El constant degoteig de notícies sobre la situació dels joves posa en relleu com, en aquesta transició entre èpoques que travessem, ells són dels que més pateixen els efectes negatius de tot plegat. D'una banda, les noves generacions són les que teòricament arriben a aquests moments de grans canvis amb millors instruments per fer-hi front. Si ho mirem globalment, tenen un nivell educatiu, en termes generals, molt alt. Sense punt de comparació amb el que hi havia en el moment de la transició política a la democràcia. Si l’any 1960 hi havia a Espanya prop de 200.000 estudiants universitaris, i el 1980 aquesta xifra arribava a 700.000, el curs passat van superar l'1.700.000. Si mirem els nens i nenes de 2 anys, l’any 1977 n'hi havia d'escolaritzats un 6%, avui estem parlant d'un 60%. Prop del 50% dels joves d'entre 25 i 34 anys tenen educació superior. Per sobre dels nivells de la Unió Europea i de l’OCDE. Tot i que cal assenyalar que en estudis secundaris i en taxes d’abandonament la situació és molt més preocupant.

Només calia caminar uns quants passos per veure una baralla o sentir algú a qui havien robat o pegat. Uns passos més i desenes de persones totalment alienes al problema seguien ballant al voltant dels seus altaveus portàtils. Tot i que per a molts va ser una gran festa, el macrobotelló de desenes de milers de persones a plaça Espanya va acabar descontrolat i amb aldarull. Es van cremar dos cotxes i almenys un arbre i algunes motos i un grup de joves llançava ampolles de vidre amb força als furgons de la Guàrdia Urbana cap a quarts de cinc de la matinada. Van trencar els vidres de la Fira de Barcelona, punt de vacunació massiva, i van entrar-hi. “A cremar-ho tot, contra els Mossos!”, cridava un d’ells des de l’avinguda Maria Cristina. També van cremar contenidors. Dissabte al matí, l'Ajuntament de Barcelona reconeixia més de 50 assistències mèdiques i 13 ferits per arma blanca en una festa amb 40.000 persones.

A mesura que s'eliminen les barreres i cauen les prohibicions imposades pel covid-19, uns actors acaparen televisions i diaris: els joves. El seu recent protagonisme té una manifestació estel·lar, el botelló. No ha nascut, per descomptat, amb la pandèmia, però ha estat la pandèmia el que, al situar-lo fora de la llei, ha fet del botelló un parallamps de sentiments i judicis dels grans sobre els més joves. Ni uns ni altres són falaguers: "irresponsables" és el més amable que se'ls diu.

Els macrobrots originats a les Balears, especialment el de Mallorca, per diferents viatges de final de curs de joves d'arreu de l'Estat ja acumulen 1.281 positius i afecten estudiants de vuit comunitats autònomes. A més, hi ha 4.796 persones considerades contactes estrets en quarantena preventiva, i se'ls estan fent proves diagnòstiques per saber si també estan contagiades, segons ha informat aquest dilluns el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CAES), Fernando Simón. El ministeri de Sanitat, gràcies a l'actuació dels governs autonòmics, ha identificat 5.126 viatgers que van assistir als esdeveniments massius on es va originar el brot, el 90% dels quals ja han tornat a les seves comunitats de residència. Després que s'hagi superat el miler d'afectats, però, les autoritats sanitàries admeten que la dimensió d'aquest brot massiu podria continuar augmentant.

La Guàrdia Civil investiga la mort d'una nena de 12 anys de San Martin de la Vega que va ingressar a l'Hospital 12 de Octubre de Madrid per un coma etílic. La menor hauria estat bevent en un 'botellón' en un solar amb uns amics durant una festa de Halloween.

El 'botellón' serà considerat com una infracció lleu en la futura llei de Seguretat Ciutadana, amb multes de fins a 600 euros, i no greu com preveu el projecte d'aquesta norma que ja s'ha començat a debatre en tràmit de ponència al Congrés dels Diputats.