Com en les millors pel·lícules de robatoris (Atracament perfecte, de Stanley Kubrick), en què és imprescindible la col·laboració d'un insider per dur a terme la malifeta, el Museu Britànic ha patit el robatori d'alguns dels seus tresors a càrrec, presumptament, d'un dels seus treballadors. Una operació que només s'ha conegut públicament en les últimes 24 hores, però de la qual la institució va tenir coneixement oficial a principis d'aquest 2023, si bé els primers indicis de les anomalies s'haurien comunicat a la direcció el 2016 per part d'un especialista en antiguitats.

¿És possible fer una gran exposició sobre un monument mundialment famós sense que es pugui veure in situ? És un repte, sens dubte. I és el que ha intentat el Museu Britànic amb El món de Stonehenge, un dels habituals espectacles blockbuster de la quasi tricentenària institució londinenca que suposa, pràcticament, el seu retorn a la normalitat prepandèmica. La mostra, la primera dedicada al Regne Unit a posar en el context del seu temps els impressionants monòlits, s'ha dut a terme en col·laboració amb el Museu Estatal de Prehistòria de Halle/Saale, a Alemanya.

Una delegació del govern autònom de l’illa de Pasqua, encapçalada per la governadora Tarita Alarcón Rapú, es va entrevistar fa poc amb representants del Museu Britànic per demanar el retorn del moai conegut amb el nom de Hoa Hakananai’a, que es pot veure a la galeria de benvinguda de la institució, al barri londinenc de Bloomsbury. El museu conserva l’estàtua de roca basàltica, de 2,5 metres d’alçada i quatre tones de pes, des de fa un segle i mig, quan el capità de l’armada reial Richard Powell la va treure de l’illa sense permís de cap autoritat local i la va transportar a Londres per oferir-la com a regal a la reina Victòria.

A canvi, Grècia oferiria a la institució britànica una selecció del seu millor art clàssic, cosa que permetria al museu londinenc canviar anualment els objectes en exposició, segons informa avui el diari The Times.