Nou escàndol d'especulació immobiliària a les Illes Balears. Es lloga per 800 euros al mes una caseta de 30 metres quadrats a Sant Joan de Labritja (Eivissa) i l'anunciat n'avisa a possibles interessats: "El preu només és per la temporada d'hivern, quan comenci l'estiu el preu canviarà".

Els propietaris d’una desena de terrenys rústics a les perifèries urbanes de municipis com Palma i Calvià, i també a Eivissa, ja s’han mogut per poder aprofitar la requalificació automàtica promoguda pel Govern de Marga Prohens i que els pot generar plusvàlues de més del 2.000%. La Llei d’obtenció de sòl ha fet que diferents amos i promotors s’asseguin a taula per negociar i intentar posar en marxa projectes davant una ocasió única d’aconseguir aprofitaments urbanístics milionaris, amb el pretext de construir nous habitatges. Es tracta d’operacions que, en alguns casos, ja s’han anunciat mitjançant ofertes públiques de compravenda. En d’altres, encara circulen pels despatxos. La majoria són extensions de territori que no s’estrenen ara en el mercat immobiliari, sinó que ja han estat objecte d’intents de requalificació pels seus actuals propietaris.

El Col·legi de notaris ha desenvolupat una eina "molt útil" que permet conèixer el preu real del metre quadrat en el mercat sense caure en els preus que els especuladors i les immobiliàries marquen. Així ho explica la creadora de contingut financer Esmeralda Gómez López en un vídeo a les xarxes socials on detalla els beneficis d'aquesta nova pàgina web.

A Alaior, 56 famílies s’enfronten des de principis d’any a ser desnonades dels pisos de lloguer que habiten a l’avinguda de la Verge del Toro. La promotora que va construir l’edifici ha fet fallida, i ha deixat un deute superior als 12 milions d’euros.Aquesta situació ha empès el Jutjat de Maó a treure’ls a subhasta. Els llogaters temen perdre els seus contractes d’arrendament i veure’s obligats a partir, però s’hi resisteixen. Després de tocar totes les portes de l’Administració, tenen clar que no es donaran per vençuts. A hores d’ara, és molt complicat trobar al mercat immobiliari de Menorca prou pisos de lloguer per viure-hi.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha apuntat que les possibles pujades de preus que es puguin donar a les àrees de transició de la ciutat obeirien a una maniobra de "pura especulació" i ha advertit que invertir en aquests terrenys "és un risc absolut".

MÉS per Palma ha reclamat al batle de Palma, Jaime Martínez, que especifiqui els barris de la ciutat que quedaran afectats per la Llei d'obtenció de sòl del Govern, la qual consideren una "pilotada urbanística" i un "regal" per als grans promotors immobiliaris. "No es pot permetre que Palma sigui un tauler del Monopoly on l'especulació sigui la reina i les famílies hagin de sobreviure". La ciutat és per "viure", no per "enriquir els promotors", han sentenciat.

Les agències immobiliàries són fàbriques de somnis: com Hollywood però en petit. O les podem considerar, segons com es miri, una primera passa per acostar-se a viure com se suposa que ho fan les estrelles de Hollywood. És curiós que, a l’era de les xarxes socials i els algoritmes, els aparadors de les agències immobiliàries continuen exposant fotos del gènere que despatxen, és a dir, cases, pisos i terrenys edificables (un adjectiu que ha perdut bona part del seu sentit perquè ara ho són quasi tots, d’edificables). Però aquests aparadors deuen ser eficaços, perquè aconsegueixen el que volen, que és fer de reclam. Aquest és si més no l’efecte que fa, quan veim que les persones s’aturen al davant d’aquests aparadors i hi baden una estona, de vegades una bona estona, davant dels anuncis, que generalment són fulls din-A4 penjats al vidre amb una ventosa. Els fulls en qüestió solen dur impresa una foto, i també les dades principals de l’habitatge a la venda: situació, metres quadrats, distribució per habitacions (en cas que n’hi hagi més d’una, d’habitació), serveis (en cas que n’hi hagi a la casa o a la zona) i, clar, allò que tothom vol veure, allò que tothom vol conèixer i saber: el preu. I aquí és on hi ha hagut un canvi veritablement important.

Les immobiliàries han trobat un nou nínxol de mercat per explotar el territori de les Balears: les casetes de pescadors (casetes varador). Mentre les Balears viuen una crisi de l'habitatge sense precedents i els residents tenen cada vegada més complicat comprar un pis o una casa on viure, els especuladors han trobat una nova eina per especular.

Algú s’ha construït una casa a una vorera del torrent de la Riera, a Palma, darrere la barriada del Fortí. Al camí de Jesús, prop del psiquiàtric i del cementeri. Més que una casa, una caseta. Una caseta feta amb cartons, teles, algun tauló i rampoines arreplegades per aquí i per allà. A la foto d’Isaac Buj veim el torrent i la caseta en primer terme; al darrere hi ha un bloc de pisos. Quatre plantes i, a més, uns baixos, un àtic i una terrassa. Una finca d’una vintena de pisos, o tal vegada més. Als baixos hi ha persianes metàl·liques que possiblement siguin les portes d’accés d’uns negocis, però estan abaixades. El que és segur és que a cadascun dels pisos hi ha un món: famílies més o manco nombroses, persones que viuen soles, parelles que acaben de mudar-se, matrimonis a punt de separar-se, veïns que potser estan contents, d’altres que potser estan malalts, d’altres que només hi són de passada, d’altres que fa dècades que es van instal·lar al pis i ja el tenen pagat i no se’n pensen moure mai més.

Gener de 2018. Mario Vega compra un habitatge al barri de la Soledat, una planta baixa molt a prop del carrer de Manacor. “En vaig pagar 145.000 euros. No trobava res a Palma perquè, amb el meu sou, els bancs ja no donaven més que el 60 o el 65% [del valor de l’habitatge], i jo no tenia pràcticament res estalviat. Vaig haver de fer un crèdit personal per la diferència. Avui, me n’ofereixen 300.000, i això que he pogut reformar-la molt poquet”, explica. Què ha passat perquè es disparin els preus? Els darrers anys, aquest fenomen té lloc a barriades de Palma com la Soledat, el Rafal i Son Oliva, i a ciutats com Inca, on els preus eren “bastant assequibles”, segons recorda l’experta en gestió immobiliària, Natalia Bueno.

Les reaccions a l'anunci del programa del Lloguer segur del Govern no s'han fet esperar. De fet, des de diferents partits, sindicats i associacions asseguren que aquesta nova iniciativa per facilitar l'accés a l'habitatge no tindrà l'efecte esperat i anunciat. Alguns defensen que no servirà per a altra cosa que per "normalitzar l'especulació immobiliària", altres posen en dubte els barems de les persones que hi poden accedir: "tenir dret a l'ajuda cobrant 60.000 euros, cal pensar-s'ho", mentre que altres defensen que aquesta mesura és "regalar diners a la gent que té pisos buits".

MÉS per Palma ha demanat a Cort que creï un nou impost per als propietaris de pisos i cases buits a Ciutat que no es lloguin o estiguin en venda amb l'objectiu de frenar l'especulació i facilitar l'accés a l'habitatge per als residents. Així ho ha anunciat aquest dimarts la portaveu dels ecosobiranistes a Palma, Neus Truyol, qui ha assegurat que "no podem permetre que hi hagi cases sense gent i gent sense cases".

Nova mobilització contra l'arribada massiva de turistes i estrangers a les Illes Balears amb l'objectiu de demostrar a les immobiliàries que "Mallorca no es ven". L'anunci d'una empresa a Artà amb el lema "Vols vendre casa teva als americans?" ha fet que els veïns d'Artà s'agrupin i es mobilitzin per exigir a la immobiliària que cerqui "un altre arxipèlag per comprar".

Benidorm, a finals dels anys 80. El Rafael (és un nom fictici) va vendre un solar, a primera línia de mar, que no era seu i fent-se passar per algú altre, per 400 milions de pessetes. Ell n'està molt orgullós. Va perseguir l'escriptora valenciana Elisa Ferrer perquè expliqués la seva història, en fes un guió i dones a conèixer la seva gesta al món. Aquesta part és real, però a partir d'aquí Ferrer (l'Alcúdia de Crespins, Costera, 1983) entremescla realitat i ficció a El holandés (Tusquets) per reconstruir com el Rafael va aconseguir enganyar i involucrar els aliats necessaris per vendre l'últim solar disponible a primera línia de mar de la platja de Ponent. No és tan sols la història del Rafael, que ara té 72 anys, a qui tothom coneix al poble de Ferrer i del qual circulen tota mena d'històries. La novel·la és també un retrat d'un lloc i d'una època, i el repte de com enfrontar-se a un personatge real i viu.

L'aparador de la Farmàcia Morelli, al camp de Sant Bartomeu, al centre de Venècia, té un comptador que periòdicament actualitza el nombre de residents a la ciutat dels canals. Els propietaris el van instal·lar el 2008 per denunciar l'èxode massiu que pateix la Sereníssima. Al costat, una altra pantalla compta des d'aquesta primavera l'oferta d'allotjament al centre històric. I la diferència entre els dos comptadors és cada vegada més petita: 49.365 a 48.596. El nombre de residents a Venècia aviat serà superat pel de llits per a turistes.

El president de la Cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual, ha aprofitat la visita d'aquest dilluns del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per alertar de la pressió de projectes fotovoltaics sobre el camp de Mallorca "per fer-la productiva industrialment". "Collim menys patata, ametla, blat i olives; ara collim volts, watts i amperes", ha criticat el president de Camp Mallorquí, que empara més de 2.500 cooperativistes de l'illa.

Les immobiliàries se senten més fortes que mai amb la tornada a la normalitat després de la pandèmia. Segons el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI), abans del covid a tot Balears hi havia prop de 2.000 agències immobiliàries. Ara, dos anys després, es creu que n’hi podria haver el doble, 4.000. Tan sols són estimacions a l’espera de la creació d’un registre que preveu la llei de l’habitatge aprovada el juny de 2018. Natalia Bueno, la presidenta del col·legi, fa la puntualització següent: “Segurament la xifra és superior. S’han de tenir en compte els agents que no tenen local propi, és a dir, els que operen pel seu compte des de casa amb un mòbil o els portals d’internet”.

La futura llei estatal d'habitatge va començar a caminar a finals d'octubre, amb l'aprovació de l'avantprojecte pel consell de ministres. Ara li queda un llarg recorregut de tramitació parlamentària al Congrés de Diputats, malgrat que el partit minoritari a la coalició, Unides Podem, pressiona perquè vagi ràpid. Mentrestant, però, i a l'espera de com afectarà la normativa al mercat de l'habitatge, aquells que miren la futura llei amb recel, en especial els grans propietaris, ja estan ideant fórmules per esquivar-la, apunten diferents fonts coneixedores del sector immobiliari a l'ARA. Fons d'inversió i socimis —que són bàsicament els que tenen més de deu habitatges— estaran obligats a abaixar el lloguer en aquelles zones que es defineixin com a “tensades”.

D’una infància precària al Bronx a viure en un dels edificis més luxosos de Nova York. La vida de Jennifer Lopez ha estat marcada pels contrastos. Ara la cantant i la seva parella, Alex Rodriguez, exjugador dels Yankees, han posat a la venda el seu apartament del número 432 de Park Avenue. Es tracta d’una luxosa residència situada a l’edifici d'habitatges més alt de Nova York, que van comprar el febrer passat per 15,3 milions de dòlars. Preu que ara ha augmentat a 17,5 milions de dòlars per als futurs compradors, segons informa el mitjà ‘Page Six’.