Durant 2024 hem contat històries humanes, en primera persona, de joves i grans; les conseqüències i derivades de la crisi l'habitatge; temes relacionats amb l'especulació i destrucció del territori i amb la defensa de la llengua. De totes les propostes, aquí teniu un recull dels reportatges que més han interessat als lectors de l'ARA Balears.

Amb lectors de l'ARA hem fet un viatge, al taló de la bota italiana, radicalment cultural. Joves, grans, parelles, solters, tres germans, dues germanes. Arquitectes, metges, informàtics, mestres, biòlegs i ambientalistes. Hi havia una dama d’edat avançada i bastó elegant, la Montserrat, que buscava sempre un lloc on fumar i que ens va convidar a gintònics i confidències. Hi havia la mare d’una periodista de l'ARA, que parlava de la filla amb unes paraules emocionants. Hi havia el penedesenc que anava a veure pedres però que també volia veure el Barça. Hi havia el matrimoni que voldries ser, grans tots dos, agafats de la mà, estimant-se infinitament. Hi havia el fotògraf, captador d’ànimes amb la seva càmera d’altres temps. Hi havia la dona que viatja sola i a la qual, en un instant, creus que coneixes des de sempre. Hi havia aquell bonhomiós encantador. Hi havia aquella discretíssima intel·ligent. Hi havia el dandy carismàtic. Hi havia tot de persones de vides diferents. “Jo tenia por de veure com seria”, va dir un. I va afegir: “Però llavors entens que no n’has de tenir, tots som lectors de l'ARA”.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

Quan el poeta Miquel Desclot resumeix en una sola frase el camí lector que tot infant i jove hauria de dibuixar –"Sortir del Plou i fa sol per anar a parar al Sol, i de dol”–, tots els que d’una manera o altra som responsables d’aquest trajecte –educadors en el concepte més ampli del terme– ens posem a suar davant la tasca titànica i col·lectiva que se’ns encarrega. I és que la lectura, com a bon hàbit que anem adquirint, després d’un llarg i mai finit trajecte d’aprenentatge, o esdevé social o serà molt difícil que permeti anar de les cançons per a infants a J.V. Foix.

Queden quaranta-vuit hores per a la nit de Nadal i tot és encara d’una densitat tremenda. Talls de carretera, enfrontaments al carrer, càrregues policials, un consell de ministres bunqueritzat, presos polítics a l’hospital i un judici que ja escalfa motors. S’acaba un any aspre.

Quan brilla el sol i puja el mercuri, els jardins s’omplen de verd i de flors acolorides, les platges s’abarroten de para-sols, a les terrasses proliferen la fressa i els gots amb gel; però també tots aquests espais i molts d’altres s’omplen de lectors i lectores. A l’estiu, els amants de la literatura abandonen els seus sofàs, els seus caus de llum fluorescent i música encalmada per fer-se visibles als carrers, a les places i vora l’aigua. Gaudeixen de la sonoritat callada de les paraules des de la falda d’un arbre, amb els peus ficats a la sorra o a una terrassa amb unes vistes impressionants.