Sona el mòbil de Gustavo Álvarez i a l'altra banda de la línia parla Jorge Messi. El pare de Leo li pregunta a aquest treballador d'una empresa de blat de Calchín, Argentina, pel seu fill Julián. No és la primera vegada. Temps enrere li havia comentat la possibilitat d'anar a jugar amb la Fundació del Leo i ara era el Barça qui s'interessava per ell. Massa tard: Gustavo ja s'ha compromès amb el Reial Madrid. Uns dies més tard, Julián, que només tenia onze anys, creuaria l'Atlàntic fins a Peralada per disputar un torneig amistós amb els blancs. Una dècada més tard, Julián Álvarez ha explotat amb River Plate fins al punt que Pep Guardiola, malgrat fer-se amb Erling Haaland, ha apostat per un dels davanters amb més projecció del futbol sud-americà.

El River Plate no jugarà la final del Mundial de Clubs. L'equip argentí, flamant campió de la Copa Libertadores més llarga de la història, ha caigut aquesta tarda eliminat a semifinals contra l'Al Ain (2-2, 5-4). Els amfitrions han estat a l'altura del rival, amb ofici defensiu i més encert. Han necessitat els 90 minuts i una pròrroga, però han signat la gran sorpresa del campionat internacional.

La violència de les màfies de les barras bravas embruta el futbol argentí fins al punt que la final de la Copa Libertadores s’ha allargat quatre setmanes i s’ha acabat jugant a Madrid, cosa que evidencia els problemes que no aconsegueix superar la societat argentina. Aquesta és la creu. La cara la posen la mística del futbol argentí, la seva màgia, l’amor pur a uns colors i la passió en la seva manifestació més primària: les llàgrimes d’alegria vessades en celebrar els gols i les de la tristesa en encaixar-los. Són els ingredients que conformaven la final entre el Boca Juniors i el River Plate que es va disputar ahir al Santiago Bernabéu, amb espectadors de luxe com Leo Messi, i que va acabar amb una explosió d’emocions tenyides de blanc-i-vermell amb el golàs de Juan Quintero a la segona part de la pròrroga i la diana final de Pity Hernández que va donar al River la seva quarta Libertadores (3-1).

César Luis Menotti (Rosario, Argentina, 1938) als 80 anys encara recorda la major part dels partits que va jugar o va entrenar. El tècnic que va donar a l’Argentina el seu primer Mundial, el 1978, va entrenar tant el Boca Juniors com el River Plate. Sempre crític amb qui mana al món del futbol, Menotti s’ha alçat com una de les veus més crítiques contra el fet de veure la final de la Libertadores a Madrid.

Ara fa dos dies, l’autobús que portava els jugadors del Boca Juniors cap a l’aeroport internacional d’Ezeiza, on van agafar el vol que els va portar a Madrid, va estar acompanyat per milers d’aficionats. Era la forma que tenien els seguidors del Boca Juniors d’acomiadar els seus futbolistes abans de la final de la Libertadores de diumenge al Santiago Bernabéu contra el River Plate, l’etern rival. Però, just davant del bus, controlant la manifestació i envoltat de policies, hi havia un dels caps de la barra brava del Boca, com es coneixen a l’Argentina els grups violents organitzats. Rafael Di Zeo, un home que ha passat per la presó molts cops però que sempre n’ha sortit, era just davant del vehicle, donant ordres, parlant amb els membres de la seguretat del club i els policies.

Els aficionats del River Plate han expressat la seva fúria pel trasllat a Madrid de la final de la Copa Libertadores contra el Boca Juniors amb càntics contra la Conmebol i els ultres, autodenominats 'Borrachos del tablón'.

Aquest dijous, la Conmebol va decidir que la final de la Copa Libertadores entre el River Plate i el Boca Juniors es disputarà al Santiago Bernabéu de Madrid el 9 de desembre, després d'acceptar la candidatura del club blanc i que el govern espanyol i els cossos de seguretat hi donessin l'OK.

El ministre de Seguretat de Buenos Aires, Martín Ocampo, va presentar dilluns la seva renúncia al càrrec després dels incidents violents de dissabte abans de l'inici de la final de la Copa Libertadores, que van deixar diversos jugadors de Boca Juniors ferits i una trentena de detinguts pels disturbis.

El cap de setmana, en les hores prèvies a la final de la Libertadores entre River i Boca, vam veure la pitjor cara del futbol. I de la societat. Però, malauradament, i salvant les distàncies, no cal anar-se’n fins a Buenos Aires per avergonyir-nos d’aquest esport que estimem amb tanta passió.

El partit de tornada de la final de la Libertadores entre el River i el Boca ha quedat aquest dissabte suspès per culpa d’uns incidents violents durant el temps de prèvia que han acabat amb més de 10 detinguts. L’afició del River ha rebut l’autocar de l’altre aspirant al títol amb un llançament multitudinari de pedres i gas pebre. L’actitud dialogant de l’organització, buscant una solució perquè la pilota rodés sobre la gespa, va ser gairebé tan lamentable com els actes de vandalisme. La final hauria d’haver quedat anul·lada des del moment que el capità del Boca, Pablo Pérez, ha estat traslladat a una clínica ferit.

El partit destinant a centrar l’atenció de bona part de l’Argentina, de l’Amèrica del Sud i dels seguidors del futbol repartits arreu del planeta, el Boca Juniors - River Plate corresponent al partit d’anada de la Copa Libertadores, no es va poder disputar ahir per les fortes pluges que van caure a la ciutat de Buenos Aires, i està previst que es disputi avui a les 20 hores (hora catalana), malgrat que les previsions meteorològiques per avui a la capital de l’Argentina no són gaire millors que les d’ahir. El servei meteorològic nacional argentí preveu que avui el cel estigui tapat i que hi hagi pluges aproximadament fins a l’hora del partit.

Aquest cap de setmana, per primer cop a la història, els dos clubs més estimats del futbol argentí, el Boca Juniors i el River Plate, juguen la final de la Copa Libertadores, la principal competició de clubs de l’Amèrica del Sud. Ara fa 15 anys es va canviar la normativa que evitava les finals entre clubs del mateix estat, i des de llavors només s’havia jugat una final brasilera entre l’Internacional de Porto Alegre i el São Paulo, l’any 2006. La final Boca-River, però, és ben diferent. Aquesta és segurament la rivalitat més forta de tota l’Amèrica del Sud, i en les hores prèvies ja s’han viscut baralles, com ara la que ha provocat que en un poble un home cremés la casa d'un veí seu. La final es jugarà per primer cop en cap de setmana. Normalment, la final de la Libertadores, sempre a doble partit, es jugava els dimecres al vespre, però per motius de seguretat enguany s’ha passat als dos pròxims dissabtes a la tarda, i amb llum de dia. El partit d’anada, a l’estadi del Boca Juniors, es juga dissabte a les 21 h, hora catalana (Movistar Champions). La tornada serà el dissabte 24 de novembre, de nou a les 21 h.

'Millonarios' contra 'xeneizes'. 'Bosteros' contra 'gallinas'. El Boca Juniors i el River Plate, els dos clubs més grans de l'Argentina i protagonistes d'una de les rivalitats més fortes del futbol mundial, s'han citat per primer cop a la final de la Copa Libertadores, la principal competició de clubs al seu continent. Mai abans s'havia produït aquest fet, ja que durant bona part de la història de la competició les normes obligaven a potenciar creuaments entre equips de la mateixa lliga per evitar una final entre clubs del mateix país. La norma va canviar fa uns 15 anys, i des de llavors només s'havia vist una final entre dos equips de la mateixa terra, el 2006, quan l'Inter de Porto Alegre va derrotar el São Paulo. Dos equips brasilers de diferents ciutats. Ara tot és ben diferent.

El superclàssic amistós entre Boca Juniors i River Plate ha acabat amb 64 detinguts, segons ha informat aquest dilluns el ministeri de Seguretat de l'Argentina. El partit es va disputar diumenge al vespre (hora local) i va acabar amb victòria de River per 1-0.

Guanyar el Mundial de Clubs no va ser un negoci per al Barça, parlant en termes exclusivament econòmics. La plantilla blaugrana va endur-se una prima de 4,5 milions per guanyar el torneig celebrat al Japó, 200.000 euros per a cada jugador. N’han quedat exclosos el turc Arda Turan i el català Aleix Vidal, dos futbolistes que encara no han pogut participar en la competició oficial.

Tres títols en set anys certifiquen l’hegemonia del Barça en el futbol mundial. Primer amb Pep Guardiola i ara amb Luis Enrique el conjunt català ha demostrat el seu domini absolut des que es juga el Mundial de Clubs, que va néixer l’any 2000 i del qual s’han celebrat 12 edicions.

Els diaris argentins s'han rendit al Barça, sobretot al Barça del trident. Els rotatius sud-americans han posat èmfasi en la participació de la tripleta atacant del conjunt de Luis Enrique, fet diferencial respecte del River Plate. "Amb els genis no hi ha res a fer", titulava 'Olé' en acabar el partit, i tancava la crònica de la golejada amb una frase que han signat la majoria dels entrenadors que s'han enfrontat al Barça durant aquest últim any i mig: "Amb tant de crac era gairebé missió impossible".

El planeta es mou de nou al ritme del Barça. L'equip de Luis Enrique s'ha coronat campió del Mundial per tercer cop després de derrotar el River Plate a Yokohama (0-3) en una final en què el Barça ha posat sobre la taula totes les seves virtuts per poder mirar els altres clubs des de dalt, des de el podi, des de l'Olimp.

Cuatro Bocas és un poble de 150 habitants al mig de l’Argentina. Just al mig, a la província de Santiago del Estero, un lloc de pas on encara no arriba l’electricitat i funcionen amb generadors. Aquí va néixer Lucas Alario, l’home dels gols claus al River Plate. Va néixer a una població on no passa res, on els nens on imaginen que poden arribar a jugar Mundials i quan es neix, la familia condueix 50 quilòmetres fins el centre hospitalari més proper, a la província del costat, Santa Fe. A més, va néixer a una familia d’aficionats del Boca Juniors. Però ara és l’heroi del River Plate.