El productor i director de cinema Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1927) serà investit dijous doctor honoris causa per la Universitat de Girona, i l’endemà farà 95 anys. El dia de l’entrevista ha arribat molt d’hora al seu despatx de la Rambla Catalunya de Barcelona i demana al seu equip que li tinguin a punt qualsevol dada que la conversa pugui requerir. Obro una de les carpetes i em trobo amb un text del llibre de Cirici i Pellicer L’art català contemporani on hi diu: “La concepció informativa va tenir un evident precursor, a Barcelona, en Pere Portabella, després dedicat al cinema. El 1957, imaginava posar a la ciutat un bloc de formigó de l’escullera penjat en l’aire amb cables d’acer. Des del 1961, a París, Christo fa monuments d’aquest tipus”. A la vida de Portabella hi ha Saura, Buñuel, Tàpies, Miró, Brossa, Santos, Cassià Just o Tarradellas, però la seva influència s’estén fins al present amb noms com Lacuesta, Serra, Guerín o Recha. Les parets del despatx estan nues, amb marques dels quadres que ha enviat al Museu de l’Empordà de Figueres, on s'ha muntat l’exposició Pere Portabella, art i vida. El Bòlit de Girona també repassa la seva obra.

La frase la diu el periodista octogenari Tomàs Alcoverro, el corresponsal occidental més longeu del Pròxim Orient, que ha viscut més a Beirut que a la seva ciutat natal, Barcelona. "M’emociona seguir vivint". Així acaba el llibre de memòries Tot està per dir (Pòrtic). És molta la guerra que ha vist, molta devastació. Ho explica a través d’una àgil conversa amb el també periodista de La Vanguàrdia Plàcid Garcia-Planas plagada d’anècdotes i categories. Anècdotes com que de molt jovenet havia corregit i editat textos que Josep Pla enviava a El Correo Catalán o com la paella que el 1969 va compartir a Badalona amb García Márquez gràcies a l’amistat que havia fet amb Juan Bosch, primer president de la República Dominicana.

El consell de ministres que s'ha celebrat aquest divendres a Barcelona ha aprovat el canvi de nom de l'aeroport del Prat, que passarà a dir-se Josep Tarradellas. La mesura pretén ser un, segons el govern espanyol, un "gest" cap a Catalunya i una "mesura carregada de simbolisme" en la línia del "camí del diàleg" que vol emprendre el govern espanyol. "Vol ser un missatge de concòrdia, entesa i diàleg", ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá a la roda de premsa posterior.