El Sindicat de Metges de les Balears (Simebal-CESM) manté la vaga prevista per a la setmana que ve, del 27 al 30 d'abril, contra l'esborrany de l'Estatut Marc davant la falta d'acord amb el Ministeri de Sanitat. Els aturs, els tercers enguany, es mantenen després de les diferents reunions mantingudes amb el Ministeri en relació amb les reivindicacions del Comitè de Vaga, centrades en la consecució d'unes condicions laborals dignes per als metges i la garantia d'una sanitat pública de sanitat, ha assenyalat Simebal en una nota de premsa recollida per Europa Press.

Centenars de metges s’han manifestat aquest dijous horabaixa pels carrers del centre de Palma en el marc d’una nova setmana de vaga convocada a tot l’Estat per reclamar millores laborals i un estatut específic per al col·lectiu.

La tercera jornada de la nova setmana de vaga de metges a les Balears ha obligat a suspendre un total de 3.863 consultes, proves diagnòstiques i operacions a tot l’Arxipèlag, segons dades provisionals fetes públiques aquest dimecres per l’Ib-Salut. Mallorca és l’illa més afectada, amb 3.249 actes mèdics cancel·lats.

Els hospitals i centres de salut de les Balears prestaran serveis mínims equivalents als establerts en dies festius del 16 al 20 de març, en el marc de la segona setmana de la vaga convocada pel personal mèdic en protesta per la reforma de l’Estatut Marc. Segons ha informat aquest divendres la Conselleria de Salut, els serveis mínims s’aplicaran des de les 00.00 hores del dilluns 16 fins a les 23.59 hores del divendres 20 i seran els mateixos que en dies festius.

Aquest dimecres, Maria (nom fictici) havia d’operar-se a l’hospital de Son Espases, però el dia ha acabat en frustració i nervis. La seva intervenció s'ha suspès a causa de la vaga de metges, que ha derivat en la cancel·lació de milers de consultes i centenars d’operacions des del seu començament, dilluns. Des de feia dies, Maria s’havia organitzat per avançar feina i fer hores extra, perquè els seus companys no haguessin d’assumir el que ella no podria fer durant la baixa. “També m’he encarregat de preparar la casa i la compra, perquè no sabia com estaria els dies posteriors a l’operació”, explica. Fins i tot va renunciar a activitats habituals per descansar i poder aixecar-se molt d’hora. El dia abans de passar per quiròfan, havia de participar en una activitat a Calvià que acabava a les 22.30 h. “No hi vaig anar perquè dimecres em despertava a les 5.30 h del matí”, relata.

Els treballadors públics s'han mobilitzat aquesta setmana: metges, professors i mestres, bombers... El sobreesforç d'aquests anys, d'una dècada crítica, està passant factura. Les retallades fruit de la crisi econòmica i de l'ofec de les finances de la Generalitat no s'han revertit i fa temps que s'ha tocat os. És a dir, els serveis se n'estan ressentint seriosament. La bona voluntat i la professionalitat no poden continuar compensant més la manca de recursos i efectius. Falta personal, falta inversió i falta una recuperació salarial. Tot té un límit. Això és així, sobretot –però no només– en els dos grans pilars de l'estat del benestar i, per tant, de l'administració catalana: la sanitat i l'educació. La crisi va armar de paciència el personal sanitari i educatiu. El Procés va allargar la treva. Sindicats i treballadors, sense renunciar als seus drets i a la seva funció, no van voler tensionar més del necessari una situació que ja de per si era prou complexa, no només econòmicament, sinó també amb l'aplicació del 155 i els presos polítics. Però al final la realitat s'imposa. No es pot allargar més l'excepcionalitat, no es pot demanar més sacrificis a uns col·lectius que, en conjunt, han demostrat de sobres la seva vocació de servei.