Excepte Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, la seva novel·la més ambiciosa i més impossible –i paradoxalment (o no) també la més rodona–, sempre que llegeixo Max Besora (Barcelona, 1980) penso i sento el mateix: el que més m’agrada de les seves novel·les –l’esperit brètol, la mescladissa de gèneres i referents, la imaginació irresponsable, la gosadia desbocada fins al deliri, la naturalesa de broma colossal alhora improvisada i hiperconscient– és també, en última instància, el que més m’hi falla.

JORDI COCA: "Tenir un gat ha sigut tan important per a mi com viure el Maig del 68”

L'escriptor recorda els moments de felicitat i de patiment al costat d'un felí a la novel·la 'El darrer dia'

Encara que ja faci temps de la mort del Núvol, el gat siamès amb qui va compartir dotze anys de vida, queden alguns rastres del felí escampats pel pis on viuen Jordi Coca (Barcelona, 1947) i la seva dona. Els ulls de l’escriptor encara s’humitegen quan ensenya una de les fotos de l’animal, protagonista de la novel·la El darrer dia (Edicions 62). “Mai no havia tingut un gat. Fins que va arribar el Núvol no era conscient que pogués estimar un ésser que no fos humà. Amb ell vaig descobrir nous sentiments en mi”, diu. 

]]>

Marc Agud i Josep Pedrals organitzen una nova edició del festival Exquisits, que des del divendres 27 de juliol i fins al 7 de setembre combinarà recitals de poesia i actuacions musicals. Després de les jornades poètiques a càrrec de Lluís Calvo (27 de juliol) i Max Besora (3 d'agost), Nico Roig presentarà el disc 'Tonada del genoma humà' (10 d'agost), Fèlix Pons donarà la seva visió de 'La tardor barcelonina', de Francesc Pujols (17 d'agost), i Bikimel avançarà noves cançons (24 d'agost). Marçal Font (31 d'agost) i Francesc Garriga (7 de setembre) tancaran l'edició 2012 d'Exquisits amb més poesia.

]]> El món s'acaba, no troben? Ho sap tothom i és profecia. Cauen les borses, tanquen les fàbriques, els músics declaren davant els jutges i un poeta mor apunyalat al carrer. La cultura esdevé sospitosa, i la indústria editorial es prepara per a l'Apocalipsi. I els petits editors, i els ciutadans, i els poetes, premen el matxet que duen entre les dents i aguanten. Esperen. Que peti tot. Que arribi el moment en què la resistència silenciosa que exerceixen cada vegada que obren un llibre i giren l'esquena al món, o cada vegada que inauguren una col·lecció de narrativa catalana i l'anomenen Cicuta , sigui tan potent com el començament d'aquest llibre al·lucinat i visionari: com un acte d'autèntica Resistència, la d'un home que, davant la imminent erupció del volcà del seu poble, prefereix quedar-se a casa llegint. I que peti tot.

]]>

La publicació del recull d'articles Vull una estàtua eqüestre (Quaderns Crema) ens permet recuperar i reivindicar Gabriel Galmés (Manacor, 1962–2001), autor de quatre novel·les i un recull de contes divertits i frescos: un escriptor actual i necessari, que encara recordem tot i la seva mort prematura fa deu anys. Gabriel Galmés, ironia, grapa i talent.

]]>