Més d’11.000 quilòmetres de paret seca delimiten i tanquen les finques a tot el camp de Menorca, a la majoria de les quals la porta d’entrada és una barrera d’ullastre. També ho són els portells que qualsevol excursionista es pot trobar quan recorre els 220 quilòmetres de traçat del Camí de Cavalls.

Com ha canviat Santa Eugènia des de l’arribada de la democràcia fins a l’actualitat? Per començar ha patit un augment de població del 106%. Aquesta pregunta inicial i la dada demogràfica surten del llibre El municipi de Santa Eugènia. Evolució política, social i cultural 1975-2025, redactat pels autors Miquel Coll Isern i Josep Mulet Canals. El volum s’endinsa en un període de mig segle que ha transformat radicalment la realitat del municipi i es presentarà públicament dissabte, dia 7, a les 19.30 h, al pavelló de l’escola.

Una altra de les grans possessions històriques de Mallorca es prepara per incorporar-se a l'oferta turística de l'illa, en el marc d'un procés ja globalitzat i constant del camp balear. Es tracta de Montblanc, una de les finques més singulars de Maria de la Salut, al Pla de Mallorca, que durant segles va ser un important centre de producció agrícola i ramadera i que ara projecta transformar part de les antigues dependències en un agroturisme amb 50 places. Les construccions que durant generacions varen acollir el bestiar es convertiran, si prospera la iniciativa, en habitacions i instal·lacions destinades als visitants. La societat Solar de Conrado SL ha impulsat el projecte, amb un pressupost d'execució material d'1,4 milions d'euros, que ara ha sortit a informació pública.

L'Ajuntament de Pollença ha condemnat els actes vandàlics que han afectat diversos elements del patrimoni del municipi, especialment a l'entorn dels jardins Joan March i del convent de Sant Domingo. Les pintades, de diferents dimensions i colors, han afectat tant escultures com elements arquitectònics de la zona.

A escassos metres del convent dels Dominics de Lloret, un bar mostra un cartell de reclam d'una festa de Halloween i un concurs de disfresses. La decoració d'esquelets i carabasses de l'establiment contrasta amb el debat que es produeix dins una de les sales del recinte conventual, on té lloc la segona jornada de Quin Pla volem per demà?, organitzat per l'Associació Pla de Mallorca XXI. Un debat sobre el futur de la comarca davant la transformació que pateix, com tota l'illa, accelerada per un model econòmic i productiu que s'escola en tots els racons de la geografia.

Les excavacions arqueològiques al jaciment talaiòtic de Son Mas del Potecari, a Inca, continuen aportant noves pistes sobre la història del monument. La sisena campanya d’intervencions ha permès localitzar i documentar part d’un anell perimetral del túmul, una troballa que ajudarà els investigadors a conèixer millor la configuració arquitectònica de l’estructura.

Al Pla de Mallorca hi ha un patrimoni fet de pedres que manté viva la història. Un exemple és el jaciment de Can Xim, a Sencelles. És un dels testimonis més importants del nostre passat talaiòtic. Tot i que avui la calma només es veu trencada per les visites escolars, fa uns quants mesos –durant la campanya d’intervenció del passat estiu– l’activitat hi va ser intensa per assolir un objectiu prioritari: garantir la seguretat de les seves estructures mil·lenàries i evitar la pèrdua d’un patrimoni insubstituïble.

Mallorca es convertirà aquests dies en un punt de trobada internacional per als amants de les baldufes. El Claustre de Sant Domingo de Pollença acull els dies 16 i 17 d’octubre la VIII Trobada Mallorquina de Baldufes, un festival consolidat que reunirà una quarantena de baldufaires professionals, artesans i aficionats arribats de diferents països.

Can Morató, l’antiga fàbrica d’estores situada a Pollença, es transforma després de dècades d’abandonament. Colonya Caixa Pollença hi traslladarà els serveis centrals i hi habilitarà espais culturals. L’obra també ha de resoldre com es conserva una fàbrica que havia arribat a un estat de ruïna. La façana recuperarà la seva configuració original i, a l’interior, les naus i les restes de les instal·lacions permetran explicar com la llana es convertia en catifes i com hi treballaven les persones que les feien.

La Mare de Déu de la capelleta del carrer Major de Costitx ja és al municipi després de quatre mesos després de la misteriosa desaparició. La figura, una escultura de marès de Santanyí datada del 1913, va ser trobada aquest cap de setmana a Sencelles, en una troballa sorprenent que molts veïns ja relacionen amb la tradicional llegenda popular.

Final feliç per al patrimoni de Costitx. Després de gairebé quatre mesos d'incertesa i d'una intensa mobilització veïnal i institucional, la imatge de la Mare de Déu de la capelleta del carrer Major de Costitx ha tornat a aparèixer.

Els veïns de Sant Jordi han denunciat aquest dimecres la desaparició de diversos elements que consideren patrimonials de la zona per a la construcció d'una nova promoció de més d'un centenar d'habitatges. Segons han explicat, una excavadora ha enderrocat dues construccions que els veïns havien identificat com a talaiots, tot i que l'Ajuntament de Palma assegura que no es tractava d'elements patrimonials protegits.

La cap de colla, Neus Barceló, demana silenci. El corral del carrer Nou, 35 de Manacor és ple a vessar. Hi ha assaig i falten pocs dies per a una de les actuacions més importants de la temporada castellera a Mallorca:la celebració del trentè aniversari dels Al·lots de Llevant. Es fa una prova d’un castell que es vol dur a plaça i tothom necessita màxima concentració.

Compraríeu uns talaiots? El mercat immobiliari del Pla de Mallorca no deixa de sorprendre: s’ha posat a la venda la finca anomenada S’Hort de Sabor, una parcel·la de quasi 64.000 metres quadrats, 9 quarterades, que forma part de la finca homònima de Sabor. Està dins el terme municipal de Montuïri i molt pròxima al conegut jaciment arqueològic de Son Forners.

Després de conèixer la notícia de la sortida a la venda dels talaiots de Sabor a Montuïri s’han encès diferents alarmes envers aquest patrimoni arqueològic de gran valor, ubicat a escassos metres del conegut jaciment de Son Fornés. Així, les veus consultades per l'ARA Balears, després de donar a conèixer la notícia aquest cap de setmana passat, opten per aconseguir la titularitat pública del jaciment.

En un dels parterres d’un dels accessos a una de les autopistes més transitades de Mallorca, la de l’aeroport de Palma, fa 55 anys s’hi traslladà un santuari posttalaiòtic sencer. Enterrat per sempre davall la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan, Son Oms no era un jaciment format per un únic monument, sinó un gran complex prehistòric, ocupat i reutilitzat durant segles.

Els acords de teclat d’una versió de Whitney Houston que arriben des de l’Hotel Mariant Park es barregen amb les notes, a tot volum, de Barbie Girl, un hit dels anys 90 que arriba dels voltants de l’Hotel Playamar. La nit d’agost és feixuga i les terrasses dels hotels són plenes de turistes que cerquen l’entreteniment promès. Just al mig, immutables i eternes, alienes a l’anacronisme, romanen les pedres mil·lenàries del poblat talaiòtic de l’Illot.

Hi ha moltes maneres d’explicar com hem crescut a les Balears. El reportatge de Mercè Pinya sobre el patrimoni arqueològic assetjat, engolit o encaixonat per la construcció en mostra una de les més explícites: hem arribat a menystenir allò que, al mateix temps, declaràvem Bé d’Interès Cultural. És a dir, un patrimoni que, per definició, té un mandat de protecció, també del seu entorn.

Els inicis de la humanitat estigueren marcats pel Sol. La gent treballava ‘de sol a sol’ per poder guanyar-se un jornal, paraula que deriva de l’adjectiu llatí ‘diurnus’ (‘diari’). En fer-se sedentàries, diverses cultures de l’antiguitat ja es proposaren seguir els moviments de l’astre rei per tal d’organitzar-se millor. Ho feren mesurant les seves ombres amb un pal clavat a terra. En grec, aquest pal es coneixeria com a gnòmon, d’on prové el terme ‘gnomònica’, l’art de construir rellotges de sol. S’iniciava així el procés per domesticar el temps. A nosaltres aquell invent astronòmic ens arribaria amb el nom de rellotge també a partir d’una altra veu grega, ‘horológion’ (‘indicador d’hores’).