El dimarts 31 de maig del 1938, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers. Van matar 226 persones i en van ferir prop d'un miler. No hi havia refugi i no van sonar les sirenes. Són xifres esgarrifoses, però no deixen entreveure el drama personal: com les bombes van esborrar el futur d'infants, homes i dones, amb somnis i anhels, i van obrir un buit immens en les seves famílies. El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982), que hi va perdre el besavi, ha reconstruït com van ser aquells 60 segons al llibre El cel ens va caure al damunt (Edicions 62). Ho ha fet a través de la veu dels testimonis i posant-se a la pell dels que van veure com aquell 31 de maig de fa 85 anys uns avions grans i sorollosos van deixar fumeres, runes i morts.

La primera novel·la d'Albert Forns comença en una platja nudista menorquina. Enmig d'un exèrcit d'octogenaris -entre els quals hi ha un "avi llargarut clavat a Samuel Beckett"- un narrador en primera persona fa saber als lectors que es vol convertir en Albert Serra, "el director de cinema [...] el productor cinematogràfic-guionista-director d'actors [...] l'home orquestra", "el culpable d'algunes de les pel·lícules més avorrides dels últims anys [...] que, a la vegada, són molt interessants".

El 30 de setembre, quan aterrava a Budapest amb una beca de la Universitat Central Europea (CEU), no em pensava pas que viuria en directe un moment únic i excepcional, insòlit a les democràcies occidentals: el tancament d’una universitat per ordre governamental.

Amb 'Jambalaia', Albert Forns ha guanyat el primer premi Llibres Anagrama de novel·la. El llibre explica l’estada d’un narrador –'alter ego' de l’autor– a una residència per a escriptors als Estats Units. Mentre es pregunta si pot continuar escrivint i sobre què hauria de fer-ho apareixen comentaris sobre el capitalisme als Estats Units, barrejats amb alguns referents clau per entendre el llibre, com ara el dramaturg Edward Albee o el novel·lista Max Frisch.

"Divertits i descarats". Són els dos adjectius que ha utilitzat aquest matí, a l'Hotel Gallery de Barcelona, l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, quan ha anunciat el guanyador i la finalista del primer premi Llibres Anagrama de novel·la en català: els periodistes i escriptors Albert Forns (Granollers, 1982) i Anna Ballbona (Montmeló, 1980). 'Jambalaia' és la segona obra en prosa de Forns, que ja va guanyar el premi Documenta 2012 amb 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' (Empúries, 2013). Forns, que és crític literari del suplement Ara Llegim i col·laborador de 'Time Out' i 'L'Avenç', assegura que la realitat acostuma a ser força més sucosa que la seva imaginació: "Tot el que puc robar de la realitat sol ser més bo que el que em pugui inventar". En la seva segona "autoficció", el periodista i escriptor explica la investigació d'un escriptor que ha d'escriure la seva segona novel·la: "En la meva primera autoficció només sabia parlar de mi, en aquesta he inventat una mica més. Si a 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' vaig inventar un 10%, en aquesta he arribat a la xifra d'un 50%". El protagonista de 'Jambalaia' –el títol és el nom d'una paella que fan a Louisiana i on fan servir pebre en comptes de safrà– viatja a un petit poble de pescadors dels Estats Units, Mountauk, a la recerca d'inspiració. A partir d'aquí, Forns, disserta sobre la gentrificació, el neuromàrqueting, l'obesitat o els efectes de la dispersió urbana en la salut física i mental de la població nord-americana.