¿Han embogit, les empreses que estan comprant accions pròpies? Hi ha qui s’ho pregunta atesa la tendència, que l’any passat va suposar més de 167.000 milions d’euros a tot el món; en l’exercici actual van pel camí de continuar per aquesta via de compensació als accionistes. La tendència també s’ha imposat a Espanya i sembla que no s’aturarà. Des del començament del 2025 s’han registrat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) operacions d’aquesta mena per valor de més de 7.000 milions d’euros protagonitzades per companyies del principal índex borsari, l’Íbex-35, però també les duen a terme companyies que cotitzen al mercat continu.

El Banco Santander ha guanyat la xifra rècord de 9.309 milions fins al tercer trimestre (entre gener i setembre), un 14% més que en el mateix període de l'any 2023, segons ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D'aquesta manera, l'entitat que presideix Ana Botín encarrila un altre exercici històric i tot indica que superarà els més d'11.000 milions d'euros que va guanyar l'any passat. "[Els resultats actuals] no són el nostre sostre", ha afirmat el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, en roda de premsa.

Tres empreses de l'Íbex-35 han sigut víctimes d'un ciberatac per sostreure'n les dades en només dues setmanes. La informació de milers de clients es va filtrar a fòrums d'internet i va quedar exposada com un trofeu pels autors d'aquests delictes digitals. Durant l'últim mes els delinqüents informàtics han sumat entre les seves víctimes corporacions de la mida de Telefónica, Banco Santander o Iberdrola, que van haver d'informar d'aquests accessos "no autoritzats" a les seves dades. Les grans empreses no s'escapen de l'auge dels hackejos, cada cop més sofisticats i difícils d'esquivar gràcies a la intel·ligència artificial. De fet, en són les víctimes més cotitzades. És per això que la majoria han incrementat la seva inversió en ciberseguretat i ara dediquen una part important del seu pressupost en tecnologia a prevenir aquests atacs.

L'Iran va fer servir comptes al Banco Santander per moure diners arreu del món dintre del seu operatiu internacional per esquivar les sancions. Documents en poder del Financial Times demostren que la filial britànica del banc d'origen càntabre i d'una segona entitat, Lloyds, van proveir comptes a empreses que eren secretament controlades pel gegant petroquímic iranià PCC. Aquesta companyia estatal iraniana forma part d'una xarxa que, segons els Estats Units, ha aportat centenars de milions de dòlars a la Guàrdia Revolucionària Iraniana i ha treballat amb els serveis secrets russos per aixecar finançament al règim militar iranià. Tant PCC com la seva filial britànica estan afectades per les sancions dels Estats Units des del 2018.

A la gran banca espanyola mai li havia anat tan bé com aquest 2023 i el motiu principal és la pujada dels tipus d'interès. Les cinc principals entitats financeres de l’Estat han tancat una setmana de resultats històrics, amb el Santander al capdavant (11.076 milions d’euros). Aquesta entitat, juntament amb Bankinter, el BBVA, el Banc Sabadell i CaixaBank, han guanyat 26.088 milions d’euros, un 27% més que l’any 2022. La ronda de resultats que va acabar divendres amb CaixaBank ha servit, a més, per constatar que tots els bancs esperen millorar encara més els seus guanys durant el 2024 que ara arrenca. Amb tot, el sector manté alguns dels seus vells problemes i n'hi suma de nous. Aquests són alguns dels problemes que pertorben el dolç moment del sector bancari.

29 milions d'euros cada dia. És la xifra de beneficis del primer banc espanyol, el Santander, en els primers sis mesos d'aquest any. Mai l'entitat d'origen càntabre –ni cap altra entitat espanyola– havia tancat un semestre tan lucratiu, que ha situat els seus beneficis en 5.241 milions d'euros. Aquest rècord arriba en un moment dolç per a la banca, i no exempt de polèmica: d'una banda, els bancs s'estan beneficiant de l'escalada de tipus d'interès decretada pels bancs centrals arreu del món per mirar d'aturar la inflació, i de l'altra, estan en el punt de mira per la baixa retribució que estan oferint als clients pels seus dipòsits.

La tretzena edició de la Trobada del Sector Financer que organitzen KPMG i Expansión a Madrid s'ha convertit en un clam comú dels bancs espanyols contra el nou impost aprovat pel govern espanyol que gravarà de manera temporal els ingressos del sector. Les crítiques han arribat de part de totes les entitats, que han enviat un clar missatge en el sentit que podrien recórrer la normativa.

Derrota estrepitosa d'Ana Botín, la presidenta del Banco Santander, en el primer assalt del cas que l'enfrontava a Andrea Orcel. El banc d'origen càntabre haurà de pagar 68 milions d'euros pel fitxatge frustrat del mateix Orcel, segons ha decidit el jutjat de primera instància número 46 de Madrid. L'entitat ja ha dit que recorrerà la sentència perquè no hi està d'acord.

Els bancs espanyols s’han acostumat en l’última dècada a una dura realitat. Com a resum: han passat a estar sota sospita a ulls de l’opinió pública i han reduït plantilles en més de 100.000 treballadors des de l’esclat de la crisi del totxo fins a l’esclat de la pandèmia. 

Quan es va qüestionar que el Banco Santander s'havia quedar el Popular per tan sols un euro, després d'un procés exprés orquestrat pel BCE i el govern espanyol arran de la declaració d'"inviabilitat" de l'entitat, molts van indicar que el preu no era tan barat.

El Banco Santander va obtenir un benefici net de 5.742 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any, un 13% més que en el mateix període del 2017, segons ha informat aquest dimecres l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

La Junta Única de Resolució (JUR) europea ha rebut 12.000 queixes d'afectats per la seva resolució preliminar sobre el Banco Popular, que va evitar compensacions a accionistes i propietaris de deute subordinat arran de l'adquisició de l'entitat per part del Santander.

El Popular ha nomenat conseller delegat Rami Aboukhair Hurtado, l'actual primer directiu de Santander Espanya, segons ha informat l'entitat aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). En concret, la junta extraordinària d'accionistes del Popular va acordar ahir nomenar Aboukhair com a conseller executiu i després el consell d'administració va donar llum verda a la designació com a conseller delegat.

La controvertida resolució del Popular, que va acabar a mans del Santander, podria quedar anul·lada. Aixó ho ha avançat aquest dijous 'Expansión', que publica que l'Audiència Nacional ha admès a tràmit un recurs de la família Del Valle que inclou diverses mesures cautelars, entre les quals la suspensió del procés d'integració.

Banco Santander, primer banc d’Espanya, no vol veure’s implicat en un interminable conflicte judicial amb els antics accionistes del Popular i va anunciar ahir un pla per compensar els que a principis de juny van perdre la seva inversió en el banc que presidia Emilio Saracho.

El Banco Popular va accelerar la seva pròpia caiguda. Així ho ha descrit aquest divendres el subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Alonso, en unes jornades organitzades per BBVA i l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) a Santander. "No sé quina autocrítica volen que fem [el Banc d'Espanya] si el mateix banc es va declarar inviable", ha sentenciat el subgovernador del banc central espanyol. Abans de ser intervingut per les autoritats europees, el Popular tenia l'opció d'intentar aconseguir més liquiditat d'emergència a partir de la presentació de garanties al Banc d'Espanya, però segons Alonso, no en va presentar prou, tot i que el mateix Banc d'Espanya sospita que en tenia més.

El president de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), José María Roldán, considera que la integració del Banco Popular per part del Santander a través de la intervenció europea és un "signe de fortalesa" del sector espanyol. Segons Roldán, el procés era imprescindible i es va fer correctament, "sobretot perquè no ha costat diners als contribuents espanyols". Tot i això, Roldán ha reconegut que cal més transparència, sobretot en el procés que s'està duent a terme actualment i a l'hora d'explicar quins han estat els motius per optar per aquesta resolució.

El conseller delegat de la banca 'online' ING a Espanya, César González-Bueno, està convençut que l'acord que l'entitat té amb Banco Popular perquè els seus clients treguin diners sense cost dels caixers de l'entitat ja absorbida per Banco Santander no es trencarà. González-Bueno descarta que el Santander vulgui trencar l'acord un cop s'hagi culminat la integració del Popular amb el banc que presideix Ana Botín, però no pot garantir al 100% la continuïtat del servei.

Després de l'onada de denúncies d'associacions de consumidors i accionistes, el Banco Santander concretarà els pròxims dies una solució per als petits accionistes del Popular, que eren clients del banc que van acudir a l'ampliació de capital el maig del 2016 i que han perdut tota la seva inversió després de l'absorció. Així doncs, obre la porta a indemnitzar els afectats, però sense concretar de quina manera.

Després que Banco Santader s'hagi empassat un Banco Popular intervingut per les autoritats europees, els seus accionistes s'han mobilitzat ràpid. Amb l'operació, els títols del banc que presidia Emilio Saracho van quedar sense valor i, per tant, els seus inversors han perdut tots els diners que hi havien posat. Per això, s'han organitzat aquest mateix dijous en una plataforma d'afectats, per demanar explicacions i exigir responsabilitats.