Encara que comparteixen cognom i generació literària, són moltes les diferències entre Ryu i Haruki Murakami. Si Haruki és a hores d'ara conegut arreu del món gràcies a novel·les com Tòquio Blues i la recent La ciutat i les seves muralles incertes (Empúries/Tusquets, 2024), a Ryu fa anys que costa seguir-li la pista, encara que al Japó continuï publicant amb regularitat (l'última novel·la, Youtuber, va aparèixer el 2023). Melòmans tots dos, el primer és aficionat al pop, al jazz i a la música clàssica, i el segon es decanta pel rock i la salsa: durant anys, de fet, va ser propietari d'un segell discogràfic especialitzat en ritmes llatins. Si Haruki no pot viure sense sortir a córrer cada dia, Ryu practica el tenis i el submarinisme, i segueix amb devoció les curses de fórmula 1. Els lectors de Haruki Murakami saben que a les seves novel·les es desdibuixen les fronteres entre realitat i fantasia. Els de Ryu s'hi troben històries pertorbadores ambientades als baixos fons de Tòquio on abunden tres ingredients: la violència, el sexe i les drogues.

Després de sis anys de silenci narratiu, la tornada a la novel·la de l’escriptor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949) amb La ciutat i les seves muralles incertes és un motiu de celebració. El protagonista i narrador d’aquest llibre poc s’imagina que la noia de la qual s’ha enamorat està a punt de desaparèixer de la seva vida, no sense abans enviar-li una carta de comiat en plena tardor. Amb el temps i una canya, ell mirarà de buscar-la però quan la trobarà res no serà com ell pensava. Entre la realitat més palpable, la fantasia que s’escapa de tota lògica i tocs de literatura de misteri, La ciutat i les seves muralles incertes parla dels trastorns emocionals que afecten la construcció d’una identitat, dels papers invertits entre la persona i la seva ombra (el subconscient, l’alter ego), d’autoconfinament i de les possibilitats infinites de la ficció, dels llibres i de les biblioteques que els acullen, de la melancolia de la llibertat i de la filosofia oriental basada en el canvi permanent.

Sona el dring d’una campaneta blava i els fans d’Haruki Murakami fan un silenci solemne. En un racó, l’il·lustrador David de las Heras s’enfronta a un llenç blanc com el que engega la trama de La mort del comanador (Empúries / Tusquets). Mentre lectors, editors i escriptors es confessen secrets i intercanvien curiositats sobre Murakami, De las Heras crearà dues làmines il·lustrades inspirant-se en el món oníric de l’escriptor japonès. La festa, eminentment nipona, també és la presentació de la segona entrega de La mort del comanador, que s’ha publicat aquest mes.

A vui, quan m’he despertat d’una migdiada curta, davant meu m’he trobat «l’home sense rostre». Estava assegut a la cadira de davant el sofà on dormia, i em mirava directament amb els seus ulls imaginaris en un rostre inexistent.

“No soc intel·ligent ni arrogant. Soc com la gent que llegeix els meus llibres -deia Haruki Murakami l’any 2004 en una extensa entrevista a la prestigiosa Paris Review -. Mai vaig pretendre ser escriptor. Va passar i punt. És una espècie de regal caigut del cel”. L’escriptor japonès, nascut a Kyoto el 1949, començava tot just a enlairar-se internacionalment en mercats com l’anglès, l’alemany, el francès o l’italià. El 2005 arribarien les traduccions catalanes i castellanes de Tòquio blues, signades respectivament per Albert Nolla i Lourdes Porta i publicades per Empúries i Tusquets: aquest va ser el llibre que va popularitzar Murakami a Espanya. Des de llavors, les dues editorials -actualment segells de Planeta- han anat donant a conèixer les noves novel·les i llibres de contes de l’autor -com la trilogia 1Q84 (2009-2010) i el recull Homes sense dones (2014)- i han anat recuperant la resta d’obres del japonès, entres les quals destaquen l’ambiciosa Crònica de l’ocell que dóna corda al món (1995), El salze cec i la dona adormida (1996) i Underground (1997).

Haruki Murakami ha explicat durant una trobada literària que l'acte d'escriure és tan "solitari com el de menjar ostres fregides cuinades per a un mateix", segons recull aquest dilluns el diari Asahi. L'escriptor, que ha guanyat recentment el premi literari danès Hans Christian Andersen, es va presentar per sorpresa en unes jornades literàries a la ciutat de Koriyama –al sud del país– per parlar del seu plat favorit: les ostres fregides.

L'escriptor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949) rebrà el premi Hans Christian Andersen de literatura per la seva “prosa fabulosa”. El jurat ha valorat "la seva capacitat per barrejar amb gosadia la narrativa clàssica amb la cultura pop, la tradició japonesa, el realisme màgic i la discussió filosòfica".

Per posar punt i final al consultori "online" en què ha treballat més de tres mesos, l'escriptor Haruki Murakami ha anunciat que publicarà un llibre amb una selecció del contingut del portal digital, que tanca aquest dimarts definitivament. L'obra, titulada igual que el consultori, 'Murakami san no Tokoro' ('L'espai del senyor Murakami'), contindrà entre 400 i 500 dels gairebé 37.500 missatges que el literat va rebre després de l'obertura de la plataforma a mitjans de gener. El llibre sortirà a la venda a finals de juliol al Japó, segons ha anunciat Murakami en el seu missatge de comiat.

La protesta va concretament adreçada a un fragment en què el protagonista de l'obra dóna per fet que Nakatonbetsu, un poble de 1.900 habitants a l'illa septentrional d'Hokkaido, és un lloc on és "natural" que la gent tiri les burilles dels cigarrets sense apagar per la finestreta del cotxe. En aquest fragment, Misaki, la dona que treballa de xofer per al protagonista del relat, Kafuku, llença una burilla sense apagar per la finestreta del vehicle i explica que al seu poble el terra està cobert de neu i gel la meitat de l'any. A continuació, Kafuku, un actor que ronda els 50 anys, pensa: "Segurament al poble de Nakatonbetsu això és una cosa que tothom fa habitualment". "És un contingut difamatori per al poble", explica un comunicat de l'Ajuntament recollit pel diari 'Mainichi'.

Haruki Murakami va descobrir la seva vocació literària en un camp de beisbol de Tòquio, quan tenia 29 anys. Aquells anys, el futur autor de 'Kafka a la platja', '1Q84' i 'Crònica de l’ocell que dóna corda al món' tenia un bar de jazz amb la seva dona Yoko, el Peter Cat. Des de ben petit, Murakami s’havia sentit atret per la cultura nord-americana, que li era una “realitat virtual”, tal com va explicaria l’any 1996 a Ian Buruma, que escriuria un dels reportatges més extensos i acurats sobre l’imaginari de l’escriptor, 'Becoming japanese', publicat a la revista 'The New Yorker'.

Sorprèn llegir el debut d'un autor tan jove, però encara deixa més aclaparat saber que abans ja havies publicat quatre llibres més.

Les pàgines de llibres que el diari ARA inclou cada dimecres ens posen al dia de les últimes novetats i tendències del sector editorial de casa nostra, a través de reportatges, cròniques, ressenyes, entrevistes i seccions d’opinió. En el número d'aquesta setmana ens capbussem en l'univers del japonès Haruki Murakami, Premi Internacional Catalunya 2011, per celebrar que l'editorial Empúries publica el tercer volum de la seva novel·la de ciència-ficció 1Q84. El periodista Jordi Nopca entrevista David Vann, que un any després de la publicació de Sukkwan Island ens sorprèn amb Desolacions. Caribou Island.

Haruki Murakami ha rebut aquest dijous el Premi Internacional Catalunya i com, ja va avançar dimecres en la conferència de premsa, l'escriptor japonès ha comunicat que destinarà els 80.000 euros del premi a les víctimes del terratrèmol i de l'accident nuclear del Japó.

"Fins que no vaig fer 29 anys no vaig escriure res. Llavors em vaig adonar que volia fer una novel·la i me'n vaig sortir", diu Haruki Murakami, sempre a l'aguait a l'hora de donar cap detall sobre la seva vida privada. "Amb el temps m'he adonat que sóc un escriptor nat: fer novel·les m'ha estat relativament fàcil, tot i que de tant en tant he patit l'experiència del bloqueig, i és terrible. Haver aconseguit el respecte dels lectors i la sort d'haver venut molt em fa sentir molt afortunat".

Al costat de grans noms de la literatura internacional com Irvin Welsh, Andrea Levy, Mathias Énard o Amélie Nothomb, Najat El Hachmi i Teresa Solana participaran al PEN World Voices Festival de Nova York, que tindrà lloc entre el 25 d'abril i l'1 de maig.

Després d'un procés de votació que va començar amb l'examen de les diferents propostes al mes de gener, el jurat ha decidit atorgar per majoria absoluta el XXIII Premi Internacional Catalunya 2011 a l’escriptor japonès Haruki Murakami, autor de novel·les tan venudes com Tòquio blues, Crónica del pájaro que da cuerda al mundo o el més recent 1Q84. Amb aquest guardó, el jurat ha volgut reconèixer la seva obra narrativa, que ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial; la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor; i el fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals forànies.