La insistència en les dificultats de fer filosofia en català no té com a finalitat provocar impotència o inacció ni tampoc desànim, sinó que, precisament, cerca motivar una reacció i pensar en la creació de possibles estratègies que permetin sortir d’aquest estat de marginalitat i, a vegades, d’automarginació. I per això, cal saber quin és el panorama editorial, com ha anat evolucionant i quines obres i autors formen part de l’univers filosòfic en català, encara que som conscient que l’anàlisi sobre l’estat de salut del pensament s’hauria de fer més extensiva i valorar altres paràmetres com el nombre de tesis i treballs de grau i recerca de filosofia redactats en català, les referències bibliogràfiques, el nombre de professors de filosofia que imparteixen les classes habitualment en català i altres dades quantitatives com el nombre de conferències pronunciades, a més d’aspectes qualitatius com les motivacions que han duit alguns filòsofs catalans a renunciar voluntàriament a publicar els seus llibres en català. Però no és el lloc de fer un estudi tan ampli i detallat, ja que això pertoca a investigadors i especialistes. El que sí que faré és abordar amb vocació bibliòfila algunes iniciatives editorials amb la convicció que la normalització cultural requereix posar a l’abast de la ciutadania un ampli ventall d’obres de filosofia per a tots els públics.

L'escriptor Terry Hayes (Sussex, 1951) va criar-se entre Anglaterra i Austràlia, però amb vint-i-pocs anys va marxar als Estats Units per fer de corresponsal del diari australià The Sydney Morning Herald. Allà, com a periodista d'investigació, va cobrir el Watergate i la dimissió de Richard Nixon. Va acabar treballant de guionista a Hollywood, en produccions com Mad Max 2, Calma total i Des de l'infern, però va deixar-ho per complir el seu somni d'infància: escriure "llibres que atrapessin els lectors", tal com els que ell havia llegit de petit. De la seva primera novel·la, Soc en Pilgrim (2013), se n'han venut més de 5 milions d'exemplars. Deu anys després, torna a la ficció amb L'any de la llagosta (Columna / Planeta), traduïda al català per Judith Raigal Aran. Es tracta d'un thriller polític que desgrana les interioritats de la CIA. Mentrestant, prepara la segona part de Soc en Pilgrim.

El Grupo Planeta ha decidit obrir el seu catàleg al filó del públic 'indie' rescatant el segell Temas de Hoy i rellançant-lo l'any vinent amb una col·lecció de llibres que toquen temes pensats per als "fills de la crisi", tal com explica Marcel Ventura, editor de Planeta. Fins ara Temas de Hoy havia publicat llibres de músics com Leiva, Dani Martín i Edurne; el pediatra Carles González; el fundador de Forocoches, Alex Martín; el cuiner Jordi Cruz, o el 'youtuber' El Rubius. Ara passarà a abordar figures com Chiquito de la Calzada o Nathy Peluso i temes com la transsexualitat, el 'millennialisme' i el feminisme.

El Grupo Planeta ha detectat un descens del 50% de l'afluència a les llibreries que la Casa del Libro té a Barcelona i d'un 25% de les vendes durant la primera quinzena d'octubre en comparació amb el mateix període de l'any passat. Una situació que la companyia atribueix a "la situació política" a Catalunya. La companyia també ha notat el descens del consum a la resta d'Espanya, tot i que amb menys intensitat.

L'escriptor català Carlos Pujol, crític literari i històric membre del jurat del Premi Planeta, ha mort als 75 anys després de tota una vida dedicada a la literatura, ja sigui des del vessant creatiu com l'executiu, sense oblidar una aportació fonamental com a traductor.