M’agrada sentir l’esmolador. Pas gust de veure les placeres i els placers venent carxofes negres o col borratxona. Quan detect un rètol amb tipografia dels anys vuitanta que diu ‘Bar Centro’ o ‘Bar Sport’, m’hi atur per observar el tràfec que s’hi cou. Però els meus ganivets són tots d’Ikea. Faig la compra sencera al supermercat (frescos inclosos). I em costa molt beure un cafè que sigui torrefacte i sense llet de civada. Som una hipòcrita.

Després d’anunciar el seu retorn puntual, Ossifar ha publicat una nova cançó, No m’agrada es reguetón, que ja es pot escoltar a les plataformes digitals. El tema és el resultat d’aquest retrobament amb el públic i s’ha presentat aquest mateix dimecres a El Corte Inglés, on el grup també ha avançat que el 30 de maig farà una trobada amb els seguidors amb sessió de signatures i fotografies.

La Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha concedit aquest dimarts la llicència per enderrocar l’edifici situat al número 27 del carrer del 31 de Desembre, una construcció projectada per l’arquitecte Gaspar Bennàssar, amb la condició de preservar-ne la façana. L’actuació permetrà aixecar un nou immoble plurifamiliar amb un total de 15 habitatges, a més d'aparcaments i trasters.

El Consell de Mallorca ha declarat la tècnica tradicional de producció de la tela de llengües com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (Bicim), amb l’objectiu de protegir, preservar i garantir la continuïtat d’aquest patrimoni viu profundament arrelat a la identitat mallorquina.

El Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de les Balears ha inclòs tres infraestructures de les Illes en el seu Catàleg d'Actuacions en el Patrimoni de les Obres Públiques: el far de na Pòpia, a la Dragonera; el pont de la Colàrsega, a Ciutadella, i el viaducte de Son Verí, a l'estació de Llucmajor. Es tracta d'elements d'enginyeria amb valor històric i patrimonial que, segons l'entitat, requereixen actuacions de rehabilitació, restauració i conservació, a més d'una millor identificació i difusió.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat finalment la conservació de la façana de l'edifici de Gaspar Bennàssar situat al carrer del 31 de Desembre. El projecte inicial, que s'havia aprovat, de la promotora preveia l'enderroc de l'immoble actual per aixecar-ne un de nou que reproduís fidelment la façana original dissenyada per l'arquitecte.

L’arqueòleg Josep Maria López Garí ha mort a Eivissa a 61 anys, segons han confirmat diverses institucions culturals. Nascut a Palma, va desenvolupar gran part de la seva trajectòria a les Pitiüses, on es va convertir en una figura destacada en l’estudi i la defensa del patrimoni històric.

Gairebé al mateix temps, fa només uns dies, ens varen arribar dues notícies. Una: l’Estat denegava la cessió temporal dels tres caps de bou prehistòrics trobats fa més d’un segle a Costitx, per ser exposats al Museu de Mallorca. “El Ministeri de Cultura se’n riu, dels mallorquins”, manifestava el president del Consell, Llorenç Galmés. Dos: la trobada a la serra de Tramuntana d’un petit cap de bou –justament!–, que aquest sí que quedarà a l’illa. Recordam la troballa dels bous i com i per què anaren a parar a Madrid, al Museu Arqueològic Nacional (MAN).

Plataforma per la Llengua ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei de regulació del paisatge cultural de la serra de Tramuntana per reclamar que la normativa protegeixi i promogui de manera explícita la llengua catalana.

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Pollença ha aprovat finalment el seu Catàleg de Patrimoni, una eina clau per la protecció i regulació dels béns culturals que arriba després de més de dues dècades d’intents sense èxit. El document, validat en el ple ordinari del mes de febrer, posa un punt final a una llarga etapa de bloquejos i situa el municipi en la línia de la resta de pobles de Mallorca, que ja fa anys que disposen d’aquest tipus d’instruments, obligatoris per llei.

La Menorquina ha descatalogat Punky, un dels gelats més històrics i famosos de les Illes Balears i que ha marcat la infància de moltes generacions. Aquest és un exemple més de la pèrdua d'arrelament i productes i elements tradicionals que l'Arxipèlag va perdent, a poc a poc, els darrers anys. Després de l'adeu del Laccao com a producte mallorquí, per passar a ser 100% català, ara Punky també desapareix.

Víctor Madera Núñez (Oviedo, 1961) és, des de fa uns anys, en boca de tothom. El president de la Quirón s’ha convertit en el gran magnat de la sanitat privada a Espanya, que tant s’afavoreix de planejaments urbanístics per construir un hospital privat a Madrid com treu de la runa castells, palauets o finques de mig Estat. De la seva Astúries natal fins a les Illes, on ja són desenes les propietats que ha comprat al llarg de la darrera dècada.

Poc a poc, sense gaire renou, la cuina tradicional de les Illes Balears es va apagant. No ho fa per una sola causa ni d’un dia per a l’altre, sinó a conseqüència d’un canvi profund en la manera de viure, de menjar i de relacionar-nos amb el temps. La globalització, la cultura de la immediatesa i una alimentació basada en la rapidesa han anat desplaçant una cuina que requereix foc lent, paciència i transmissió oral. Això ha provocat la desaparició de part del vocabulari culinari i del patrimoni lingüístic que durant segles ha definit la identitat cultural de les Balears. Paraules que abans circulaven amb naturalitat a les cuines de les Illes, avui són cada vegada més desconegudes entre les noves generacions, un reflex de com la desaparició dels plats tradicionals s’acompanya de la pèrdua de llengua i coneixement cultural.

Tal com si es tractàs d’una sibil·la de l’antiguitat, Maria Capó Navarro, de 93 anys, es concentra i es posa a cantar una de les tonades de quan, de jove, treballava a la finca familiar de Sóller. És la manera que té d’evocar un món de connexió amb la terra i de paraules precises que desaparegué amb el boom turístic dels anys 60. Qui escoltà la mateixa tonada de viva veu fa 74 anys va ser l’etnomusicòleg nord-americà Alan Lomax. “El 1952 –diu– m’havia vist actuar en un certamen internacional de folklore que es feu a la plaça de toros de Palma. Jo hi vaig cantar amb l’agrupació del meu poble, Els dansadors del ball d’or. En fórem un dels premiats. Sembla que li agradà molt la meva veu i demanà per venir-me a veure en persona. A casa érem sis germans, fills de pagesos. Jo era l’única nina”. Capó recorda perfectament aquella visita. “Feia un sol de justícia i Lomax arribà encorbat i mort de calor. Tragué el magnetòfon i enregistrà el moment en què mon pare, el meu padrí i jo cantàvem mentre batíem a l’era amb la bístia. No devia entendre res. Ell només sabia una mica de castellà”.

La Guàrdia Civil ha intervingut més de 1.500 peces de gran valor patrimonial i històric a Mallorca, després de descobrir que tres ciutadans alemanys residents a l’illa les havien acumulat al llarg dels anys, presumptament fora de la legalitat. Entre els objectes requisats figuren 1.574 monedes antigues, àmfores, ungüentaris, llànties, gerres, joies, escultures i espases.

Creix la resistència interna a les noves polítiques de la dreta al Consell de Menorca. Pràcticament des de l’inici del mandat, l’acció de govern del PP ha estat discutida –amb fonaments– pel mateix personal de la institució, fet que ha duit l’equip d’Adolfo Vilafranca a cercar fora el suport necessari que no rep a dins.

Avui els gegants són els protagonistes de moltes celebracions civils. El seu origen, amb tot, fou religiós, en el marc del Corpus Christi. L’antiga festa més important de la cristiandat s’instituí a Europa el segle XIII. En el calendari es fixà 60 dies després del Diumenge de Pasqua per tal de venerar ‘el cos de Crist’, personificat en l’hòstia consagrada. En un principi, tenia lloc a l’interior de les esglésies, però a partir del segle XIV sortí als carrers en forma de processó. Llavors l’atenció es posà en uns homes disfressats i pujats sobre xanques que recreaven episodis de la història sagrada amb voluntat de donar-la a conèixer entre la població analfabeta.

L'Ajuntament d’Algaida ha fet oficial avui la compra de l'edifici en obres del centre del poble que deixà Toni Puente en morir sobtadament l’any 2021.

“La transformació de les possessions ve d’enrere. A finals de segle XIX i principis del XX hi va haver una primera gran desvinculació, que va ser quan es varen separar els territoris dels llinatges que històricament n’havien estat propietaris”, reflexiona l’historiador Tomás Vibot, un dels principals experts en la matèria. “Però en aquell moment encara se’n mantenien els usos. Llavors la noblesa mallorquina tenia moltes terres, però no tenia cash, així que se’n varen vendre moltes, de possessions, a altres mallorquins: en alguns casos varen anar a mans dels mateixos amos de la possessió, els llogaters que havien fet prou doblers per comprar-les; d’altres varen passar a la nova burgesia industrial o, fins i tot, a aquells que havien fet d’indians i havien fet els doblers per Amèrica. Aquest darrer és el cas de Raixa, que els Despuig varen vendre, gairebé regalar, als Nadal, que s’havien enriquit per Sud-amèrica. Ara, cent anys després, la segona gran desvinculació no és entre territori i llinatges, sinó entre territori i nacionalitat i, sobretot, entre territori i utilitat”, reflexiona.