40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

Murense, Ferriolense, Poblense, Margaritense, Serverense... fins i tot RCD Mallorca i Atlético Baleares. Hi ha infinitat d'equips de futbol de les Illes Balears que tenen el nom en castellà i que no s'han normalitzat. Aquesta herència del franquisme continua viva actualment i la possibilitat de trencar amb els records de la dictadura (durant la qual el català estava totalment prohibit) per recuperar l'essència dels equips de municipis de parla i història catalana és pràcticament inexistent.

Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

El PSOE ha denunciat que l'Ajuntament de Palma ha deixat de considerar al català com a requisit a les noves convocatòries de selecció de nou personal de la Societat Municipal d'Aparcaments i Projectes (SMAP) i de l'Empresa Funerària Municipal (EFM). Es tracta d'una decisió que es va posar en marxa l'any passat a l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i que ara s'ha estès a les altres dues empreses municipals, com ha explicat el PSOE aquest dijous en una nota. Per al portaveu del grup municipal socialista, Xisco Ducrós, aquesta decisió demostra el poc interès que té el PP en la defensa del català dins l'àmbit públic.

“La realitat és que les Illes Balears som una comunitat on el bilingüisme es viu amb absoluta normalitat, on les dues llengües conviuen perfectament i on tothom és lliure de xerrar en la llengua que vulgui”. Amb aquestes paraules, pronunciades en seu parlamentària, la presidenta Marga Prohens responia una pregunta de Lluís Enric Apesteguia sobre l’ambient de catalanofòbia i discriminació que les persones catalanoparlants patim a les nostres Illes. “No em trobarà mai en la confrontació lingüística”, continuava, i acabava la seva intervenció acusant el diputat de MÉS per Mallorca de generar crispació amb la seva intervenció. Circulin, en definitiva, que aquí no hi passa res.

Retornar als noms castellans a tots els municipis d'Espanya. És una de les fites que fa temps que es va marcar Vox, que hi continua insistint amb iniciatives com la que recentment va intentar aprovar al Congrés dels Diputats. Fins ara, la majoria plurinacional –i l'abstenció del PP– sempre li ha aturat els peus, però l'extrema dreta no defalleix. L'última iniciativa pretenia que Catalunya i Galícia imitessin el camí del País Valencià o Navarra, que tenen la doble toponímia. Vox va presentar, el maig del 2024, una segona la proposició en la qual diuen que la toponímia s'ha convertit un "camp de batalla" i una "eina per construir discursos amb finalitats polítiques". Per això demanaven una regulació de les lleis estatals que "han esborrat de l'ordenament jurídic topònims castellans d'ampli ús com Gerona o Orense". En el text, els ultres afirmaven que "aquest intent d'aniquilació de la llengua" va en contra de l'article 3 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, la toponímia en llengües vernacles va en contra de la carta magna?

El sindicat STEI ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística a les Illes Balears. En aquest cas es tracta dels requisits per ser conductor dels busos de l'Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) on Cort ha eliminat el requisit de l'A2 de català en la convocatòria per accedir a aquest lloc de feina. La reacció del sindicat se suma a la de l'Obra Cultural Balear, qui la setmana passada ja va denunciar que l'Ajuntament de Palma "posa el català per davall de l'anglès".

Un informe del flamant Departament de Política Lingüística fet públic pel Govern, constata, talment com un informe mèdic, que l’ús social del català ha passat entre 2003 i 2018 del 49% al 41%, explica aquesta situació preocupant –que no apocalíptica– perquè en escenaris plurilingües els usos es decanten progressivament cap a la llengua més poderosa. A casa nostra això és una realitat ben eloqüent, vista la preponderància del castellà, en gran part a causa del fenomen migratori, tot i que no es pugui menystenir el nombre de parlants no nadius. Amb tot, no cal dir que la situació al Principat és comparativament millor que en altres zones del domini lingüístic perquè el coneixement, ús i adhesió a la llengua són més grans i la protecció legal i les polítiques de foment, més vigoroses. 

El català no pot esperar. I si parlem del català i els joves, encara menys. Cada parlant que es perd o no es guanya abans dels 20 anys és algú que difícilment es recuperarà. Les dades són clares: l’ús com a llengua habitual entre els de 15 i 34 anys ha caigut en 15 anys a un ritme d’un punt per any a favor del castellà i altres llengües (del 43% el 2007 al 25% el 2022). Durant dècades es van posar les esperances de recuperació de l’idioma, que sortia minoritzat del franquisme, en infants i adolescents gràcies a l’escola –amb la immersió– i a la televisió. Tot i els límits evidents en altres terrenys (per exemple, als cines), es va fer feina i es va avançar. Fins que la fórmula es va esgotar al tombant de segle. L’explosió del món audiovisual (primer amb les teles privades i després amb internet, les plataformes i les xarxes socials) ha perjudicat el català i ha tingut un efecte directe en el món infantil i juvenil. La crisi educativa, i en concret la relaxació de la immersió, combatuda políticament i judicialment, també ha debilitat el paper de l’escola com a factor d’implantació de la llengua històrica del país. Hi ha hagut altres factors: s’ha associat el català a l’independentisme (cosa que l’ha marcat políticament) i l’arribada de població forana ha suposat un repte no sempre fàcil d’abordar.

L'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

La Sàfia té 36 anys i en fa 24 que va venir del Pakistan. Amb 12 anys va arribar al Raval i no se n’ha mogut: aquí va estudiar a l’Institut Miquel Tarradell, aquí ha construït una família amb dos fills i aquí treballa, en un bar del carrer Joaquín Costa on ens veiem pràcticament cada dia. Sempre prova de respondre'm en català. "Però que bé que parles català!", li comenta un client habitual que ens ha sentit, sorprès, perquè ell cada dia li demana el cafè amb llet en castellà. "M’agradaria que em parlessin més el català", comenta ella. És la manera com l’ha començat a parlar: amb els clients i amb els fills.

El Partit Popular i Vox han fet marxa enrere en la seva iniciativa perquè el coneixement del català sigui menys valorat que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública valenciana. La rectificació l'ha avançat el diari digital Valencia Plaza i l'han confirmat a l'ARA fonts presents en les reunions entre els dirigents de la conselleria de Sanitat i els representants dels treballadors que aquests dies negocien la futura norma.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.

Llicenciada en filosofia i lletres (secció filologia catalana) a la Universitat d’Alacant, Verònica Cantó Doménech (Cocentaina, 1964) és la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2022. Hi conversem en un moment delicat per a la institució i per al valencià a causa de la política que el Partit Popular i Vox han començat a aplicar des de l'arribada a la Generalitat fa poc més de mig any.

El Consell rebaixarà el valor del coneixement del valencià per treballar en la sanitat pública. Així ho ha avançat aquest divendres el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que ha informat que la competència lingüística en català continuarà sent un mèrit, però puntuarà menys.

El govern valencià pretén que siguin les famílies i no el consell escolar els que triïn la llengua vehicular de cada centre. Així ho ha avançat en una entrevista concedida a l'agència Europa Press el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, que ha detallat que la conselleria compta amb un esborrany "molt avançat" de la que serà la nova llei de plurilingüisme, que serà tramitada per les Corts durant els pròxims mesos. La norma ara vigent estableix un mínim d'un 25% d'hores lectives en català i castellà i entre un 15% i un 25% en anglès.