<![CDATA[Ara Balears - Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya]]> 10 <![CDATA[Senyora, que vol seure?]]>

Deixa la motxilla a terra, als peus, perquè hi duu l’ordinador i pesa molt. Es treu la jaqueta, que al tren hi fa molta calor, la plega i se la penja del bracet. S'asseuria a terra o s’ajupiria, si no fos perquè està prohibit i perquè va entrant i sortint gent. Es repenja com pot al seient del costat de la porta. Potser algú baixarà a Sarrià. Si no, fins a Sant Cugat segur que no hi haurà cap seient lliure. Baixa a Terrassa, on agafarà el tren per anar fins a Manresa. Una hora. Treu el mòbil i comença a llegir el diari. Hi ha algun article del cap de setmana –el de política, el de vins, el de llibres– que no es perd.

]]> <![CDATA[Feu-me cas, que tinc un problema!]]> La discussió té lloc al vestíbul dels Ferrocarrils Catalans. Una noia, d’uns vint anys, parla amb una treballadora, d’uns quaranta, d’aquestes que van amb l’uniforme i t’ajuden si no saps quina zona et toca. “És que tu no em vols ajudar”, s’exclama la noia. “És que jo no et puc ajudar”, s’exclama la dona. I afegeix: “Ves a la central i explica el teu cas i aviam què et diuen. Jo què vols que hi faci?” La noia mou el cap desolada. “Perquè com que és el meu problema i no el teu, aquest és el problema, tu no m’ajudes”. La dona també mou el cap desolada. “I com vols que t’ajudi? Tu has perdut la targeta. No hi puc fer res. Què vols?” La noia tanca els ulls desesperada: “Doncs que me la paguis, perquè jo ja l’he pagat i no la puc tornar a pagar”.

]]> <![CDATA[Els riscos de la gestió del nou tren a l’aeroport]]>

El pols entre Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Renfe per obtenir la gestió del tren que unirà Barcelona amb l’aeroport del Prat ha remogut el sector ferroviari. Dos anys després que comencessin les obres, el Govern ha assegurat aquesta setmana a l’ARA que manté la promesa que va fer l’aleshores conseller de Territori, Josep Rull, d’adjudicar-ne el control a Ferrocarrils en lloc de Renfe.

]]>