Els vehicles de Porreres que tinguin més de 25 anys, uns 1.700 segons les estimacions, però no tinguin la condició de vehicle històric, per part de la DGT, començaran a pagar per l’impost de circulació a partir del 2026, una càrrega de la qual estaven absents fins ara.

El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.

El govern espanyol està ultimant un acord amb el PNB i Junts, dos dels grups parlamentaris que exerceixen de socis estratègics al llarg de la legislatura, per encarir uns deu cèntims de mitjana el preu del combustible dièsel per igualar-lo amb el de la gasolina. Ho fa en el marc de les exigències europees per desbloquejar un nou paquet d’ajudes d’uns 7.200 milions d’euros dels fons europeus Next Generation. 

La possible permanència de l'impost extraordinari sobre les energètiques està aixecant polseguera. De fet, des de la posada en marxa d'aquest gravamen l'any 2022, en plena crisi de preus, la polèmica ha estat constant pel rebuig del sector, que fins i tot ha dut la batalla als tribunals (no només demana que s'anul·li el tribut, sinó que reclama la devolució del que s'ha pagat). Ara, però, torna a estar més viva que mai pel calendari. Aquest impost, com el que afecta el sector bancari, està en vigor fins a finals d'aquest 2024 (la liquidació d'aquest any es farà el 2025). Així doncs, a partir de l'1 de gener del 2025 tots dos tributs decauen. El govern espanyol, però, els vol fer permanents, com ja ha dit en anteriors ocasions i ha deixat plasmat al Pla Fiscal Estructural enviat a Brussel·les.

França s'ha proposat darrerament estar al focus de tots els mitjans pel que fa a les seves polítiques relacionades amb l'automòbil. Si fa uns dies explicàvem que l'Ajuntament de París havia decidit triplicar les tarifes d'aparcament als SUV i als cotxes més pesants, fins i tot als elèctrics, ara el torn és per al govern de tot el país i la seva fiscalitat referent al CO₂. I és que sota el nom de malus CO₂, l'executiu francès aplica una taula progressiva d'impostos que eleva el preu dels vehicles en funció de les seves emissions de diòxid de carboni, arribant a xifres realment elevades.

1.120 milions d'euros. Aquesta és la quantitat que, per ara, han liquidat els sis grans bancs d'Espanya pel nou impost a la banca aprovat pel govern espanyol. El tribut, que a priori estarà vigent fins al 2024, es va aprovar i va entrar en vigor a finals d'any i la primera liquidació s'havia de fer durant aquest primer trimestre (el 50% de l'impost, l'altra meitat s'abonarà al desembre). Els diners que ingressi l'Estat tenen com a finalitat compensar la despesa de l'executiu de Pedro Sánchez vinculada a les mesures aprovades per fer front a la crisi energètica i de preus que va començar a finals del 2021 i que la guerra a Ucraïna va accelerar.

"Un increment indiscriminat dels impostos seria un autèntic error, especialment al món empresarial. Compte amb els anuncis en què es parla d'un increment de fins al 10% de l'impost de societats". Així ha contestat el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, a les propostes plantejades aquests últims dies per l'executiu espanyol per fer front a les conseqüències derivades de la guerra a Ucraïna i, en particular, a l'increment dels preus energètics. D'aquesta manera, els empresaris –que aquest dimecres s'han reunit en l'assemblea general de la CEOE– mostren el seu rebuig, ja conegut, a una possible pujada dels impostos sobre els guanys de sectors com ara l'elèctric. Per contra, el president sí que ha celebrat la rebaixa de l'IVA de la llum al 5%. "És una mesura progressista", ha dit.

L'Ajuntament de Santanyí ha aprovat en el darrer ple modificar la plusvàlua, un impost que grava la transmissió d'una propietat, ja sigui per compra, venda o herència. D'aquesta manera, la pressió fiscal sobre els ciutadans a l'hora de fer operacions d'aquests tipus disminuirà fins a un 30%. "Mentre altres consistoris han decidit augmentar aquest impost, nosaltres hem estudiat a fons els comptes municipals fins a poder prendre una decisió beneficiosa per a la ciutadania, que no suposi un perjudici per als serveis que reben, tot i que baixi la recaptació", diu la batlessa de Santanyí, Maria Pons, en una nota.

El Partit Popular (PP) ha presentat mocions a tots els ajuntaments de Mallorca perquè els consistoris demanin al govern espanyol una baixada d'impostos de la llum i la benzina, que s'han incrementat a causa de la guerra d'Ucraïna, segons informa Europa Press.

L'Ajuntament de Felanitx bonificarà fins a un 95% el pagament de la plusvàlua per herència, l'impost que grava les transmissions de la propietat per a qualsevol títol de terrenys per compravenda o per herència. "Fins ara el ciutadà n'havia de pagar un 25% i ara només n'haurà d'abonar un 5%", explica el batle de Felanitx, Jaume Monserrat.

Després d'un treball a marxes forçades, el ministeri d'Hisenda ha dissenyat un nou impost de plusvàlues (tècnicament, impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana), imprescindible per als ingressos dels ajuntaments, que aquest dilluns ha aprovat el consell de ministres. El càlcul de l'impost vigent fins ara va caure fa poc més d'una setmana, quan el Tribunal Constitucional el va tombar i va posar en alerta els ens locals espanyols, on en conjunt aporta uns 4.000 milions d’euros de recaptació. De fet, només a la ciutat de Barcelona es preveuen uns ingressos de gairebé 181 milions d'euros per aquest tribut.

L'Agència Tributària de Catalunya (ATC) continua el seu desplegament pel territori i, des de fa un any i mig, recapta tots els tributs propis i cedits de la Generalitat, segons un informe presentat aquest dijous pel Govern. En dos anys, l'ATC ha passat de recaptar el 43% al 100% del dos impostos cedits per l'Estat: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l'impost de successions i donacions. A més, aquests dos impostos han augmentat la recaptació un 14% i un 22%, respectivament.

El conflicte sobre l'impost de les hipoteques ha canviat de capítol. Després de tot el rebombori jurídic que va aixecar aquest tribut els dies, el govern de Pedro Sánchez va aprovar mitjançant un decret llei exprés que el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) corresponia als bancs i no als clients.

El president de la sala contenciosa administrativa, Luis Díez-Picazo, va tallar la possibilitat de debatre la proposta de fer pagar als bancs l'impost d'actes jurídics documentats de les hipoteques sense retroactivitat. Encara que aquesta iniciativa transaccional de la magistrada Pilar Teso va ser rebutjada per 17 vots a 11, els magistrats van voler aprofundir en el debat, una possibilitat tallada de soca-rel per Díez-Picazo, que va obligar a votar. El resultat: 15 vots a favor que paguessin els clients i 13 els bancs.

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va assegurar el passat 22 d'octubre que la sentència que atribuïa a la banca el pagament de l'impost de les hipoteques era "ferm i no susceptible de revisió", i que tenia "plens efectes" per a les parts en litigi.

En cas que el Tribunal Suprem decidís que l'impost sobre les hipoteques recaigui en els bancs, el govern d'Espanya hauria d'incrementar el seu objectiu de dèficit entre quatre i cinc dècimes. Així ho ha assegurat aquest dimarts la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, durant la seva intervenció al fòrum Cinco Días. Si la decisió perjudica les entitats financeres, "es podria posar en risc la sortida del procediment de dèficit excessiu", ha dit Montero.

Els principals bancs espanyols han retirat de les seves pàgines web la informació disponible sobre les hipoteques a l'espera que el Tribunal Suprem aclareixi si és l'entitat o el client qui ha de fer-se càrrec de l'impost associat a aquests crèdits.

Ja són dos els anuncis sobre la creació de nous tributs que no concreten detalls. Primer, l’executiu de Pedro Sánchez va anunciar la voluntat d’aplicar nous impostos per finançar les pensions, deixant entreveure que podia anar més enllà del tribut a la banca que havia reclamat des de l’oposició. I ahir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar al Congrés de Diputats que la voluntat del seu govern és crear impostos verds per aconseguir una “fiscalitat mediambiental”.

La sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) no només suposarà un sotrac polític. En termes econòmics, el Brexit també deixarà un forat significatiu a les finances comunitàries. Brussel·les calcula que la UE deixarà d’ingressar entre 12.000 i 14.000 milions d’euros anuals per la sortida d’un soci que malgrat l’anomenat xec britànic –gràcies al qual rep compensacions econòmiques– és un dels principals contribuents nets al pressupost comunitari. Només Alemanya i França aporten més diners que Londres a la caixa comuna.