Ara fa un temps explicàvem a l'Ara Motor la intenció del govern espanyol de modificar el sistema d'etiquetes de la DGT, però durant gairebé quatre anys no s'ha sabut pràcticament res més del tema ni s'han pogut resoldre els dubtes principals que poden tenir els propietaris de vehicles híbrids o elèctrics: saber si amb el canvi de normativa perdrien les seves etiquetes ECO o 0. Doncs bé, tot i que encara no hi hagi cap data confirmada per fer el canvi ni si s'incorporarà alguna etiqueta nova, el que sembla clar és que les modificacions que s'apliquin no tindran efecte retroactiu.

Després de gairebé un any de mandat, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, no ha pogut complir la promesa d'eliminar el carril Bus-VAO de l'autopista Llucmajor-Palma. Deixar sense funcionament aquesta via –una de les mesures estrella del PP durant la campanya– no depèn de la institució insular, sinó de l'Estat, i és la Direcció General de Trànsit (DGT) qui en regula l'aplicació. Després de mesos d'estira-i-arronses entre el Consell i la DGT, aquest dimarts s'han reunit el president de la institució insular, Llorenç Galmés, i el responsable de la DGT, Pere Navarro. Ara bé, la trobada ha acabat sense resultats concrets i només s'ha decidit crear un grup de treball format pel Consell i la DGT per "tenir evidències científiques i suports tècnics per prendre decisions", ha declarat Navarro.

Entrevisten Pere Navarro, 13 anys com a director general de Trànsit (entre el 2004 i el 2012, i del 2018 fins ara) als Matins de TV3, i explica que Brussel·les li ha dit a Espanya que els diners que li ha enviat no són per finançar carreteres sinó per fer altres coses, i que si vol rebre més diners, que posi peatges. I que PSOE i PP farien bé de treure aquest tema de la campanya, perquè, al capdavall, l’un o l’altre els hauran d’acabar posant l’any que ve. Sento Navarro parlar amb aquella franquesa experta que ja no s’estila, i em sento tractat com un adult.

Per trobar l'últim pacte de pressupostos entre ERC i PSC cal mirar enrere fins al 17 de desembre del 2009. No es pot dir que fos ni una sorpresa ni una negociació complicada, ja que governaven junts la Generalitat en el segon tripartit. Des de llavors fins ara, els dos partits han seguit negociant i pactant sobretot en l'àmbit local, però mai més un acord de transcendència que impactés de manera directa en la governabilitat de Catalunya com són uns comptes públics. Han sigut 12 anys de distanciament, que es poden dividir en tres etapes.

A les carreteres, "millor més a poc a poc". És el lema que defensa el director de la direcció general de Trànsit (DGT), Pere Navarro, que ha anunciat que el consell de ministres d'aquest divendres aprovarà que la velocitat màxima a les carreteres secundàries -també anomenades convencionals- baixi dels 100 km/h actuals a 90 km/h. La mesura no afectarà totes les carreteres convencionals -les que no són autopistes ni autovies-, sinó que només repercuteix en aquelles que no tenen una separació entre carrils de diferent sentit de circulació. A Catalunya afectarà uns 300 quilòmetres de carreteres. El govern espanyol donarà un mes de marge per aplicar el canvi perquè hi hagi temps per modificar els senyals. La reducció de la velocitat és una de les propostes que els últims mesos havia reclamat Navarro, que els pròxims mesos també vol limitar a 30 km/h alguns carrers i retirar més punts del carnet per utilitzar el mòbil.

Tot i que l'estrella convidada del míting del PSC a Terrassa era la presidenta de Balears, Francina Armengol, ha estat la presència de l'exlíder del partit Pere Navarro la que ha concentrat el focus mediàtic. Malgrat que en el seu dia va mostrar el seu malestar a l'exministra Carme Chacón per haver quedat fora de les llistes de les eleccions al Congrés del 20-D, l'exprimer secretari no s'ha volgut perdre el míting a la ciutat que va governar durant deu anys i ha esperat que la fila zero estigués ja plena per seure discretament al lloc que tenia reservat al costat del lider de la JSC i diputat, Pol Gibert. No s'ha saludat públicament amb Chacón i, de fet, ella en el seu discurs ha reivindicat la reforma federal de la Constitució sense mencionar el nom de Navarro. Només l'ha recordat de passada en fer referència als alcaldes que han governat la ciutat.

La cap de llista del PSC per a les eleccions generals, Carme Chacón, s'ha sortit finalment amb la seva: Pere Navarro no anirà a la seva llista malgrat que així ho volia el líder del PSC, Miquel Iceta, i que la federació del Vallès Occidental Oest havia proposat com a candidat l'ex primer secretari del partit. L'exministra ha aconseguit fer una llista a la seva mida. Ha situat, en una llista cremallera, el cap de campanya i dirigent afí, German Rodríguez, de número dos, i l'exsecretari d'organització José Zaragoza, de quatre.

La llista de Carme Chacón per a les eleccions generals serà cremallera i, a més, inclourà l’ex primer secretari del PSC Pere Navarro. Malgrat les seves reticències inicials, l’exministra haurà d’acceptar a les seves files l’exlíder del partit que va assegurar que ella no podria tornar a ser candidata si no acceptava el dret a decidir. Chacón va trencar la disciplina de vot al Congrés quan es va negar a donar suport al dret a decidir el febrer del 2013 i mai va defensar la consulta "legal i acordada" del projecte que va abanderar Navarro. Ara, però, si res del que està previst canvia, hauran de treballar de costat a Madrid un cop passats els comicis del 20-D.

El successor de Pere Navarro com a secretari general del PSC es votarà el dia 13 de juliol, data en què el PSOE també té prevista la tria del líder que rellevarà Alfredo Pérez Rubalcaba. Els socialistes catalans també han confirmat aquest diumenge que celebraran el congrés els dies 19 i 20 de juliol.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, lamenta que es posi en qüestió la seva versió dels fets sobre l'agressió que va patir diumenge, quan una dona el va insultar i li va clavar una bufetada mentre assistia a un acte privat a Terrassa. "Un país en el qual l'agredit es converteix en sospitós, és molt preocupant", ha dit Navarro en una entrevista a 'Los desayunos', de TVE, en què ha insistit que ell és "l'agredit" i, per tant, no ha de donar "explicacions". També ha recriminat al líder d'ERC, Oriol Junqueras, que no li hagi trucat per mostrar-li el seu suport. "Ho he trobat a faltar", ha dit.

El líder del PSC, Pere Navarro, ha vinculat l'agressió que va patir aquest diumenge al "clima de crispació" política que viu el país i ha anunciat que presentarà denúncia contra la dona que ahir li va clavar un cop de puny i el va insultar en un acte privat a Terrassa.

"Agraeixo les nombrosíssimes mostres de solidaritat, que m'animen a seguir treballant perquè el diàleg superi per sempre més la violència". Aquest tuit és la resposta de Pere Navarro al cas que l'està convertit en protagonista inesperat del dia, la bufetada que li ha clavat una dona a Terrassa, davant de la Catedral, just quan estava a punt d'entrar a la comunió d'un familiar. Com que l'acte era privat, anava sense escorta.

Allau de missatges de suport a Pere Navarro, alguns dels quals contenen conclusions contundents. El mateix primer secretari del PSC ha trucat al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, per informar-lo de l'agressió que ha patit aquest diumenge, quan una veïna de Terrassa –la població de la qual va ser alcalde– l'ha insultat i li ha clavat una bufetada. Però el PSC està pendent de l'opinió d'Interior i dels Mossos d'Esquadra, i encara no ha donat la seva versió dels fets. Per tant, de moment no hi ha cap pista sobre quines han estat les motivacions de l'agressió: no se sap si Navarro ha reconegut l'atacant –d'uns 50 anys– ni si sap o intueix per què s'ha comportat així.

Expulsions no, però sí dures represàlies. La direcció del grup parlamentari del PSC ha decidit retirar cautelarment tots els càrrecs dins el grup dels tres diputats que la setmana passada van trencar la disciplina de vot per donar suport a demanar la consulta al Congrés.

La diputada socialista Rocío Martínez-Sampere ha anunciat que, finalment, votarà en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per convocar un referèndum, tal com ha fixat el líder del PSC, Pere Navarro. Tot i això, la dirigent socialista ha deixat clar que ho fa a contracor i s'ha compromès a treballar per la "pluralitat" del partit. És per aquest motiu que ha presentat la seva renúncia com a membre de l'executiva del PSC, perquè ho considera "incompatible" amb l'objectiu que s'ha fixat. En tot cas, deixar els càrrecs orgànics al partit és una de les condicions que fixa el reglament de les primàries de Barcelona per a tot aquell que, com Martínez-Sampere, vulgui ser-ne candidat. Han de fer-ho abans del pròxim dilluns.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, renunciarà aquesta tarda al seu escó de diputat. Ja ho ha comunicat a Pere Navarro i ja és oficial. El dirigent socialista, que forma part del corrent crític Agrupament Socialista, es nega a votar en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per celebrar un referèndum, tal com ha fixat el líder del PSC, Pere Navarro. La cúpula del partit s'ha negat rotundament a acceptar l'abstenció, una solució de consens que hauria garantit la unitat d'acció del grup parlamentari.

El baròmetre del novembre del CIS posa de manifest que a Espanya creixen els partidaris d'un estat centralitzat sense autonomies. Davant d'aquesta onada recentralitzadora, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, proposen una reforma federal de la Constitució. Una opció, però, que no comparteixen els seus votants. Segons el mateix baròmetre, només un 16% dels electors socialistes de l'Estat són partidaris de dotar les comunitats de més autonomia, mentre que el 3,3% reclama reconèixer el dret a l'autodeterminació de territoris com Catalunya. Per tant, en global sols un 19,9% dels votants del PSOE són partidaris d'incrementar el sostre competencial de les comunitats, com pressuposa la reforma federal que defensa Rubalcaba.

Alemanya i Àustria. Aquest és el model de país federal que vol que sigui Espanya en un futur per solucionar l'encaix de Catalunya. Alfredo Pérez Rubalcaba ha vingut a Gavà per participar en la Festa de la Rosa del PSC i ha insistit en la reforma de la Constitució, però sense la possibilitat d'incloure-hi una consulta d'autodeterminació. De fet, ni tan sols ha esmentat les paraules 'consulta' o 'dret a decidir'.