Avatar és una pel·lícula de James Cameron estrenada el 2009 que segurament tothom coneix perquè té l’honor de ser la més taquillera de la història. Els otakus sabran que abans ja es deia així una sèrie de dibuixos animats sobre uns escollits que poden manipular els quatre elements. Totes dues franquícies prenen el nom d’un mot en sànscrit que s’usava en l’hinduisme per descriure l’encarnació terrenal d’un Déu o esperit, i que en el segle XXI s’ha popularitzat perquè es fa servir habitualment per designar la representació d’un usuari en el món digital. És també aquesta idea la que ha inspirat l’accepció científica de la paraula avatar per definir qualsevol sistema que permeti modelar el que passa en un organisme quan rep un tractament. D’avatars mèdics n’hi ha de molts tipus, des dels digitals als biològics. El més recent, publicat en un article a Nature fa unes setmanes, és un miniòrgan fet a partir de cèl·lules mare de pacients que serveix per predir si funcionarà o no un nou tractament contra malalties genètiques rares.

La franquícia d’Avatar està més viva que mai, i des de la pel·lícula original de James Cameron s'han obert nous fronts per als na’vis, els alienígenes blaus nadius de Pandora. Després d’un segon film estrenat no fa gaire i a l’espera de les següents entregues planificades, arriba l’últim gran llançament de l’any dins del món dels videojocs. El títol està desenvolupat per Massive Entertainment, responsables entre altres de The Division, i per Ubisoft, coneguts sobretot pels seus jocs de món obert i les sagues Far Cry i Assassin’s Creed, aquesta última amb un llançament molt recent. El nou joc busca expandir l’univers d’Avatar a altres mitjans, i ho fa amb un títol d’acció i aventura en primera persona que arriba només a les plataformes més potents del mercat actual, ja que té uns requisits gràfics elevats.

Oriol Paulo es confirma com el director català més estimat per la taquilla el 2022: Los renglones torcidos de Dios, la seva adaptació de la novel·la de Torcuato Luca de Tena protagonitzada per Bárbara Lennie i Eduard Fernández, és la tercera pel·lícula espanyola més vista de l'any, amb 5,72 milions d'euros i 907.563 espectadors. La llista del cinema espanyol més taquiller la lidera Padre no hay más que uno 3, la comèdia de Santiago Segura que han vist 2,70 milions d'espectadors i que ha recaptat 15,60 milions d'euros. No és l'única producció de Segura al Top 10 del cinema espanyol: A todo tren 2, estrenada el 2 de desembre i, per tant, encara en cartellera, ocupa el quart lloc i porta recaptats 4,46 milions d'euros.

James Cameron va sacsejar la indústria del cinema el 2009 amb Avatar, però no només per portar les imatges creades digitalment a un nou nivell de realisme.Això, de fet, ja ho havia fet el 1991 amb Terminator 2. Tampoc va ser per batre tots els rècords de taquilla existents –ha recaptat fins ara 2.583 milions d’euros–, una fita que ja havia aconseguit amb Titanic el 1997. Sí que va provocar un salt quàntic en la tecnologia 3D que va imbuir en el públic un desig voraç de veure imatges tridimensionals, almenys durant tres o quatre anys. Però la veritable revolució d’Avatar va ser demostrar que per fer esclatar la taquilla no calia tenir actors carismàtics ni una història que agradés especialment al públic. Avatar era, de fet, una pel·lícula gairebé sense marxandatge: no se’n van llicenciar joguines i ni tan sols va convertir en estrella el protagonista, Sam Worthington. Tampoc té una legió de fans, tret del reducte marginal d’entusiastes que apareixen en un episodi de la segona temporada de How to with John Wilson parlant entre ells en la llengua na’vi.

Abans, les superproduccions es caracteritzaven per aixecar decorats gegantins i mobilitzar centenars o milers de persones dins del pla. James Cameron ha conegut aquesta època i ha contribuït a la tradició amb obres d’escala èpica. Curiosament, el director que es va autoproclamar “rei del món” al recollir l’Oscar a la millor direcció per Titanic ha sigut també el que més ha fet per canviar el paradigma: tant Avatar com la seva flamant seqüela, El sentit de l’aigua, es capbussen tan profundament en les textures sintètiques tridimensionals que ens fan preguntar si, més que com a recitals d’efectes visuals, no hauríem de referir-nos a elles com a cintes d’animació. De retruc, això ha provocat que les pel·lícules més cares de la història ja no es mesurin en les hectàrees de plató que ocupen, sinó en el grapat de discos durs que omplen.

"Com sona el seu batec?" "Potent". Això se sent al tràiler d'Avatar: el sentit de l'aigua. Els personatges blaus de Pandora han après a parlar català. Tretze anys després de l'estrena de la pel·lícula de James Cameron que encetava la franquícia i rebentava taquilles, a partir de divendres a casa nostra hi haurà l'opció de veure la versió doblada en català de la segona part. El 2009 "no hi va haver manera, ni pagant la Generalitat", va explicar el llavors conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. "Són qüestions d'estratègia comercial", argumentava. El secretari de Política Lingüística de l'època, Bernat Joan, recorda haver anat a veure els representants de les majors a Madrid, però no es va arribar a l'acord. Era un moment de màxima tensió amb els empresaris del sector. El Govern enllestia la llei del cinema, que volia garantir que el 50% de les còpies de totes les pel·lícules fossin doblades o subtitulades en català (excepte les minoritàries i les rodades en castellà). Hi havia anuncis de vaga a les sales i les majors amenaçaven amb no estrenar més blockbusters a Catalunya. Amb aquest clima, no es va aconseguir convèncer Fox i Avatar en català no va arribar.

L'univers de les criatures blaves d''Avatar', una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema, arriba aquest divendres al Palau Sant Jordi reconvertida en un espectacle del Cirque du Soleil. Abans de Barcelona l'espectacle, que porta per títol 'Toruk - El primer vuelo', s'ha vist en 85 ciutats des de l'any 2015 i serà a Barcelona fins al 27 de gener.