La Xarxa alimentant el futur ha reclamat aquest dimecres que es garanteixi el dret a un dinar de migdia saludable per als estudiants de Secundària de Mallorca amb la iniciativa de fer obligatòria l'oferta d'un plat del dia a tots els instituts. Actualment, un de cada quatre estudiants dinen tot sols i dels 40 instituts, actualment, només n'hi ha un amb menjador escolar i set que ofereixin l'opció de plat del dia, segons l'informe Les cafeteries dels Instituts d'educació secundària com a espais de migdia - Recomanacions per a la transformació en espais saludables, sostenibles i educatius.

La Direcció General de Salut Pública, a través del servei de Seguretat Alimentària i Nutrició de Balears, ha publicat recomanacions per conservar correctament les sobres dels menjars festius i garantir la seguretat alimentària.

Hi ha tres maneres de descongelar els aliments de manera segura: a la gelera, amb aigua freda o utilitzant microones. Els plats cuinats s’han de refrigerar com més aviat millor i s’ha d’evitar deixar-los fora de la gelera més de dues hores. La Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Salut Pública, difon un conjunt de recomanacions bàsiques per evitar intoxicacions durant les festes de Nadal, entre les quals hi ha com cal descongelar els aliments i com cal conservar-los.

El sistema educatiu balear concentra els menjadors escolars en un nombre reduït d’empreses, una realitat que evidencia la desigualtat en la gestió del servei i que dificulta la supervivència de projectes familiars i cuines pròpies. Segons dades recents de la Conselleria d’Educació, 212 centres educatius públics disposen de servei de menjador, que depèn principalment de gestors externs. Tres empreses —Restaurant Can Arabí, Càtering S’Olivera i Comensals Menjadors Escolars— gestionen 107 centres, més de la meitat del total. Altres empreses com Julio Tundidor Molina, Diver Migjorn o Menudixm també gestionen diversos menjadors, mentre que les petites empreses tenen una presència molt minoritària i a la baixa, en un moment en què els preus dels productes i matèries primeres del sector alimentari i els costos generals augmenten i competir amb les grans per les licitacions és, segons denuncien, molt complicat.

“M’he sentit jutjada per altres famílies, creuen que és una mena de càstig que li imposo a la meva filla, com si l’estigués privant de coses. Però no em fan sentir malament, tot el contrari, a mi em fan pena els infants que no poden tenir una alimentació sana i bona”, explica la Daniela Reyes, mare de la Sara de set anys. Ella i la seva parella són algunes de les famílies que eviten el consum de sucre a la dieta dels seus fills.

El primer consell que cal tenir present quan hi ha una apagada d’electricitat és que cal obrir el mínim (i si pot ser gens) la porta de la nevera i del congelador. Una altra cosa que es pot fer és agrupar el menjar, perquè es conservi fred més temps. Però per una qüestió de contaminació creuada és millor fer-ho només amb el que està envasat i posar-ho com més al fons de la nevera millor.

Hi ha un munt de mites sobre la fruita: quanta en cal menjar, quan, com o quina. Però tot es resumeix en el fet que les fruites són essencials per tenir una alimentació equilibrada i saludable, es poden menjar a qualsevol moment, són riques en vitamines i minerals i és millor menjar-les senceres que en suc. L’Eulàlia Vidal Garcia, doctora en farmàcia, experta en nutrició i professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, ens dona les claus per superar les creences falses que hi ha sobre la fruita.

Jaume Gramona és, des de la mort del seu cosí Xavier el 2023, president de Gramona, un dels cellers més innovadors del Penedès. Impulsor de la marca Corpinnat, el directiu ha sigut un dels grans defensors de l'agricultura biodinàmica i de retornar la viticultura —sobretot els escumosos— a les seves arrels apostant per la producció ecològica, la tradició i la vertebració amb el territori.

Des de fa vuit anys el menjador del CEIP Pere Rosselló Oliver (Alaró) el gestiona l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre. Com explica el seu cap de cuina, Ernesto Serrano, “el projecte va sorgir perquè els pares no estaven contents amb l’empresa privada de càtering que hi havia abans” i es varen posar en contacte amb l’associació Menjadors Ecològics –que s’encarrega d’assessorar i acompanyar durant el trànsit de canvi de model dels menjadors. A partir d’aquí, varen modificar els menús i la manera de cuinar. Serrano explica que “al centre hi ha una filosofia d’utilitzar els productes locals i de temporada per afavorir els pagesos de l’illa” i que es prioritza sempre “la sobirania alimentària”, és a dir, poder accedir a productes locals, ecològics i de qualitat.

En els últims dies, una notícia falsa alarmava els consumidors sobre un ingredient que encara és força desconegut: la farina de cuc. Al contrari del que s'ha fet creure, és segur menjar-ne i la Unió Europea no obligarà a incloure-la als aliments sense que els clients ho sàpiguen. Tant l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) com la Comissió Europea han aclarit aquesta informació: els insectes permesos per consumir compleixen unes normes molt estrictes, i els ingredients estaran clarament etiquetats als productes que comprem.

Una al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles quan han ingerit, inhalat o entrat en contacte amb un determinat aliment. S'estima que entre un 6 i un 8% dels infants menors de quatre anys tenen algun tipus d'al·lèrgia alimentària. Tot i que algunes es poden desenvolupar a més edat, majoritàriament es diagnostiquen quan s'introdueixen els aliments després de la lactància materna exclusiva. Hi ha alguns senyals que ens poden prevenir sobre aquestes al·lèrgies, tal com explica la doctora Montserrat Álvaro, coordinadora de docència i recerca al servei d'Al·lergologia i Immunologia Clínica de l'hospital Sant Joan de Déu. Les recomanacions que s’han fet des de pediatria depenen molt dels hàbits alimentaris de cada zona i evolucionen en funció dels estudis que es fan.

N’hi ha que dormen prop de 20 hores al dia, com els ratpenats, mentre que d’altres només tres o quatre, com el cavall o l’elefant africà. Alguns descansen primer amb una meitat del cervell i després amb l’altra: és el cas dels dofins i també del falcillot negre, capaç de fer una becaina mentre continua volant. Els humans, en canvi, som més modestos –o mediocres–: necessitem entre 7 i 9 hores diàries d’aclucar l’ull, durant les quals no podem fer res més, per poder resetejar-nos, assumir i integrar els aprenentatges realitzats durant el dia, i fer-nos una posada a punt que ens permeti encarar la següent jornada.

Cal estalviar al llarg de l'any, però potser especialment el mes de gener. Aquests dies la majoria de llars catalanes es troben en un període de contenció. La despesa duta durant les festes, sovint desorbitada, fa que moltes famílies apostin per estalviar tant com puguin per recuperar cert equilibri econòmic. Per assolir la fita, és important envoltar-se de proveïdors que els donin un cop de mà a l’hora d’oferir-los un assortiment prou ampli i variat a un preu òptim, com és el cas dels supermercats Bonpreu i Esclat. Perquè, als seus establiments, la firma posa a l’abast del consumidor productes frescos, de proximitat i de temporada, amb més de 700 ofertes quinzenals (lots estalvi i segones unitats al 50% i 70%). I no només això, ja que també l’insta a planificar amb seny la compra setmanal a través de consells i guies de compra, cuina i conservació, cosa que no només beneficia la teva salut i el teu benestar. Es tracta de petits gestos que permeten reduir al màxim el malbaratament, amb els quals, de retruc, també surten beneficiats la teva butxaca i el medi ambient. Uns gestos, d’altra banda, que Bonpreu i Esclat posa a prova a través d’un joc de preguntes i respostes amb 10 interrogants al qual convida tothom a participar per reflexionar al voltant dels seus hàbits de consum. I no només això, ja que la companyia també sortejarà un any de producte gratuït valorat en 1.200 euros entre tots aquells que facin ple. Si vols posar-te a prova i participar en el sorteig, accedeix al quizz aquí.

El consum de sobrassada mallorquina ha estat la gran sorpresa d'aquest Nadal per als comerços alimentaris. Les xarcuteries del mercat de l'Olivar han notat que s'han venut moltes més sobrassades enguany que durant altres festes nadalenques. Fins i tot expliquen que han hagut de posar-les a la primera línia dels taulells per assegurar-se que la gent les veia bé, perquè ha estat "el que més cercaven els compradors", expliquen els botiguers. 

Pepe Raventós (Barcelona, 1974) té les idees molt clares. Potser perquè ha viscut als Estats Units, o potser perquè li ve de família: als anys 80 el seu avi va decidir trencar amb Codorniu, l’empresa familiar, i fundar el seu propi celler, Raventós i Blanc. El 2012, aquest celler va decidir sortir de la DO Cava, la qual veien desprestigiada. En els anys posteriors altres cellers van seguir els mateixos passos, tot i que amb fórmules diferents. Ara, Pepe Raventós malda per crear una nova DO que aglutini tots els productors de qualitat que té el Penedès. Viu el territori amb passió: “El gran error del cava va ser oblidar la part agrícola, i aquest és l’èxit de França”, afirma. I proclama, convençut: “Tenim una oportunitat increïble”.

Al capdamunt d'un turó de 970 metres hi ha el castell d'Aguilar de Campoo. És un conjunt romànic que encara conserva bona part de l'estructura original: unes quantes torres, els murs laterals i una entrada de mig arc. Al llarg dels segles, pel voltant seu s'hi han passejat reis com Pere I de Castella i marquesos com Garci V Fernández Manrique de Lara, però la falda del castell també ha vist créixer una dinastia ben diferent: la dels Fontaneda, la família per excel·lència del món de les galetes a Espanya. En aquest poblet de Castella i Lleó, un jove confiter va saber convertir la recepta britànica de les galetes Maria en el seu bitllet daurat cap a l'èxit. Es deia Eugenio Fontaneda. El 1881 va començar a enfornar pastissets i brioixos a casa seva; 143 anys després, el seu cognom encara és el rei dels lineals de galetes dels supermercats catalans. Com s'ho va fer per convertir el negoci artesà en un imperi que, a principis dels 2000, va arribar a moure més de 60 milions d'euros?

No suporto que durant els àpats la gent es posi a parlar de nutrició: que si això té tantes calories, que si allò és una bomba, etc. Ho trobo de mal gust perquè redueix el complex acte de menjar al seu vessant instrumental. Aquest costum tan estès em molesta també per una altra raó: em recorda qui vaig ser i tot l’esforç que vaig haver de fer per sortir-me’n. Em fa recordar tots els anys que em vaig passar descartant aliments (ai, la mantega), menjant menys del que necessitava, vivint amb culpa cada transgressió dels manaments dietètics que havia d’obeir si volia ser una noia moderna, occidentalitzada i atractiva. Totes havíem de voler encaixar en aquell ideal que en les famoses semblava una cosa natural. Bec molta aigua, deien les models. Faig ioga, medito. No afegien: i no menjo. Perquè la majoria de dones han de privar-se d’aquesta necessitat bàsica per poder estar tan primes com cal, les primes naturals són una espècie rara i difícil de trobar. La majoria de les que tenen un índex de greix corporal extremadament baix el tenen perquè han estat criades en captivitat, la captivitat dels cànons estètics malaltissos característica del món civilitzat.

Potser et resulta familiar haver sentit aquesta cantarella: la UE prohibirà les patates amb gust de pernil. No fa gaire que va córrer com la pólvora, fins al punt que hi ha qui en la suposada desaparició d'aquest popular snack hi ha vist una mà negra. A les xarxes socials inclús han proliferat els discursos d'odi atribuint-ho a alguna conxorxa de persones de fe musulmana perquè no mengen porc, però ni la UE ha vetat aquestes patates ni s'hi posarà fi pels costums d'una part de la població. Tan sols hi ha alguns productes alimentaris, com les patates amb gust de pernil, que hauran de modificar la seva composició perquè Europa ha vetat que els aliments es fabriquin amb aromes de fum per motius de seguretat alimentària.

De tant en tant, el doctor Modest Furest empunyava el maletí i sortia de la consulta per visitar els pacients dels pobles del voltant. Ell era de Sant Pol de Mar, al Maresme, però feia anys que exercia a Girona, en un despatx a tocar de l'església del Sagrat Cor. A finals de la dècada de 1870, quan ja feia vuit anys que s'havia llicenciat, el van cridar diversos cops de Caldes de Malavella, a la Selva, un poblet que aleshores tenia menys de 2.000 habitants. Cada cop que hi posava els peus, es quedava embadalit observant un ramat d'ovelles. Sempre estaven arremolinades al voltant d'una deu d'aigua i, segons el pastor, mai es posaven malaltes. El doctor va agafar una mostra d'aigua i la va analitzar al laboratori. El resultat va sorprendre'l: brollava amb el seu propi gas, a 60 graus de temperatura i tenia una composició mineromedicinal única.

El Tribunal Suprem ha establert aquest dilluns que cal aplicar un IVA superreduït a tots els tipus de pans, cosa que no passava fins ara, perquè es diferenciaven els pans especials –normalment els considerats de categoria gurmet–, que tenien un IVA del 21%, i el pa comú, més bàsic, que sí que tenia el tipus mínim del 4%.