En la seva etapa minoritària, l’independentisme havia arrossegat una cultura política que contenia elements discursius antagònics amb la vocació institucional del catalanisme: es mantenien postulats contraposats a l’estructura autonòmica d’autogovern, que s’associava a l’opressió espanyola. Els governs tripartits, amb la presència d’ERC, i posteriorment els governs de CiU ja en la seva fase sobiranista i independentista, van significar un canvi històric amb la presència d’independentistes als executius catalans, en una primera etapa, i després amb la formació de governs i majories parlamentàries que han fixat l’estat propi com a objectiu.

Elisenda Alamany va decidir liderar un corrent intern als comuns per posar l’accent en dues reivindicacions que, segons el seu diagnòstic, el partit estava arraconant: el sobiranisme i anar més enllà de les sigles dels partits que integren Catalunya en Comú (CatComú). Poc més de dos mesos després que nasqués la plataforma Sobiranistes, la direcció ha reobert el debat sobre la relació de Catalunya amb l’Estat i té fronts en diferents municipis on actors dels comuns es podrien dividir en més d’una candidatura. Però quines iniciatives han diferenciat Alamany del partit? L’entorn de la diputada creu que s’ha fet notar; en canvi, els comuns consideren que no hi ha diferències remarcables.

PLURALISME. Dins del PSC i dins de Catalunya en Comú s’acaben de presentar en societat dos corrents interns que pretenen tenir una veu pròpia. Tots dos tenen en comú la pretensió d’afavorir el diàleg o l’acostament estratègic als partits sobiranistes, o almenys evitar qualsevol temptació d’alineament acrític dins del camp unionista. En el cas del PSC, el nou corrent s’anomena Juliol del 78, que és la data en què el PSC pallaquista, l’altre PSC de Reventós i Obiols i la federació catalana del PSOE es van fusionar. El nom, doncs, pretén recordar l’origen plural del partit. Els seus responsables reivindiquen la tradició catalanista i federalista, i pretenen contrapesar l’alineament de l’actual direcció amb el bloc que formen el PP, Ciutadans i Societat Civil Catalana.