Els veïns de Sant Jordi han denunciat aquest dimecres la desaparició de diversos elements que consideren patrimonials de la zona per a la construcció d'una nova promoció de més d'un centenar d'habitatges. Segons han explicat, una excavadora ha enderrocat dues construccions que els veïns havien identificat com a talaiots, tot i que l'Ajuntament de Palma assegura que no es tractava d'elements patrimonials protegits.

La cap de colla, Neus Barceló, demana silenci. El corral del carrer Nou, 35 de Manacor és ple a vessar. Hi ha assaig i falten pocs dies per a una de les actuacions més importants de la temporada castellera a Mallorca:la celebració del trentè aniversari dels Al·lots de Llevant. Es fa una prova d’un castell que es vol dur a plaça i tothom necessita màxima concentració.

Compraríeu uns talaiots? El mercat immobiliari del Pla de Mallorca no deixa de sorprendre: s’ha posat a la venda la finca anomenada S’Hort de Sabor, una parcel·la de quasi 64.000 metres quadrats, 9 quarterades, que forma part de la finca homònima de Sabor. Està dins el terme municipal de Montuïri i molt pròxima al conegut jaciment arqueològic de Son Forners.

Després de conèixer la notícia de la sortida a la venda dels talaiots de Sabor a Montuïri s’han encès diferents alarmes envers aquest patrimoni arqueològic de gran valor, ubicat a escassos metres del conegut jaciment de Son Fornés. Així, les veus consultades per l'ARA Balears, després de donar a conèixer la notícia aquest cap de setmana passat, opten per aconseguir la titularitat pública del jaciment.

En un dels parterres d’un dels accessos a una de les autopistes més transitades de Mallorca, la de l’aeroport de Palma, fa 55 anys s’hi traslladà un santuari posttalaiòtic sencer. Enterrat per sempre davall la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan, Son Oms no era un jaciment format per un únic monument, sinó un gran complex prehistòric, ocupat i reutilitzat durant segles.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

Hi ha moltes maneres d’explicar com hem crescut a les Balears. El reportatge de Mercè Pinya sobre el patrimoni arqueològic assetjat, engolit o encaixonat per la construcció en mostra una de les més explícites: hem arribat a menystenir allò que, al mateix temps, declaràvem Bé d’Interès Cultural. És a dir, un patrimoni que, per definició, té un mandat de protecció, també del seu entorn.

Els inicis de la humanitat estigueren marcats pel Sol. La gent treballava ‘de sol a sol’ per poder guanyar-se un jornal, paraula que deriva de l’adjectiu llatí ‘diurnus’ (‘diari’). En fer-se sedentàries, diverses cultures de l’antiguitat ja es proposaren seguir els moviments de l’astre rei per tal d’organitzar-se millor. Ho feren mesurant les seves ombres amb un pal clavat a terra. En grec, aquest pal es coneixeria com a gnòmon, d’on prové el terme ‘gnomònica’, l’art de construir rellotges de sol. S’iniciava així el procés per domesticar el temps. A nosaltres aquell invent astronòmic ens arribaria amb el nom de rellotge també a partir d’una altra veu grega, ‘horológion’ (‘indicador d’hores’).

El palau de l’Almudaina reobrirà aquest dimecres, 29 de juliol, després d’una reforma integral de 2,57 milions d’euros que transforma la visita al monument i incorpora espais que fins ara estaven tancats al públic. Per estrenar el nou recorregut, l’entrada serà gratuïta durant tres dies, del 29 al 31 de juliol, fins que se’n completi l’aforament.

El centre històric de Palma és un Bé d'Interès Cultural (BIC). Tot sencer. I a més de l'olor de pixum que deixen molts turistes de qualitat, els quals és habitual veure orinar dins els carrerons, hi ha actuacions concretes i lesives contra el patrimoni. Centenars. Entre les quals, pintades sistemàtiques. En alguns indrets, com el convent de Santa Magdalena, fins i tot hi ha cartells que en recorden la condició de BIC i que animen a comportar-se i no continuar pintant-hi. Realment és important que la població entengui que cal respectar el patrimoni.

Una nova plataforma digital permet descobrir 50 espais emblemàtics de Mallorca a través de vídeos, fotografies, realitat augmentada, Street View i reconstruccions virtuals. El projecte, Mallorca Digitalitzada i Realitat Augmentada, presentat aquest dilluns a Es Baluard, consisteix en un web interactiu i una aplicació experimental que recullen una selecció d'espais i elements patrimonials de l'illa escollits per la seva rellevància històrica, cultural, paisatgística i etnològica.

Varen ser escenaris d’intensa activitat cultural i actualment resten tancats, sense fer-se servir. Mentre s’anuncien projectes faraònics com la transformació de l’edifici de Gesa en una gran infraestructura cultural, espais com l’Assistència Palmesana, la Protectora, el teatre Catalina Valls, el teatre Balear o l’antic Centre de Sa Nostra, tots ells, a Palma; la Sala Augusta, a Maó; i el Museu Arqueològic de Dalt Vila, entre d’altres, dormen el somni dels justos, a l’espera de la recuperació.

El derelicte de les Fontanelles ja és completament fora de la mar. L'extracció aquest dilluns de la darrera gran porció del casc posa punt final a quatre mesos d'una delicada operació arqueològica que permetrà conservar íntegrament un dels vaixells romans més ben conservats de la Mediterrània occidental.

El mes de març del 2022, la família Servera, vinculada a les coves del Drac de Portocristo, posava a la venda la finca de S'Hort des Correu, als afores de la ciutat de Manacor. S'acabava així definitivament una relació centenària de l'espai amb el poble i amb un dels mites més curiosos de la nit de Sant Joan. Per aquelles dates, ara fa més de quatre anys, ja en feia tres que la família Llull, els darrers encarregats de la casa, havien deixat el Correu poc abans de la pandèmia. I que amb ells, se n'havia anat la tradició del vimer màgic, l'arbre capaç de curar hèrnies, un cop a l'any, als infants que passassin nus pel mig de les seves branques en el moment de la sortida del sol de la nit més curta, sempre a les 6.20 h.

El sofrit pagès sofreix com mai. Sí: és un joc de paraules molt dolent. La situació de la gastronomia pitiüsa tampoc no és bona. El sofrit i altres especialitats eivissenques s’ofeguen entre l’allau de pizzes, tacos, sushi, pollastre tikka masala i rotllets de primavera. Sense comptar la competència dels restaurants amb estrella Michelin, els establiments de cuiners famosos i les franquícies de fast food. És un combat desigual. Una recerca ràpida a Google Maps revela la diferència de forces: només a la capital de la Pitiüsa major el cercador ofereix 23 restaurants de cuina japonesa, 16 de cuina xinesa, 24 restaurants classificats com a cuina italiana, 21 només de pizza i 23 de cuina mediterrània. No hi ha una pestanya específica per a la cuina local, però hem de suposar que deu estar inclosa en la categoria de ‘cuina mediterrània’. Sense haver d’anar a internet, qualsevol eivissenc sap que tindrà multitud d’opcions si vol menjar sushi o pizza i pràcticament cap si li ve de gust un sofrit pagès, el principal plat de carn de la cuina tradicional eivissenca.

L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha denunciat que la Gerència d'Urbanisme de Palma ha concedit una llicència de demolició per a una casa singular amb torre situada al carrer Costa de Saragossa, 19, al barri de la Vileta. L'entitat considera que la desaparició de l'immoble representaria una nova pèrdua patrimonial per a Palma i reclama la suspensió cautelar immediata de la llicència, a més de la catalogació de l'edifici.

El Museu de Mallorca ha rebut aquest dimecres la carta portolana de Pere Rossell datada l’any 1447, una de les peces més destacades de la cartografia mallorquina medieval, que el Consell de Mallorca va adquirir el mes d'abril a la casa de subhastes Sotheby’s de Londres.

M’agrada sentir l’esmolador. Pas gust de veure les placeres i els placers venent carxofes negres o col borratxona. Quan detect un rètol amb tipografia dels anys vuitanta que diu ‘Bar Centro’ o ‘Bar Sport’, m’hi atur per observar el tràfec que s’hi cou. Però els meus ganivets són tots d’Ikea. Faig la compra sencera al supermercat (frescos inclosos). I em costa molt beure un cafè que sigui torrefacte i sense llet de civada. Som una hipòcrita.

Després d’anunciar el seu retorn puntual, Ossifar ha publicat una nova cançó, No m’agrada es reguetón, que ja es pot escoltar a les plataformes digitals. El tema és el resultat d’aquest retrobament amb el públic i s’ha presentat aquest mateix dimecres a El Corte Inglés, on el grup també ha avançat que el 30 de maig farà una trobada amb els seguidors amb sessió de signatures i fotografies.