Cau el vespre de manera delicada a Vic, deixant tons rosats al cel per donar pas, de mica en mica, a una foscor que s’interromp per les llums brillants dels focus de l’estadi Hipòlit Planàs. Se sent música a tot drap. La majoria de les cançons que sonen són d’artistes catalans: Oques Grasses, Figa Flawas, The Tyets... També hi ha un núvol de fum que es va colant, indissimulat, cap a dins a l’estadi per quedar-se flotant damunt la gespa: és fruit de les botifarres a la brasa que alguns dels nombrosos voluntaris preparen per als gairebé 7.000 aficionats que, amb un formigueig constant, van omplint l’estadi i les seves grades supletòries. S’han instal·lat per a l’ocasió, per atendre la demanda de la gent en “el partit més important de la història de la Unió Esportiva Vic”, tal com es pronuncia, amb orgull, des de la megafonia de l’estadi.

En el futbol, com passa a la vida, valores més les coses que has aconseguit patint. Mentre espera ser constant i poder jugar un partit sencer a un nivell competitiu, el Barça ha abaixat els fums de l’Atlètic de Madrid enduent-se tres punts de gran valor (0-1). D’aquells que poden canviar el destí de la temporada, perquè permeten recuperar el lideratge en solitari i marxar amb el cap alt a l’Aràbia Saudita per intentar guanyar la Supercopa. Un partit de mastegar sorra, de renunciar al llibre d’estil. De vegades, l’Atlètic tenia la pilota i el Barça defensava el gol de Dembélé de la primera part. Semblava una festa de disfresses amb els barrets canviats. I Araújo va saber protegir un resultat que li feia molta falta, al Barça, quan va evitar l'empat en els últims minuts traient una pilota de la línia de gol amb l'esperó. Sort de l'uruguaià. Sort que ha tornat.

L’Espanyol creu en els miracles després d’haver sobreviscut al camp de l’Atlètic de Madrid. En una tarda en què ha hagut de jugar amb un home menys una hora de partit i el més normal era acabar pagant els plats trencats per l’eliminació europea de l’Atlètic, que ha fet l’impossible per endur-se el partit, els blanc-i-blaus han acabat esgarrapant un punt d’or del Cívitas Metropolitano (1-1) que reforça la moral col·lectiva del grup. El descens continua a prop, un punt, però l’Espanyol marxa de Madrid amb la sensació d’haver obtingut un puntàs que deixa un regust de victòria moral.  

Si sucar al Metropolitano ja és difícil de per si, encara ho és més si tu ets el principal problema. El Girona, que ha tingut el propòsit de millorar en defensa, ha encadenat un error darrere l’altre i ha regalat dos gols per acabar marxant amb les mans buides del partit contra l’Atlètic de Madrid (2-1). Tot i que si no fos per les mans d’Oblak, el resultat hauria sigut diferent.

L'Atlètic de Madrid s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit fitxar Antoine Griezmann per la meitat de preu: 20 milions. El Barça i el club matalasser han enllestit l'acord per la venda de l'atacant francès, que fins ara jugava cedit al Metropolitano. D'aquesta manera es tanca un serial en què el conjunt blaugrana deixa d'ingressar una suma molt important de diners, però a canvi s'assegura que s'estalviarà la seva fitxa elevadíssima la temporada vinent.

L'any 2002, un argentí de nom Juan Román Riquelme intentava triomfar al Barça. El futbolista, que quan marcava aixecava les mans i se les posava a les orelles –un desafiament a la direcció de Boca Juniors convertida en un homenatge al popular personatge Topo Gigio, un ratolí de ficció que va fer fortuna a la televisió–, no ho va aconseguir. Dos anys abans de la seva arribada a Catalunya, l'any 2000, naixia un altre Riquelme. L'afortunat va ser Rodrigo, que es va criar a Madrid i ha estat educat sota la mirada futbolística de l'Atlètic de Madrid, ja que va entrar de ben petit al seu futbol formatiu. Avui és aquest Riquelme, Rodrigo, i no Román, qui intenta fer-se un nom a Catalunya, després que el club matalasser el cedís aquest estiu al Girona. Tots dos conjunts s'enfronten aquest dissabte al Cívitas Metropolitano (16.15 hores, Movistar LaLiga).

Qui sap si la visita del rival amb el qual els blanc-i-vermells es van enfrontar en la seva primera vegada a Primera els ha omplert de nostàlgia, però el partit del Girona, que ha empatat contra l’Atlètic (1-1), ha sigut fantàstic. Només un gol en pròpia de Ramalho quan Montilivi cantava victòria ha evitat el triomf d’un conjunt que ha assolit la millor sèrie de partits sense perdre a Primera: sis. I per molts anys.

La Lliga de Campions ja té decidits els aparellaments de les semifinals. Aquest divendres al migdia, a la seu de la UEFA a Nyon, s'ha fet el sorteig, que ha tingut com a mà innocent el portuguès Luis Figo, l'ambaixador de la final de Lisboa.

Els dos líders de la Lliga Asobal han guanyat els seus partits. El Barça Intersport ha superat el BM Valladolid per un clar 15-31 i no ha donat cap opció al rival. A partir del minut 20 de partit, amb 6-8, el matx s'ha trencat i el Barça ha arribat descans amb set gols de diferència (8-15).