El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-5 (American Psychiatric Association 2014) defineix el TDAH com un trastorn del neurodesenvolupament, el qual presenta un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix negativament en el funcionament o desenvolupament de la persona en el camp social, acadèmic o professional. Weyandt i DuPaul (2013) comenten que aquest és el tercer desordre mental en l’àmbit mundial, després de la depressió i l’ansietat, ja que afecta un 3,4% de la població, encara que altres estudis parlen de prevalences majors, d’entre un 4% i un 7% (Bélanger, Gray i Korczak 2018). El TDAH està associat amb problemes a la infància i l’adolescència, principalment de tipus acadèmic-escolar, però també d’altres tipus (dificultats en les relacions, conductes de risc...). En la vida adulta, pot crear dificultats relacionades amb la impulsivitat i la falta de control de la conducta, així com altres desordres d’aquest tipus.

Mirat a l’engròs podria semblar que hem descobert, una altra vegada, la sopa d’all. En termes generals, es pot dir que els humans moderns tenim més tendència a ser empàtics, tolerants o cooperadors que no pas qualsevol primat no humà, com els ximpanzés, els macacos o els bonobos. Fins i tot podem intuir que això és així si ens comparem amb formes humanes primitives, allò que en ciència es coneix com a humans arcaics. El cas és que, tot i sabent-ho, hi ha d’haver una explicació que vagi més enllà de la intuïció. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rockefeller de Nova York l’han trobat en els gens. Corroborant estudis previs, han confirmat amb dades que variacions en els gens de l’oxitocina i la vasotocina i en els seus receptors cel·lulars ajuden a entendre aquesta tendència social.

Un estudi internacional amb la participació de científics catalans ha identificat dotze fragments concrets de l'ADN relacionats amb la susceptibilitat al trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). La recerca, publicada a la revista 'Nature Genetics', se centra en l'anàlisi del genoma humà per descobrir quines són les seves parts clau de cara a una síndrome d'origen fins ara força desconegut.

Els 'fidget spinners' han envaït les aules. N'hi ha prou amb un cop d'ull a qualsevol escola per veure girar i girar una munió d'aquests petits gadgets. Són la darrera moda entre els nens i adolescents. "Almenys la meitat dels meus alumnes en tenen", explica Mercè Creus, professora de sisè de primària del Sagrat Cor de Sarrià, que diu que "ha sigut tot molt ràpid". "En qüestió d'un mes n'hi havia per tot arreu".