<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Bíblia]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/biblia/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Bíblia]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[IB3 Ràdio suprimeix l’Informatiu Matinal de les 7 h el primer dia laborable de l’any "per donar descans al personal”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/ib3-radio-suprimeix-l-informatiu-matinal-dia-laborable-l-any-donar-descans-personal_1_5245149.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8202c9ec-9406-4558-a4ab-513e4df1f16b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La ràdio pública autonòmica de les Illes Balears (IB3 Ràdio) ha suprimit aquest dijous, 2 de gener, la primera hora de l'informatiu matinal (que s'emet de les 7 a les 8 hores) el primer dia laborable de l'any perquè, segons ha explicat el director d'IB3 Ràdio, Daniel Barjacoba, "ahir va ser dia 1 de gener i l'actualitat va ser la que va ser i per donar descans al personal". Per tant, en el primer dia laborable de l'any, l'informatiu matinal de la radio pública s'ha emès de la mateixa manera que els dissabtes i diumenges, de 8 a 9 hores. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA Balears]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/ib3-radio-suprimeix-l-informatiu-matinal-dia-laborable-l-any-donar-descans-personal_1_5245149.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Jan 2025 13:27:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8202c9ec-9406-4558-a4ab-513e4df1f16b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[IB3 RÀDIO, FINS A ALGÈRIA 
 IB3 Ràdio hauria arribat a l'espai radioelèctric d'Algèria per una freqüència que emetia des de Ciutadella.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8202c9ec-9406-4558-a4ab-513e4df1f16b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El director de l'emissora pública es justifica dient que "dia 1 l'actualitat va ser la que va ser"]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les pells d’argiles de Miquel Barceló]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/pells-d-argiles-miquel-barcelo-jaume-c-pons-alorda_129_4968454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Déu, en realitat, és escultor. Segons explica la tradició catòlica, l’Altíssim va elaborar una de les seves obres més complexes, l’ésser humà, a partir de la pols del sòl. Precisament, la paraula 'home' ve de del mot llatí <em>humus</em>, que vol dir terra, el que tocam amb els peus quan som humils. A les primeres pàgines d’<em>Alenar dins el fang</em>, volum publicat per Ensiola amb paraules de Sebastià Perelló i imatges de Jean Marie del Moral, 're-cor-dam' que, segons Giacomo Leopardi, el fang és el món o que Jacint Verdaguer estava convençut que escrivia talment un fangador. Aquestes són només les primeres coordenades d’un deliciós assaig decidit a navegar a través de les diferents escenes bíbliques i ressonàncies creatives del retaule que va dur a terme Miquel Barceló a la capella de Sant Pere, o del Santíssim, de la catedral de Mallorca.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jaume C. Pons Alorda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/pells-d-argiles-miquel-barcelo-jaume-c-pons-alorda_129_4968454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Mar 2024 18:55:02 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La font literària que ha inspirat les cançons més sàdiques del món]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/sant-jordi-nick-cave-trobadors-biblics-cancons-amor-mes-sadiques_1_4679921.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5118ec96-15f4-4f0a-9bad-76773f724e65_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Explica el músic australià Nick Cave: “Quan tenia uns 20 anys vaig començar a llegir la Bíblia, i en la brutal prosa de l’Antic Testament hi vaig trobar una font inesgotable d’inspiració”. L’exaltació, la violència, la desesperació i l’anhel dels salms, diu Cave, van esdevenir un model de referència per a moltes de les seves “cançons d’amor més sàdiques”. La llista és llarga i, segons com, esfereïdora: <em>Into my arms</em>, <em>Deanna</em>, <em>Sad waters</em>, <em>Hard on for love</em>, <em>Black hair</em>, <em>Where the wild roses grow</em>, <em>From her to eternity</em>, <em>Do you love me</em>... La petjada de la Bíblia en la música és inabastable, però pocs artistes l’han assumit amb tanta consciència artística com Cave, ell mateix presentat com a predicador de l’abisme. “Soc un caçador d’ànimes per a Déu”, deia l’australià a l’interessantíssim text sobre la vida secreta de la cançó d’amor que l’editorial Libros del Kultrum va incloure en el llibre <em>Obra lírica completa 1978-2019</em>, de Cave. “En aquest trànsit trobadoresc, la majoria de les cançons que he escrit són d’amor [...], les meves ombrívoles i violentes criatures d’ulls foscos”, afegia. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/sant-jordi-nick-cave-trobadors-biblics-cancons-amor-mes-sadiques_1_4679921.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 19 Apr 2023 06:00:52 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5118ec96-15f4-4f0a-9bad-76773f724e65_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Nick Cave exerceix d’amo  del Primavera Sound]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5118ec96-15f4-4f0a-9bad-76773f724e65_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Bíblia és el combustible literari dels "predicadors del rock"]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els arqueòlegs conceben un rellotge més precís per datar les epopeies bíbliques]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/arqueolegs-conceben-rellotge-mes-precis-datar-epopeies-bibliques_130_4592197.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1d5354cb-3996-4a83-af97-2c312a446cf6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La datació de les campanyes militars que narra la Bíblia pot suscitar debats de proporcions gairebé bíbliques. En quin moment es va produir la guerra entre els amalecites i els hebreus al desert, exactament? ¿Josuè va combatre a la batalla de Jericó el 1500 aC o el 1400 aC —si és que ho va fer?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Franz Lidz, The New York Times]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/arqueolegs-conceben-rellotge-mes-precis-datar-epopeies-bibliques_130_4592197.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Jan 2023 16:28:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1d5354cb-3996-4a83-af97-2c312a446cf6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Excavació al jaciment de Tel Rehov, a prop de la ciutat de Bait Shean.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1d5354cb-3996-4a83-af97-2c312a446cf6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un nou mètode permet estudiar la història dels conflictes narrats a l’Antic Testament gràcies al rastre del geomagnetisme de la Terra]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[7Q5: el papir que va canviar la història]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/7q5-papir-canviar-historia-josep-o-callaghan_130_4584144.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/06f5b8b5-0ed6-4685-a879-45edc2cc1301_16-9-aspect-ratio_default_0_x552y763.jpg" /></p><p>Entre el 1947 i el 1956 es van descobrir 25.000 fragments de manuscrits, els més antics que s'han trobat fins ara de la Bíblia. Eren en <a href="https://www.ara.cat/cultura/historia/volem-entendre-pensava-comunitat-jueva-mar-mort-2-000-anys_128_4527723.html" >onze coves de Khirbet Qumran</a>, a la costa nord-occidental del mar Mort i a uns 40 quilòmetres de Jerusalem. Són manuscrits amb més de 2.000 anys d'història i estan escrits sobretot en hebreu, però també n'hi ha en grec i arameu. L'escripturista, paleògraf i papiròleg Josep O'Callaghan i Martínez (Tortosa, 1922-Sant Cugat del Vallès, 2001), va fixar-se sobretot en la cova 7, on els textos són tots en grec, i va voler desxifrar el fragment 7Q5. "Va intentar identificar-lo amb passatges de l'Antic Testament, però al final va trobar l'encaix al Nou Testament i això va tenir una grandíssima repercussió, perquè vol dir que el Nou Testament va ser escrit durant la primera meitat del segle I i no al llarg del segle II", detalla el professor de papirologia Alberto Nodar, que la setmana passada va organitzar unes jornades d'homenatge al jesuïta català a la Universitat Pompeu Fabra. El papir oficialment reconegut com el més antic de l'Evangeli és el P52, que correspon a Sant Joan i que va ser escrit a mitjans del segle II, és a dir, un segle després del 7Q5.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/7q5-papir-canviar-historia-josep-o-callaghan_130_4584144.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Dec 2022 15:38:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/06f5b8b5-0ed6-4685-a879-45edc2cc1301_16-9-aspect-ratio_default_0_x552y763.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Papir 7QM]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/06f5b8b5-0ed6-4685-a879-45edc2cc1301_16-9-aspect-ratio_default_0_x552y763.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Es compleixen cent anys del naixement de Josep O'Callaghan, el papiròleg que va avançar un segle el Nou Testament]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Carreras confessa les contradiccions de sant Agustí a la catedral de Girona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/joan-carreras-confessa-contradiccions-sant-agusti-catedral-girona_1_4527604.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5bd068b1-a8ed-4189-9bee-6a1d072066bd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Per primera vegada en 30 anys d’història del <a href="https://temporada-alta.com/"  rel="nofollow">Festival Temporada Alta</a>, la catedral de Girona ha estat l’escenari d’una de les seves obres. I l’escollida no podria ser més adient: la lectura dramatitzada de les <em>Confessions d’Agustí Hipona</em>, escrites fa 1.600 anys. En un marc senzill i auster, l’actor Joan Carreras va posar veu a les reflexions, aprenentatges i contradiccions del pensador africà, un dels pares de l’Església catòlica.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Garcia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/joan-carreras-confessa-contradiccions-sant-agusti-catedral-girona_1_4527604.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Oct 2022 10:40:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5bd068b1-a8ed-4189-9bee-6a1d072066bd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'actor Joan Carreras va posar veu a les 'Confessions' de Sant Agustí d'Hipona, en el marc del Temporada Alta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5bd068b1-a8ed-4189-9bee-6a1d072066bd_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Temporada Alta estrena un nou escenari per a les dues funcions de l'obra]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jordi Cervera: “Amb la pandèmia hi ha més interès pels valors essencials”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/jordi-cervera-pandemia-interes-valors-essencials_130_4175105.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ddf05d4a-d981-4073-9c22-8a67eae73909_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“Pau i bé”. Qui negaria aquestes paraules? I, a la vegada, qui les té, sempre, presents? Qui entra als llocs pronunciant-les? Qui en fa el centre de la seva vida? “Pau i bé”, la salutació universal que utilitzava sant Francesc, continua ressonant en la veu de Jordi Cervera i Valls, framenor caputxí nascut a Barcelona el 1961, professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, especialitzat en estudis bíblics i autor de diversos llibres. L’última obra publicada, <em>Els empresonats i exiliats de la Bíblia</em> (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), ha obtingut recentment el Premi Abat Marcet al llibre religiós de l’any conjuntament amb <em>L’altre Déu</em> de Marion Muller-Colard “i amb una menció especial a Hilari Raguer”, afegeix Cervera, per a qui el premi col·lectiu és una cura d’humilitat que “serveix per rebaixar fums”. “El veritable premi és que hi hagués seleccionades trenta obres en català sobre temàtica religiosa, aquest és el veritable premi col·lectiu”, afirma davant d’un guardó que es lliurarà aquest 12 de novembre a l’Ateneu Barcelonès. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Dídac P. Lagarriga]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/jordi-cervera-pandemia-interes-valors-essencials_130_4175105.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Nov 2021 19:00:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ddf05d4a-d981-4073-9c22-8a67eae73909_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Jordi Cervera fotografiat aquesta setmana a Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ddf05d4a-d981-4073-9c22-8a67eae73909_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb les vides dels empresonats i exiliats de la Bíblia ha guanyat el Premi Abat Marcet al llibre religiós]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Armand Puig: “La Bíblia no és cosa de capellans”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/armand-puig-biblia-cosa-capellans_1_3291771.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ce3ebb3e-ba29-4189-a81b-2baf71cd22f8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Hi ha monuments de pedra, altres de tinta, paraules que perduren al llarg dels anys, pedres amb formes tan excepcionals que manifesten bellesa, però que, com les paraules, són més que forma. Molt més que forma. Tant la Sagrada Família com la Bíblia són dos d'aquests monuments que continuen estimulant a qui s'hi acosta. Estímuls no sempre evidents, no sempre fàcilment accessibles, que requereixen arraconar prejudicis sense que això impliqui apartar totes les lectures i interpretacions fetes fins ara. Entrar al Temple, entrar al Llibre, sí, però sobretot deixar-se penetrar per ells, sense pressa. Fugint de la mirada furtiva del turista, fondejant-hi. I què millor que algú experimentat ens acompanyi.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Dídac P. Lagarriga]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/armand-puig-biblia-cosa-capellans_1_3291771.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Nov 2018 15:25:46 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ce3ebb3e-ba29-4189-a81b-2baf71cd22f8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Armand Puig]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ce3ebb3e-ba29-4189-a81b-2baf71cd22f8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Setmana de la Bíblia va oferir una meditació sobre la façana de la Passió de la Sagrada Família]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Troben les ruïnes de la ciutat bíblica del gegant Goliat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/troben-ruines-ciutat-biblica-goliat_1_3556609.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cf87bcd2-175d-4ecf-9d5b-937f7e1f1971_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Arqueòlegs de <a href="http://www1.biu.ac.il/indexE.php" rel="nofollow">la Universitat israelí de Bal Ilán</a> dirigits pel professor Aren Maeir han trobat <strong>les ruïnes monumentals de la ciutat bíblica filistea de Gat, d'on era el gegant Goliat</strong> segons les Escriptures. Són les restes de la muralla i la porta d'accés a la ciutat trobades a Tel Zalfit, una zona arqueològica situada en la plana costera del centre d'Israel, que porta dècades sent excavada i que es calcula que va estar poblada des de fa 5.000 anys fins el 1948, quan els habitants de la zona van abandonar el poble àrab.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/troben-ruines-ciutat-biblica-goliat_1_3556609.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Aug 2015 09:35:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cf87bcd2-175d-4ecf-9d5b-937f7e1f1971_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Tel Zafit, zona on s'han trobat les restes monumentals de la ciutat de Gat/ EFE]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cf87bcd2-175d-4ecf-9d5b-937f7e1f1971_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Les restes d'una muralla i la porta d'accés de la ciutat de Gat demostren que el poble va ser "dos o tres vegades més gran que Jerusalem"]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Keylor Navas passa la revisió amb la Bíblia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/esports/keylor_1_3648395.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/86880480-a26c-4369-8109-8e66dd744b19_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El jugador del Reial Madrid, Keylor Navas, ha passat la revisió mèdica amb el conjunt blanc amb un exemplar de la Bíblia a la mà. El porter de Costa Rica s'ha presentat al centre mèdic madrileny amb el llibre sota el braç. El futbolista ha passat sense cap tipus de problemes la revisió mèdica i aquest dimarts es vestirà de curt per primera vegada amb la samarreta blanca. Navas signa per 6 temporades, i competirà amb Iker Casillas per la titularitat.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/esports/keylor_1_3648395.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 Aug 2014 11:09:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/86880480-a26c-4369-8109-8e66dd744b19_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Keylor Navas i la seva Bíblia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/86880480-a26c-4369-8109-8e66dd744b19_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El futbolista portava un exemplar del llibre mentre entrava al centre mèdic]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ridley Scott torna al cinema bíblic per partida doble]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/ridley-scott-christian-bale-biblia_1_3653230.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El cineasta britànic Ridley Scott, que estrena al desembre 'Exodus: Gods and kings', sobre Moisès –que serà interpretat per Christian Bale–, tornarà al cinema bíblic amb un projecte centrat en el rei David. L'estudi 20th Century Fox, en col·laboració amb la productora Chernin Entertainment, de Peter Chernin, i el mateix Scott es reuniran una vegada més per portar a la gran pantalla la vida d'un altre personatge de l'Antic Testament.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/ridley-scott-christian-bale-biblia_1_3653230.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 09 Jul 2014 10:53:54 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Després d''Exodus: Gods and kings', que serà estrenada a finals del 2014, prepara una pel·lícula sobre el rei David]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ripoll exposa els facsímils de les dues bíblies escrites al monestir durant el segle XI]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/biblia-ripoll-bisbat-de-vic_1_3752680.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b7cf0b5e-c946-4275-9b06-55ad0a1fb433_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El Museu Etnogràfic de Ripoll exposarà de manera  permanent una reproducció de la Bíblia de Rodes, que va ser escrita a  l'escriptori del monestir de la ciutat durant el primer quart del segle  XI. L'original d'aquest document es troba a la Biblioteca Nacional de  París, i ara el bisbat de Vic n'ha cedit una reproducció al  consistori ripollès. Aquesta exposició es complementarà amb la de la  reproducció de la Bíblia de Ripoll, escrita també durant el segle XI a  l'escriptori del Monestir. Aquest document ja fa deu anys que és  propietat municipal i es pot visitar al recinte monàstic.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Acn]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/biblia-ripoll-bisbat-de-vic_1_3752680.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Jan 2013 09:52:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b7cf0b5e-c946-4275-9b06-55ad0a1fb433_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La Bíblia del segle XI del monestir de Ripoll]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b7cf0b5e-c946-4275-9b06-55ad0a1fb433_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El bisbat de Vic ha cedit a l'Ajuntament la reproducció de la Bíblia de Rodes, que es podrà veure al Museu Etnogràfic]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els textos bíblics més antics ja es poden llegir a internet]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/biblia-google-mar-mort-israel_1_3807279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El 1947 dos pastors beduïns van trobar uns pergamins en una cova del desert de Judea. Tenien fred i alguns els van utilitzar per fer foc. Afortunadament, però, molts altres pergamins es van salvar. Les investigacions van durar fins al 1956 i, en un total d'onze coves, es van localitzar uns dels documents més importants de l'arqueologia bíblica: els Manuscrits del Mar Mort, que es remunten al segle III aC. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/biblia-google-mar-mort-israel_1_3807279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Sep 2011 13:46:32 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Google ha digitalitzat els Manuscrits del mar Mort i es poden consultar a la web del Museu d'Israel]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Perico Pastor il·lumina la Bíblia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/biblia-perico-pastor-enciclopedia-catalana_1_3834709.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5743ce5d-b716-49d5-b098-ceb9b85702ea_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p><a href="http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/main.html?idioma=2" rel="nofollow">La Pedrera</a> exposa per primera vegada 350 del miler de dibuixos que l'artista i il·lustrador P<a href="http://www.perico.net/" rel="nofollow">erico Pastor</a> va realitzar per a la Bíblia il·lustrada que l'editorial Enciclopèdia Catalana va publicar el 2007. L'exposició, que es podrà veure fins al 20 de gener, està formada per 24 quadres, en els quals es pot veure una selecció d'aquarel·les de cada llibre de la Bíblia, amb entre 10 i 15 petites il·lustracions, en blanc i negre i color. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Redacció]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/biblia-perico-pastor-enciclopedia-catalana_1_3834709.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Dec 2010 10:43:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5743ce5d-b716-49d5-b098-ceb9b85702ea_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Moisès obre les aigües del Mar Roig, segons Perico Pastor]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5743ce5d-b716-49d5-b098-ceb9b85702ea_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Pedrera exposa per primera vegada les il·lustracions que Perico Pastor va realitzar per a una versió il·lustrada de la Bíblia que Enciclopèdia Catalana va publicar el 2007]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
