Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma i el Consell de Mallorca han presentat els projectes que formaran part de la Biennal B 2026, una edició que amplia l’abast territorial amb activitats a Palma i Marratxí després d’una primera proposta repartida per diferents punts de l’Arxipèlag.

L’Ajuntament de Palma dona suport a la nova edició de l’Art Palma Brunch, que enguany arriba a la seva 21a edició i tindrà lloc el dissabte 21 de març, entre les 11 h i les 15 h, amb una programació que s’enriquirà amb propostes de la Fundació Pilar i Joan Miró Mallorca i del casal Solleric.

El Consell de Mallorca i Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma han inaugurat avui el Congrés Internacional d’Art, Cultura i Ciència. La trobada, que se celebra entre aquest divendres i dissabte a l’aljub del museu, converteix l’illa en un espai de reflexió global sobre com habitar el futur a través del diàleg entre art, ciència i pensament crític. La cita es presenta amb el títol Habitar el futur i s’integra dins la Biennal B, la nova iniciativa conjunta entre la institució insular i el museu, que impulsa la creació contemporània com a motor d’innovació i de transformació social.

Molts dels canvis que ha viscut el sector cultural a les Illes Balears en els darrers 25 anys es poden resumir en un que els defineix de manera molt clara: s’han fet els primers passos per a la professionalització d’aquells que l’integren. Tots els experts consultats coincideixen a assenyalar que tant en l’audiovisual com també en la música, així com en l’àmbit de la literatura i de l’escena teatral, en aquest primer quart de segle XXI s’ha avançat en relació amb les condicions de treball dels qui s’hi dediquen. Aquestes millores no es poden deslligar de certes polítiques públiques que s’han desenvolupat en aquest sentit –amb l’actual catàleg de subvencions disponibles com un dels seus eixos principals– i que han derivat en l’aparició de llocs de feina i centres de formació. També han permès més diversitat d’estils, temàtiques i gèneres explorats pels creadors de les Balears i, en definitiva, un major reconeixement i connexió amb l’audiència, tant local com de fora.

Una de les torres medievals situades al costat del Baluard de Sant Pere, a Palma, ha patit un esfondrament parcial en un dels murs, segons ha denunciat aquest dimarts l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). L’entitat qualifica l’episodi de “gravíssim” i assenyala que el col·lapse afecta un tram de mur “amb profunditat important”, més enllà del que es pot percebre a les imatges.

L'Associació de Crítics i Comissaris d'Art de les Balears (ACCAIB), l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i el Consell de Mallorca han presentat la primera edició del premi ACCAIB Comissariat 2025 de les Balears i el premi Crítica 2025. Aquests premis neixen amb l'objectiu de "reforçar la presència i el reconeixement" del treball dels comissaris i els crítics d'art del conjunt de les Balears.

Amb més d’un centenar d’obres, algunes de les quals, mai vistes a Mallorca, repartides en quatre seus, l’ambiciós projecte expositiu Paysage Miró s’ha presentat aquest dimecres a Palma, just abans de les inauguracions oficials que tindran lloc entre dimecres i divendres. Així, des d’aquest dijous, 31 de juliol, i durant els pròxims tres mesos, es podrà gaudir completament, i per primera vegada, d’una proposta d’aquestes característiques, que ajunta quatre grans mostres dedicades a repassar la trajectòria de Joan Miró des de diferents perspectives: els orígens a la Fundació Miró Mallorca, l’exploració del color al casal Solleric, la convivència amb les ombres a la Llotja i la rebel·lia sense límits a Es Baluard. 

El Consell de Mallorca i Es Baluard Museu d'Art Contemporani han presentat aquest dimarts el projecte artístic Llatina i Mestral, del creador colombià Alberto Baraya, que s'inaugurarà aquest divendres, 11 de juliol, al Museu Marítim de Mallorca (Museu de la Mar), al port de Sóller.

Es Baluard Museu i el Consell de Mallorca han presentat Biennal B, un projecte que unirà 20 entitats museístiques de 13 municipis de l'illa amb l'objectiu de valorar la riquesa cultural de Mallorca a través de l'art. La institució insular ha explicat que es tracta d'un projecte que posa en marxa iniciatives creatives interdisciplinàries que fomenten la col·laboració entre artistes contemporanis i professionals de l'artesania compromesos amb el desenvolupament sostenible, els oficis, les tradicions i el paisatge. A través de les entitats participants, s'establirà un eix que unirà Es Baluard amb cada espai. D'aquesta manera, per primera vegada en la seva història, el museu treballarà de manera deslocalitzada i cooperativa, amb entitats públiques i privades, fet que incentivarà la col·laboració entre institucions de l'illa, agents, artistes i artesans balears, així com professionals de l'àmbit científic.

Feia ja un parell d’anys que l’artista Sergio Monje i la comissària Claudia Desile parlaven de qüestions com la saturació turística, l’ocupació dels espais públics i la gestió de la col·lectivitat al món contemporani quan van tenir l’oportunitat de posar-se a treballar-hi. Va ser amb motiu de la celebració del desè aniversari de l’Espai Taca, un espai artístic situat al carrer de Sant Feliu de Palma, que van començar a donar forma a una instal·lació que es troba a mig camí entre la maqueta, el diorama i la intervenció d’un espai i que du per títol Allò quasi inconcebible. Es tracta de la representació d’un bocí de carretera que travessa la sala i per on caminen desenes de figures humanes, que tant poden ser manifestants com exiliats o refugiats climàtics. És una imatge del futur, un anhel del present o un record del passat? És el final d’una història o el principi d’una nova era?

Poques vegades la manera com arriba una obra d’art a un museu és tan important com la mateixa obra d’art. Per ser estrictes, de fet, hauríem de dir que són escasses les ocasions en què el mitjà de transport de l’obra forma part de la mateixa obra. És el cas de les Pintures Aeropostals de l’artista xilè Eugenio Dittborn que es podran veure a partir d’aquest dijous a Es Baluard i que omplen una de les quatre exposicions que s’inauguren amb motiu del vint-i-unè aniversari del museu. Es tracta de tres grans peces murals, entre elles una titulada Return, i que reflexionen sobre conceptes com el trànsit, el contingut i la forma i la mort. Totes elles han arribat a les Balears a través del servei postal, emmagatzemades com si fossin un document qualsevol dins diferents sobres que reposen just devora del llenç i on figura l’actual director d’Es Baluard, David Barro, com a remitent. 

Aquest 2024 ha fet cent anys que es va començar a construir un conjunt d’edificis que podria servir per sintetitzar l’evolució que ha viscut la situació de l’habitatge en el darrer segle. Les conegudes com Ses Cent Cases, ubicades al barri palmesà de Pere Garau i obra de l’arquitecte Carles Garau, foren l’exemple paradigmàtic d’allò que promovia la Llei de cases barates, aprovada a Espanya l’any 1911, ja que per poder-les aixecar s’arribà a constituir una cooperativa –la Sociedad Cooperativa constructora de casas baratas La Redención del Hogar– que tenia un únic objectiu: construir un habitatge per a cadascun dels socis.

Tot i que fa ja gairebé mig any que David Barro dirigeix Es Baluard, no ha estat fins que ha presentat la programació per a 2025, associada a un pla estratègic a cinc anys vista, que ha quedat clar quins seran els eixos d’aquesta nova etapa del museu amb el gallec al capdavant. Entre ells destaca una intensa i recurrent col·laboració interinstitucional, que serà ja palpable en diferents exposicions i projectes de 2025. A més, el full de ruta a curt i mitjà termini d'Es Baluard inclou una aposta per explorar i ocupar els límits arquitectònics de l’edifici i la voluntat de convertir-lo en el centre cultural de referència de les Balears, amb una vinculació més gran amb disciplines com la música, el teatre i el cinema. “Un museu no ha de deixar mai indiferent”, ha assegurat Barro, que ha defensat la importància de “relacionar-nos amb l’art com una manera de pensar, no com una manera de fer”. 

Recurs judicial contra el beach club d'Es Baluart. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) ha recriminat a l'Ajuntament, el Consell, el Govern i la direcció d'Es Baluard que permetin la instal·lació d'una terrassa amb "estètica beach club" a les instal·lacions del museu, "un espai patrimonial de primer ordre" i han qualificat aquest fet com un exemple de gestió política "nefasta": els actuals governants no han sabut ni volgut defensar els interessos generals protegint de veritat el patrimoni i evitant-ne la utilització perversa. 

Es Baluard exhibirà des d'aquest divendres Feliços els fills dels temps intranscendents, una instal·lació en la qual el mallorquí Lluís Vecina Rufiandis relaciona memòria històrica, territori i l'impacte del turisme massiu a l'illa, prenent com a referència la platja de sa Coma de Sant Llorenç.

Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma presenta Sèrie eivissenca, una exposició de Gonzalo Elvira que té com a punt de partida l'estada de Walter Benjamin a Eivissa durant els anys 1932 i 1933, uns anys decisius en la biografia d'aquest filòsof i crític literari alemany per motius tant personals com relacionats amb la seva producció literària. L'exposició s'inaugura al públic dijous, 27 de juny de 2024, a les 19 hores i es podrà visitar a partir del 28 de juny a l'Espai D d'Es Baluard Museu fins al 29 de setembre de 2024.

Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma presenta l'exposició Normopaties, una exposició que presenta una selecció d’obres del fons del museu datades entre la postguerra europea i les dues primeres dècades del segle XXI de la qual es deriva un assaig sobre la relació de l’escriptura com a tècnica d’exercici del poder i el seu afany de normativització.

ARCA ha impulsat una recollida de firmes per evitar el model de terrassa estil beach club que es vol autoritzar al Baluard de Sant Pere. Per aquest motiu, han demanat a les tres administracions que formen part del patronat d'Es Baluard que replantegin el model de terrassa per evitar-hi l'impacte "innecessari i agressiu" envers el patrimoni.

En un món en què sembla que tota la informació està a un 'clic' de distància hi ha encara moltes històries que estan a l’espera de ser descobertes, investigades i reivindicades, molt especialment amb relació a dones que en segles i dècades precedents han teixit trajectòries que han estat ignorades. I en l’àmbit de l’art modern i contemporani són nombrosos els exemples que en els darrers anys s’han recuperat. Un dels darrers és l’artista alemanya Katja Meirowsky, l’única dona del cèlebre Grupo Ibiza 59 del qual formaren part artistes com Erwin Broner, Hans Laam o Antonio Ruiz. Ara el museu Es Baluard li dedica una exposició retrospectiva amb què exhibeix per primera vegada gran part de la seva obra, “molt difícil d’encaixar en el que ha estat el vocabulari i la gramàtica d'història de l’art fins ara”, segons els seus comissaris. A més, aquesta mostra serveix també per fer un recorregut per la trajectòria vital d’una dona que va participar activament en la lluita contra el feixisme abans i després de la Segona Guerra Mundial. 

“Encara no parl molt bé el mallorquí, però he volgut començar aquest discurs parlant-lo perquè soc molt conscient de la importància de l’idioma per a la permanència d’una cultura, i vull manifestar el meu compromís amb la llengua i la cultura d’aquí. No hi ha millor manera de protegir una cultura que renovant-la”. Així, en català, ha volgut presentar-se el gallec David Barro com a nou director d’Es Baluard, un museu que ha repetit en diverses ocasions que ha de ser “referència indiscutible de l’art contemporani, tant nacional com internacional”. Encara aquesta etapa amb voluntat de continuïtat amb la feina feta fins ara, però amb ganes d’implantar tota una sèrie de millores relacionades amb la comunicació, l’obertura a un públic més eclèctic i la definició del caràcter del mateix museu.