Lucía Muñoz, Alejandra Martínez i Reyes Rigo, i altres tres activistes mallorquins que anaven a bord de la Global Sumud Flotilla tornaran aquest dilluns a Espanya. El delegat del govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, ho ha confirmat, després que el ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, hagi anunciat que els 28 espanyols que són a Israel tornaran en les pròximes hores a l'Estat. En aquest llistat de persones que continuaven detingudes a un centre penitenciari d'Israel hi figuren els sis mallorquins.

Tres activistes antimilitaristes catalans han començat aquest dijous una vaga de fam per la pau a Palestina. Reclamen al govern espanyol que trenqui relacions i aturi el comerç d’armes amb Israel i que faci costat a Sud-àfrica al Tribunal de Justícia Internacional de l’ONU, que investiga Israel per genocidi a Gaza.

Un cas clar de l’efecte papallona: el petó forçat de Rubiales a Jennifer Hermoso ha acabat provocant un terrabastall a les portes d’una petita església de Motril. La vaga de fam de la senyora Ángeles Béjar, mare de Luis Rubiales, ha regalat a la televisió un vodevil rocambolesc. Els testos s'assemblen a les olles. S’entén que la iniciativa dramàtica de la mare posés la cirereta a l’esperpent de la testiculina futbolística i els mitjans se’n fessin ressò. Però amb el seguiment minut a minut hem passat de la denúncia al culebró. Les dimensions de l’escàndol són proporcionals al narcisisme del gran protagonista, amagat ara rere la teatralitat de les dones de la seva família: la mare, les cosines, la cunyada, la germana de la cunyada i, com a protagonistes secundàries, les veïnes i amigues que estan vivint el seu minut de glòria. La gran comèdia a les portes de la parròquia de Motril es representa en múltiples connexions a tots els programes en directe de la graella en totes les cadenes: La hora de La1, Hablando claro, Espejo público, El programa del verano, Ya es mediodía, Así es la vida, Más vale tarde, En boca de todos, Todo es mentira, Cuatro al día, El desmarque i la majoria d’informatius. Fins i tot un micròfon de la CNN apareix entre el manat de carxofes que s’acosten a la boca del capellà quan surt a comunicar que a la senyora Rubiales se l’han emportat a l’hospital per la porta del darrere. Tres dies de guàrdia i es perden el clímax de la tragèdia de la mare coratge. Pràcticament tots els programes han obert cada dia amb la comèdia de Motril. S’ha parlat de manifestacions en suport al clan Rubiales. La col·lecció de pancartes estan escrites totes amb la mateixa lletra en una posada en escena especial per a la cobertura televisiva. Però el cert és que la majoria semblen xafarders encuriosits per la presència mediàtica. L’espectacle és un seguiment d’una catarsi col·lectiva: dones plorant i hiperventilant, veïnes ofeses, concunyades indignades i homes exaltats. A Telecinco, una dona esverada intentava fer-li un petó a la boca a un reporter i després posar-li les mans als testicles per demostrar-li que no passava res. El repertori de testimonis ens transporta a l’essència del caldo de cultiu on creixen i s’eduquen els masclistes indòmits. A Espejo público, una reportera deia des de l’església que allò era l’exemple de “la España dividida” i situava Motril com el “kilómetro 0 de España”.

Només faltava aquesta. La mare de Rubiales, el president suspès de la Reial Federació Espanyola de Futbol, s'ha tancat aquest matí en una església de Motril (Granada) i s'ha declarat en vaga de fam. La senyora, que es diu Ángeles, assegura que “mantindrà la protesta fins que es trobi una solució a la cacera inhumana i sagnant" contra el seu fill "per una cosa que no es mereix”.

Jaume Sastre ha anunciat aquest dijous que deixa la vaga de fam que va començar fa vuit dies després que el Parlament de Catalunya descarti, per ara, modificar la llei de política lingüística. Sastre ha assegurat que aquesta decisió de la Cambra catalana és "una victòria" de tots aquells que han lluitat per evitar que el Parlament català voti la mencionada modificació que l'activista mallorquí considera "un atac al català".

És la segona vegada que Jaume Sastre fa una vaga de fam pel català: la primera va ser el 2014 davant l'ofensiva contra el català a l'escola de José Ramon Bauzá, i la segona és per aturar la reforma a la llei de política lingüística que pretén tirar endavant el govern català. "És molt fort que un govern independentista vulgui fer el mateix que Bauzá", sosté.

Una dona en bicicleta i amb un impermeable s'acosta a la porta de l'església de Sant Joan Baptista, a la plaça de Sainte Catherine de Brussel·les. Fa dies que hi ve cada tarda, plogui o faci sol, i aquest dilluns no és una excepció. El temple fa 50 dies que és ple de persones sense papers en vaga de fam, que reclamen regularitzar la seva situació després de sentir-se abandonats i invisibilitzats durant una pandèmia que Bèlgica va viure com un dels països amb les restriccions més dures i llargues d'Europa durant la segona onada. Després de tants dies sense menjar, la situació de molts és crítica, i ella, una metgessa belga que prefereix mantenir-se en l'anonimat, ve a visitar-los diàriament. Aquest dilluns pregunta per un dels homes, que té una ferida en una cama i que surt en cadira de rodes, gairebé sense forces per saludar-la.

"Exigeixo que em permetin veure un metge. Mentre això no passi, em declaro en vaga de fam". Amb aquestes paraules, escrites a mà en una carta publicada al seu compte d'Instagram, el líder opositor rus Aleksei Navalni, que està empresonat en un centre d'alta seguretat a prop de Moscou, ha anunciat aquest dimecres que es declara en vaga de fam. El motiu? Demana la visita d'un especialista davant el sobtat deteriorament de salut que estaria patint. "Cada presoner té el dret de convidar un especialista perquè se'l miri i l'examini –afegeix a la carta dirigida al director de la presó–. Fins i tot jo".

Els presos polítics Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull passaran la nit de Nadal a la presó de Lledoners. Després de vint dies en vaga de fam –en el cas dels primers– i disset –en el cas dels segons–, aquest dilluns al matí han anunciat a través de les xarxes socials que la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT) ja els ha donat l'alta.

Els presos polítics que han abandonat la vaga de fam seran traslladats aquesta tarda al centre hospitalari de Terrassa per iniciar el procés realimentació. Un procés que, segons el doctor Lluís Cabré, és complicat i ha d'estar molt controlat. En declaracions a l'ARA, Cabré, que és membre de la comissió d'experts que ha fet el seguiment dels presos en vaga de fam, explica que estaran uns "deu dies" a l'Hospital de Terrassa. O almenys aquesta és la mitjana, que pot variar en funció de com evolucionin. "Cal alimentar-se poc a poc. Si una persona normal ingereix 2.000 calories al dia, començaran amb unes 500", ha dit, i ha afegit que a partir d'aquí s'ha de veure com reaccionen els intestins i el nivell d'electròlits. Per això els faran anàlisis cada dotze hores.

Els presos polítics Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull deixen la vaga de fam. Ho fan després de vint dies –en el cas dels primers– i disset –en el cas dels segons– de protesta per denunciar el "bloqueig" del Tribunal Constitucional a la justícia europea. Ahir, de fet, van ser els expresidents de la Generalitat i els expresidents del Parlament els que a través d'una carta conjunta van demanar que abandonessin la vaga.

Una cinquantena de ciutadans del País Valencià han iniciat aquest migdia un dejuni de 24 hores per mostrar la seva solidaritat amb Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn i per reclamar la "llibertat de tots els presos encausats i exiliats polítics". Els convocants de la protesta, que s'han assabentat de la fi de la vaga de fam durant la conferència de premsa que han dut a terme per informar de la seva iniciativa, han decidit continuar amb la protesta perquè "l'objectiu final és reclamar la llibertat dels presos polítics i dels exiliats".

La fi de la vaga de fam dels presos polítics pot ser qüestió d’hores. Ahir tots els expresidents de la Generalitat i del Parlament, juntament amb el síndic de greuges, van enviar una carta a Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn demanant que posessin fi a la protesta, que avui ja fa 20 dies que van començar Sànchez i Turull, i 17 dies Forn i Rull. “Entenem que la vaga de fam ha donat visibilitat a la seva situació processal i ha sacsejat consciències a escala nacional i internacional, alhora que el Tribunal Constitucional ja ha posat calendari a la resolució dels recursos d’empara interposats, i ja n’ha resolt alguns”. Més tard, el president Quim Torra, en el marc d’un sopar groc del PDECat, també va demanar als presos que hi posessin fi. “Tenen un coratge increïble, però hi ha un punt d’angoixa”, va dir. En aquesta trobada també es va llegir una carta dels exconsellers Rull, Turull i Forn en què defensaven que la vaga de fam havia servit per “remoure consciències”.

Els expresidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, juntament amb el síndic de greuges, van demanar aquest dimecres als presos polítics del centre de Lledoners en vaga de fam que aturin la protesta, que creuen que ja ha tingut efectes en la seva situació processal –el Tribunal Constitucional finalment ha engegat la resolució dels seus recursos– i ha sacsejat consciències, tant a nivell nacional com internacional. Consideren que ara la prioritat és preservar la seva salut i pensar en arribar en plenes facultats al judici.