Jordi Asín, nebot del traspassat Juanito Bayén, obrirà al setembre el bar Pinotxo dins del Mercat de Sant Antoni. Ocuparà quatre parades, de la 18 a la 21, i hi cuinarà plats de cuina catalana: cigrons, capipota, fricandó, tripes, cua de bou, empedrat o croquetes. "Els que feia al bar Pinotxo de la Boqueria", explicava aquest matí Jordi Asín al mateix Mercat de Sant Antoni. Ho feia al costat de la seva dona, Maria José, i el seu fill, Dídac, i davant de les parades on començaran les obres aquest estiu. El bar podrà tenir el nom de Pinotxo perquè avui dia el tenen registrat. "El vaig registrar fa deu anys, el nom és meu. I sé que m’han fet la demanda per aquest fet, però vaig ser qui va registrar el nom de Pinotxo i, per tant, és meu", declarava Asín.

"Tu ja saps quins et falten, eh?", pregunta una mare al seu fill d'uns set o vuit anys mentre creuen el pas de vianants del carrer Urgell. L'últim moment de calma abans d'entrar en la munió de gent, àlbums i cromos en què es converteix, cada diumenge al migdia, el xamfrà d'Urgell amb Tamarit, just davant del Mercat de Sant Antoni. Una estampa que no és nova, ni de bon tros, però que s'ha desbordat aquestes setmanes amb la febre que ha generat el Mundial i la bogeria per aconseguir tots els cromos de Messi i Cristiano Ronaldo, en la que podria ser la seva última cita mundialista. El carrer s'omple tant que es fa impossible caminar-hi sense una pila de cromos a la mà i l'únic objectiu de canviar els repetits amb algú altre. Tal és el col·lapse que hi ha fins i tot alguna botiga de la zona que ja ha decidit donar els diumenges per perduts, com la floristeria que hi ha al carrer Urgell gairebé a tocar de Tamarit, que aquest serà el tercer diumenge que no obre. "Els veïns ens diuen que l'últim dia potser hi havia 500 persones acumulades aquí. Si ja és impossible caminar, imagina't com costa controlar la parada de flors que tenim al carrer. No entra ningú a comprar", es lamenta July Albiol, que fa un any i mig que regenta aquest establiment.

Costa una mica sentir aquells mítics i tan reconeixibles “tengui” i “falti”, però si afines una mica l’orella encara hi ha algú que ho diu. Són els pares que ajuden els seus fills a trobar els cromos que els falten per anar completant els seus àlbums. Esclar que no necessàriament són els pares de ningú. Més d’un, de dos i de tres adults van els diumenges al Mercat de Sant Antoni a buscar cromos de col·leccions que fan ells mateixos. Els nascuts entre la dècada dels 70 i els 80 porten aquesta fal·lera incrustada al subconscient a mode de marca de fàbrica generacional.

Visca el barri dels llibres lliures!”, exclama l’escriptor Miqui Otero en el pregó que dona per inaugurat el nou mercat dominical de Sant Antoni. Otero sempre explica que ho ha après tot en aquest indret on, quan arriba el diumenge, no importa que no tinguis cap xalet a la costa perquè a Sant Antoni hi ressona la fressa de la rumba i s’hi serveix vi amb sifó: “Els dies són millors si t’acompanyen Tintín, Spiderman, Balzac i Juan Marsé. Si tornes a casa amb un llibre de Casavella, el cromo de Bakero que et faltava i l’Assegurançatòrix, el bard d’Astèrix”. A Sant Antoni, segons l’escriptor, assisteixes al miracle de comprar llibres guixats, dibuixats i subratllats que han pertangut a altres persones i ara són teus: “Aquí tota història és sempre una història interminable”.

Afora encara hi ha contenidors, de l’empresa Everest, plens de palets, d’aquests que ara tothom fa servir per fer-se sofàs. Càmeres, fotògrafs, globus, banderoles, molta gent entrant i sortint. Acaben d’inaugurar-lo, el Mercat de Sant Antoni, i és ple de gom a gom. No s’hi cap. “Nena, trobo poc espai entre passadissos”, em fa una senyora, tot agafant-me pel braç. I afegeix: “El sostre de Santa Caterina, posem pel cas, es veu molt més”.

El senyor Albert ve cada dia a les 9 del matí, seu a la cadira i observa com la parada va prenent forma. Ni se sap els anys que fa que compleix amb el mateix ritual. Col·lecciona tota mena de paperassa de cinema. El seu arxiu és immens, inabastable. Ja compra per rutina, del que no pot prescindir és de venir cada diumenge. Ni de seure a la seva cadira. Després de vuit anys d’obres, aquesta setmana el Mercat de Sant Antoni tornarà on havia estat. També ho farà el dominical de llibres, cromos, còmics i paper vell, al qual han concedit la gràcia de la supervivència sota unes estructures metàl·liques de sostre retràctil, fora del perímetre de l’edifici central.

“La vida dels morts rau en la memòria dels vius”, va escriure el filòsof i polític romà Ciceró. Els romans creien que perduraven mentre algú recordés el seu nom i enterraven els seus morts als marges dels camins. Així els qui viatjaven llegien els noms de les làpides i els morts no s’esvaïen per sempre més. Part d’un ramal de la Via Augusta passava per l’actual Mercat de Sant Antoni barceloní i, amb les excavacions amb motiu de la reforma de l’edifici del mercat, ha quedat al descobert una calçada d’uns 50 metres gairebé intacta. I al costat de la via romana hi descansaven els morts. Els arqueòlegs del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona han localitzat una necròpoli que va estar en funcionament entre mitjans del segle I dC i inicis del segle II dC. “Va pertànyer probablement a una o diverses famílies d’extracció social elevada o acomodada”, assegura Emiliano Hinojo García, arqueòleg i director de la intervenció arqueològica.