<![CDATA[Ara Balears - grafiters]]> 10 <![CDATA[Els grafiters i els seus ideòlegs]]>

Diumenge, en fixar-me, a l'ARA, en la fotografia que encapçalava la crònica de Maria Ortega, vaig experimentar un déjà-vu. I tant déjà-vu!: és un lloc per on passo cada dia des de fa molts anys per anar a la facultat. Els parterres de la plaça de Castella, i en general tot el Raval de Barcelona, estan empastifats de grafitis. Ara el problema ha començat a degenerar massa, i d'això anava l'esmentada crònica. "A vegades n'estàs eliminant un i ja sents com algú sacseja l'esprai esperant que acabis per repetir-lo" –deia una empleada municipal anònima–. Són gargots sense cap mena de gràcia, ni estètica ni conceptual. De la mateixa manera que quan un passeja per les sales d'un bon museu lloa la creativitat, la intel·ligència i la perícia dels artistes, aquí deplora la vulgaritat, l'estupidesa i la matusseria de tipus que degraden l'espai urbà moguts narcissistament per l'efecte L'Oréal: perquè jo ho valc. Tot això –tant la pretensió de ser un artista pel simple fet de desitjar-ho com la resposta papanates de la societat que ho tolera tàcitament– és molt postmodern. Signes dels temps.

]]> <![CDATA[La Policia Local de Maó busca una persona que ha pintat 30 ubicacions diferents]]>

La Policia Local de Maó ha muntat un dispositiu per cercar un individu que hauria fet una trentena de pintades vandàliques, en les quals firma com a Sloze. Aquestes pintades estan repartides per una trentena d’ubicacions de la ciutat, entre les quals hi ha parets públiques i particulars, elements del mobiliari urbà, com marquesines, papereres i bancs, o l’ascensor del port, així com senyalitzacions de trànsit i, fins i tot, una benzinera.

]]> <![CDATA[Detenen nou grafiters a Madrid per l'assalt massiu a l'estació de metro de Las Rosas]]>

Aquest divendres a Madrid la Policia Nacional ha detingut un novè grafiter, després dels vuit d'ahir a la nit, que també va participar en l'assalt a l'estació de metro de Las Rosas. Un jutjat ha dictat ordre d'allunyament d'aquesta estació de metro a dos dels detinguts, que s'estén a totes les instal·lacions del suburbà, incloent-hi els accessos, per un tercer.

]]> <![CDATA[Grafiters: no confonguem art amb gamberrisme]]> El grafiti és un art. Un art urbà, popular, ciutadà, que entronca amb l’històric muralisme d’altres èpoques. Un art jove promogut i fins i tot protegit per les instàncies públiques, com tantes altres disciplines plàstiques. I un art que legítimament reivindica l’espai públic, l’espai exterior, com el seu lloc natural d’actuació. Fins aquí, cap problema. El problema comença quan els artistes del grafiti es creuen amb el dret d’actuar allà on vulguin, sense límits. És com si els escultors anessin plantant les seves obres allà on els semblés. O com si els músics cantessin al carrer on volguessin i a l’hora que volguessin, sense tenir en compte els veïns. O com si els directors de cine decidissin filmar al mig del carrer sense demanar permisos. En fi, que l’art o la cultura, per molt nobles i necessaris i lliures que siguin, no poden fer-se sense respectar unes mínimes normes de convivència, i més en un entorn urbà compartit per milers de persones i que, per tant, demana el compliment dels consensos que entre tots ens donem per evitar el campi qui pugui.

]]>