Gender and Sexualities de la Universitat de Durham, a Anglaterra. Per respondre-hi, va parlar amb 30 parelles d'edats compreses entre els 18 i els 55 anys, i el resultat és un estudi que revela els problemes que 'smartphones' i tauletes generen en els dormitoris. I són importants: quatre de cada deu persones prioritzen l''smartphone' per davant de la vida sexual, és a dir, que han posposat una trobada sexual per enviar un missatge o respondre a algú, o simplement per navegar per internet. Una de cada tres contesta al telèfon durant una relació sexual.