Boscos frondosos tan poblats de vida vegetal i animal com absents de persones que els transiten. Camins impossibles, carreteres de revolts pronunciats i altures amb vistes panoràmiques. Enmig de paratges d’escàndol on només el vent, les branques dels arbres i els ocells semblen dominar l’espectre sonor, s’alcen els spomeniks, els monuments soviètics que rememoren l’antiga Iugoslàvia. Alçats entre els cinquanta i els vuitanta durant el règim de Tito, aleshores president de Iugoslàvia, aquests monuments pretenien homenatjar la resistència partisana davant l’ocupació nazi. Avui commemoren batalles, recorden barbàries de camps de concentració i construeixen el ventall visual balcànic dels traumes col·lectius, dels somnis d’alliberament i de la promesa d’un poble socialista unit.

Damir Ovčina (Sarajevo, 1973) només tenia 18 anys quan va començar el setge de Sarajevo. Era l'abril de 1992 i els milers de soldats que assetjaven la ciutat no van deixar de disparar fins el febrer de 1996. Al llarg d'aquells interminables anys, es calcula que van morir o van desaparèixer 10.000 persones de la ciutat, entre elles 1.500 infants. El 1996, Sarajevo tenia 332.663 habitants, un 64% menys que abans de la guerra. L'escriptor es va obsessionar en explicar allò que havia viscut i va trigar vint anys a acabar una novel·la que ha estat un èxit al seu país, on ha rebut diversos premis. Plegaria en el asedio (Automatica Editorial) són 700 pàgines de vivències, del Sarajevo d'abans de la guerra i de l'infern del setge. La novel·la ha estat traduïda a l'alemany, l'eslovè, l'italià i el francès i se'n prepara una adaptació al cinema.

El primer tribunal internacional a jutjar crims de guerra després de Nuremberg encara la seva recta final. El Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII) ha començat a reduir la seva estructura, quan queden només nou casos oberts, cinc dels quals en fase d’apel·lació. En els seus 21 anys de feina, ha jutjat 161 persones i n’ha condemnat 74. Ha desestimat 36 casos, n’ha transferit 13 a tribunals nacionals i n’ha absolt 18. En 7.500 dies de judici, s’han escoltat 4.600 testimonis i s’han transcrit fins a 1,6 milions de pàgines d’informació sobre la Guerra dels Balcans, el pitjor conflicte viscut a Europa des de la Segona Guerra Mundial i que del 1991 al 1995 va deixar més de 100.000 morts.

La fiscalia del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) ha començat aquest dimecres el judici de l'exgeneral serbobosnià Ratko Mladic, acusat de crims de guerra i de lesa humanitat, entre els quals hi ha el genocidi, perpetrats durant la guerra de Bòsnia (1992-95). El TPII ha mantingut la data de l'obertura del judici després de rebutjar la sol·licitud de recusació del jutge que presideix el cas, l'holandès Alphons Orie, al qual l'exmilitar serbobosnià volia retirar de la terna per una suposada manca d'imparcialitat.

L'estiu del 1995, la ciutat de Srebrenica, designada dos anys abans coma zona segura per les Nacions Unides i protegida pels Cascos Blaus, es va convertir en l'escenari de la pitjor massacre de la guerra de Bòsnia. El seu principal responsable va ser Ratko Mladic, exgeneral de les tropes serbobosnianes jutjat ara a l'Haia. Tot seguit repassem les dates clau del setge de Srebrenica.