Un cuc amb la cara d'Adolf Hitler diu a un altre cuc, també amb cara de dictador, la de Mussolini, mentre treu el cap de la poma que rosega, on hi ha escrita la paraula Iberia: "Cuc Benet, això no rutlla. Fins ara només trobem pinyols". Pere Calders (1912-1994) publicava aquesta mordaç i imaginativa píndola d'humor gràfic al Diari de Barcelona el 6 de gener del 1937, durant els primers mesos de Guerra Civil, en un dels seus períodes més prolífics com a dibuixant, però també en plena efervescència creativa literària: el 1936, poc abans de la revolta militar de Franco, debutava amb els contes d'El primer arlequí, i no trigaria a publicar la novel·la La glòria del doctor Larén, el desembre d'aquell mateix any.

Si no hagués sigut per la Guerra Civil, Jaume Aymà Mayol probablement no s’hauria dedicat a l’edició. Nascut a Barcelona el 1911, havia sigut professor de català vinculat a la Generalitat des que tenia 20 anys, i una de les conseqüències de la victòria franquista el 1939 va ser la depuració. “ Políticamente es desafecto al Alzamiento por cuanto siempre se manifestó públicamente partidario del separatismo catalán, al extremo que según información no exactamente comprobada parece ser era secretario de Pompeyo Fabra ”, diu l’informe de la Brigada de Información.

En un dels primers capítols de Berta Isla, tretzena novel·la de Javier Marías, la protagonista que dona títol al llibre acaba anant a parar al pis d’un jove banderiller -“De toros?”, li pregunta, i el noi respon: “No, de rinoceronts... De què vols que sigui?”-, i després de curar-li la ferida que ella s’ha fet al genoll en té prou deixant les mans al damunt d’una de les seves cuixes, mentre li estudia el rostre, per seduir-la.

L'editorial La Galera commemora aquest 2013 cinquanta anys del seu naixement, un llunyà 1963 "al menjador de casa de Andreu Dòria i Dexeus". Qui ho rememora és Iolanda Batallé, l'actual directora de l'editorial, des de l'exposició que ha organitzat a la Biblioteca Jaume Fuster per celebrar-ho. En cinc dècades La Galera ha publicat 5.000 títols de literatura infantil i juvenil en català, introduint la lectura a diverses generacions d'infants i joves catalans. La trajectòria de l'editorial ha transcorregut paral·lela a la de prohoms de la literatura infantil i juvenil catalans que van debutar o "agafar volada" publicant-hi, com Emili Teixidor, Jordi Sierra i Fabra o Joaquim Carbó, entre altres.

El Saramago de L'últim quadern és el dels últims mesos: el que encara va ser capaç d'enllestir Caín (Edicions 62/Alfaguara) però que va deixar a mitges Alabardas, alabardas, espingardas, espingardas al mateix temps que seguia escrivint o dictant els textos per al seu blog personal. Aquesta tarda, la paraula de Saramago tornarà a reviure a la Biblioteca Jaume Fuster: disset personalitats del món de la cultura –entre les quals hi ha Carme Riera, Xavier Pàmies, Anna Sallés, Marina Rossell, Imma Monsó i Rosa Regàs– llegiran una selecció de textos de l'últim llibre feta per Josep Maria Castellet. En paraules de Pilar del Río, que en comptes de vídua prefereix ser anomenada com "la nòvia" de Saramago, tots els convidats eren "gent propera" i "amics" de l'escriptor.