La incògnita de si els comuns i Podem trencarien la seva aliança de cara a les eleccions catalanes es va resoldre el dimecres per una via que va sorprendre fins i tot una part de l’executiva del partit lila a Catalunya: la formació ha optat per no presentar-se al 12-M argumentant que fer-ho en solitari fragmentaria l’espai de l’esquerra i posaria en perill un futur govern progressista. Les bases de Podem a Catalunya han avalat la decisió en una consulta tancada aquest divendres amb un suport del 70,7% i una participació de dos mil inscrits. ¿Què ha passat perquè un partit que assegurava estar fort i preparat per defensar el seu projecte a les institucions catalanes hagi renunciat a donar la batalla electoral al Parlament?

"No hem fet bé les coses col·lectivament". Així va valorar Yolanda Díaz la desfeta electoral de Sumar a Galícia, on no va obtenir representació tot i enviar-hi qui era la seva portaveu al Congrés, Marta Lois, que ha deixat la política institucional i torna ara a les aules de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago. Mentre enllesteix el seu procés de construcció com a partit, Sumar encara la campanya de les eleccions basques del 21 d’abril sabent que la història podria repetir-se i deixar encara més tocat el projecte de Díaz. Sense lloc a Galícia, Sumar té sentit a Euskadi, Catalunya, el País Valencià o les Balears?

Jéssica Albiach (València, 1979) visita l’ARA amb la legislatura espanyola acabada d'estrenar i en plena negociació dels pressupostos catalans.

Ernest Urtasun avisa de la possibilitat que la "dreta democràtica" i l'extrema dreta sumin esforços de cara a la nova legislatura que començarà a Europa. En la presentació de la seva candidatura a les primàries de Catalunya en Comú per a les eleccions europees, l'eurodiputat d'ICV ha fet una crida a combatre l'auge de l'extrema dreta no amb un discurs orientat a "frenar-la" sinó "il·lusionant la gent amb un projecte que valgui la pena". També buscant un "encaix entre expressions diferents del canvi a Europa", que tenen "l'obligació de treballar juntes". Urtasun ha exposat a grans trets les línies mestres del seu programa en un acte a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona, acompanyat de les nou persones que integren la seva llista i davant prop de 150 persones.

El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha assegurat aquest dissabte que la seva formació no farà "un canvi de cromos" entre els pressupostos espanyol i català, i ha exigit al Govern que presenti "d'una vegada per totes" la seva proposta.

Tant a Madrid com a Barcelona ja es treballa amb la hipòtesi que Pedro Sánchez no podrà aprovar els pressupostos generals de l'Estat: ahir José Luis Ábalos no descartava un 'superdiumenge' electoral el 26 de maig –generals, municipals i europees alhora– i diversos ministres ja han avançat últims dies que s'aprovaran decrets per aplicar mesures socials si no tiren endavant els comptes. Enmig de tot això, els comuns han introduït un matís en el seu discurs. Si fins ara sempre posaven per davant els pressupostos de l'Estat abans de parlar dels de la Generalitat, ahir van posar l'accent en una via per donar el seu 'sí' als comptes catalans sense necessitat que abans els partits independentistes avalin els números pactats entre el PSOE i Podem. Les condicions són difícils d'assumir per a JxCat i ERC: una reforma fiscal progressiva que implicaria tocar els impostos de successions i donacions, patrimoni i IRPF.

“Els comuns traslladem a la institució noves propostes polítiques des d’un sobiranisme de base ciutadana, progressista i sense supeditacions a visions conservadores o als grans partits tradicionals”. Aquesta és una síntesi del que el sector sobiranista de Catalunya en Comú, amb Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet com a principals cares visibles, considera que s’ha perdut a l’espai i que cal recuperar. És per això que, segons ha pogut saber l’ARA, desenes de càrrecs orgànics, públics i militants dels comuns s’han organitzat en una nova plataforma que té per objectiu pressionar perquè els valors “fundacionals” de la confluència no caiguin en l’oblit.

Els resultats inesperats en les primàries als òrgans de direcció de Catalunya en Comú han obligat el partit a posar el fre durant l’estiu i posposar l’arrencada del nou curs polític. Quan totes les formacions de l’arc parlamentari ja fa dies que estan en marxa, els comuns tot just s’hi posen demà amb la tercera reunió de la nova executiva, que ha de servir per abordar diferents qüestions, com l’Onze de Setembre i la configuració del nucli de la direcció.

Com era de preveure, Xavier Domènech i Ada Colau agafaran les regnes de Catalunya en Comú els propers dos anys, després d'imposar-se amb claredat en les primàries internes que ha celebrat la formació entre divendres passat i aquest dilluns. En total, 3.260 persones han participat a les eleccions, d'un total de 9.088 inscrits al cens (36% de participació), i 2.099 han optat per Construïm en Comú, el 64%. El tàndem, que encapçalava la llista 'oficial', partia com a favorit davant les dues candidatures adversàries: Comuns Federalistes, que reclama distanciar-se del sobiranisme, que ha obtingut 681 vots (21%); i Desbordem, amb una forta presència del sector anticapitalista i "rupturista" dels comuns, que ha obtingut 450 vots (14%). Per optar al repartiment de places a l'executiva calia arribar al llindar del 10% dels suports.

Xavier Domènech pot "certificar" que la candidatura que encapçala juntament amb Ada Colau per liderar la nova executiva de Catalunya en Comú no és fruit d'un pacte entre les direccions d'ICV i Barcelona en Comú (BComú), tal com ha assegurat aquest dissabte en declaracions als mitjans abans de participar en la presentació de les llistes que concorren a les primàries. "Neix d'un diàleg i amb la voluntat de fer fort l'espai", ha apuntat el cap de files dels comuns, que busca reeditar el seu lideratge al partit amb un projecte que "reuneix la diversitat de l'espai".

“El partit tal com el coneixem ara no existirà”. Aquest és el diagnòstic d’una persona independent implicada en el projecte de Catalunya en Comú (CatComú) que veu amb cert dolor com la idea de la confluència s’esquerda després de la pugna per la direcció, que ha acabat amb la polèmica tria de Xavier Domènech i Ada Colau com a candidats a liderar la formació en detriment d’Elisenda Alamany, que no aspirarà a cap càrrec orgànic en les primàries de finals de juny. A un mes de les primàries per decidir els nous òrgans del partit, dins l’espai s’han evidenciat dos sectors amb plantejaments aparentment incompatibles: un que busca dissipar la lògica de quotes i les tradicionals sigles dels partits que conformen el col·lectiu, i un altre que es resisteix a l’obertura i aposta pel “replegament”, tal com apunten fonts molestes amb aquesta segona visió. “S’han imposat els partits”, lamenten.

Catalunya en Comú farà les eleccions internes per renovar tots els seus òrgans, inclosa la seva direcció, entre el 29 de juny i el 2 de juliol, segons ha anunciat la formació aquest dissabte a través d'un comunicat. Les eleccions serviran per escollir les 30 persones que integraran l'executiva nacional, els 116 membres escollits per circumscripció única i els 74 representants territorials que formaran part del consell nacional dels comuns, les cinc persones que constituiran la comissió de garanties i les cinc persones que formaran part de la comissió de comptes.

Comença a acabar-se a la paciència a Catalunya en Comú. Després de tresos mesos de les eleccions del 21 de desembre, la portaveu del partit, Elisenda Alamany, ha instat els partits independentistes a desencallar la investidura en un termini de dues setmanes, abans de Setmana Santa. "Esperem que no estiguin pensant a marxar de vacances al seu xalet de la Cerdanya", ha subratllat Alamany, que ha assegurat que hi ha "pressa" perquè es configuri un Govern a Catalunya. Si no ho aconsegueixen, es demostrarà que estan "inhabilitats per governar", ha apuntat.

La sortida del secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, de la direcció aplana el camí perquè la formació lila s’integri definitivament a l’espai dels comuns. Fachin era el principal detractor de la confluència i sense ell i la resta de membres del sector crític que han abandonat el partit, fonts de Podem avancen que la confluència serà una realitat a principis de l’any vinent, com vol la direcció estatal. Serà la integració definitiva després que, en aquestes eleccions, els dos partits hagin hagut d’anar-hi en fórmula de coalició. La integració es produirà quan se celebri l’assemblea ciutadana que ha d’escollir la nova direcció de Podem després que una gestora s’hagi fet càrrec del partit des que el 7 de novembre va dimitir Fachin arran de la consulta que va imposar el líder estatal, Pablo Iglesias, per concórrer a les eleccions amb Catalunya en Comú (CeC).

La número 2 de la llista dels comuns a les eleccions del 21-D, Elisenda Alamany, ha proposat a ERC, Junts per Catalunya i la CUP acordar portar un mateix punt en el programa electoral en què les quatre formacions apostin per buscar un "referèndum pactat" en la pròxima legislatura.

Elisenda Alamany, portaveu de Catalunya en Comú, ha deixat entreveure a RAC1 el posicionament del seu partit de cara a les eleccions convocades pel govern espanyol a Catalunya: "No plantegem cap coalició electoral, ara mateix. Estem en un moment de resistència que necessita àmplies majories, però no pensem ni en un bloc ni en un front electoral ni amb Junts pel Sí ni amb la CUP. No creiem en un govern de concentració".

Elisenda Alamany (l’Hospitalet de Llobregat, 1983) és coordinadora de comunicació i una de les portaveus de Catalunya en Comú, el nou partit dels comuns. L’executiva de la formació es reunirà el dissabte 9 de setembre després que al juliol decidís donar suport a l’1-O com a mobilització no vinculant.

El focus s'estreny sobre Ada Colau i la seva actuació davant el referèndum que el Govern ha convocat per a l'1 d'octubre. L'equip de Puigdemont vol que a Barcelona es pugui votar amb normalitat i l'Ajuntament cedeixi els seus espais per posar les urnes. Tanmateix, Colau demana que es "concreti" què s'espera del consistori per determinar quin paper hi tindrà. Ahir ja va manifestar que posaria "totes les facilitats" perquè l'1-O "sigui un èxit".