Gerard Quintana va començar a escriure La puresa de l'engany (Columna, 2024), sense saber-ho, fa més de tres dècades, quan va conèixer el jove poeta cubà Antoine López León. "L'Antoine havia arribat a Girona el 1992 i en cinc o sis mesos va revolucionar la ciutat –recorda–. Era brillant, dinàmic i potent, enlluernava tothom". El cantant i novel·lista encara té presents els seus recitals a la sala La Planeta. "Amb els Sopa de Cabra vam col·laborar amb ell en diverses ocasions. De fet, vam acabar sent la cortineta de les seves actuacions". López León era, en teoria, un dels molts artistes i intel·lectuals que havia pres la decisió de fugir del règim de Fidel Castro a principis dels 90. "L'Antoine va començar a assumir projectes més ambiciosos, com ara la creació d'un monòleg –fa memòria Quintana–. Quan estava a punt d'estrenar-lo i de convertir-se en un fenomen enorme, va aparèixer a Girona un senyor una mica més gran que ell i va explicar que era el veritable Antoine".

¿El vi pot ser un bon acompanyant per a una cançó de rock?

Aquest dilluns fa 30 anys del llançament del disc Ben endins un 10 de maig del 1991 al segell Salseta Discos. Avui comença la celebració d'un disc "que els va canviar la vida", diu la discogràfica, que afirma que és el més venut de la història del rock català. El 2000 van rebre el disc de platí (100.000 còpies venudes). El disc tenia 19 temes, 14 dels quals eren enregistrats en concert i 5 d'inèdits, i tots han esdevingut mítics: Podré tornar enrere, Sota una estrella, Si et quedes amb mi, a banda d'altres èxits del grup com L'Empordà, El boig de la ciutat o L'Estació de França. Va ser el disc que els va impulsar a fer el salt fallit al castellà de Mundo infierno.

Per al Salvador Martí la vida tenia, com a mínim, dues versions: drama i comèdia. Només era qüestió d’escollir-ne una, sabent que el drama podia esdevenir tragèdia i que la comèdia podia quedar-se en vodevil. La vida viscuda així ho constatava. No era gaire partidari de caure en el parany de l’òpera bufa, i la tragicomèdia la descartava d’entrada per l’aguda sensació de ridícul que l’havia perseguit durant tota l’adolescència. No només havia sentit ridícul pels seus actes; sobretot eren les accions dels altres les que li feien sentir aquella insuportable sensació de vergonya. Això el va influir per formar-se un caràcter distant, i va ser el motiu primer del seu refugi en la lectura. D’altra manera no hauria pogut resistir la inconsciència general.

La detenció de Pablo Hasél de matinada no és només la notícia del dia. Aquest fet marca un punt sense retorn en la deriva de l'estat espanyol en el seu atac selectiu contra els drets i les llibertats. El de Pablo Hasél no és el primer pas en aquest sentit. El cas de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, exiliat a Bèlgica, és un precedent significatiu pel que fa al menyspreu de la justícia espanyola cap a la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i la llibertat artística. Avui podem dir que l'estat que lidera des del 2019 la llista de països del món amb més artistes represaliats, condemnats i empresonats, segons l'informe de l'organització internacional Free Muse, fa un pas endavant cap a la ignomínia.

Quan era adolescent, Gerard Quintana va desenvolupar un "amor obsessiu" pels llibres gràcies al seu tiet, el llibreter Pere Rodeja. "Les guies de lectura que ell em feia m'han ajudat i inspirat", ha reconegut el cantant i músic Gerard Quintana, que ha guanyat el 41è premi Ramon Llull 2021 -dotat amb 60.000 euros- amb L'home que va viure dues vegades, la seva segona novel·la, que publicarà Columna el 3 de març, i també sortirà en castellà i portuguès. "Visc aquest premi amb una sensació d'alteritat: encara l'he de metabolitzar i assumir -ha dit Quintana-. Passa una mica el mateix que quan estàs immers a la realitat dels personatges d'una novel·la. Quan en surts tornes al teu món".

L'editorial Columna publicarà el 20 de març el debut literari de Gerard Quintana. El cantant de Sopa de Cabra s'estrena com a novel·lista "amb una història d’amor, commovedora i colpidora, que retrata aspectes essencials –socials i polítics– de la Catalunya de la segona meitat del segle XX", segons informa l'editorial. Quintana ja havia publicat un llibre relatant el retorn de Sopa de Cabra als escenaris, 'Més enllà de les estrelles'.

Gerard Quintana i Josep Thió, membres del grup musical Sopa de Cabra, s'han incorporat a la Banda Impossible, una formació integrada per alguns dels protagonistes del 'rock català' dels anys noranta que oferirà un concert únic en el festival Canet Rock.

Una vintena de músics capitanejats per Max Sunyer, Gerard Quintana i Carles Vidal han impulsat la creació de l'Acadèmia Catalana de la Música. Aquest dimecres ho explicaran a la comissió de Cultura del Parlament i la volen presentar en societat al Mercat de Música Viva de Vic. El 2013 ja podria funcionar i podrien organitzar els primers Premis Catalans de la Música.

Us agradaria poder preguntar a Gerard Quintana el perquè de la reunió de Sopa de Cabra? Si faran més concerts després de la doble cita al Sant Jordi? Si tenen previst tornar a l'estudi i enregistrar nou material? Això i tot el que vulgueu li podreu preguntar en directe, perquè el cantant de Sopa de Cabra respondrà per xat les preguntes dels lectors de l'Ara.cat avui divendres, 1 d'abril, de 10 a 11 h.