"Com més sapiguem, millor". Així ha respost la consellera de Presidència, Antònia Estarellas, a la demanda del portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, de conèixer la nacionalitat de les persones que delinqueixen a les Balears. "Estam a favor de la transparència informativa. Com més dades, més podrem reorientar les nostres línies d'actuació", ha afegit, a més de criticar el govern espanyol per la manca d'informació sobre la procedència i circumstàncies dels migrants que arriben a les Illes.

Les padrines ara són fosforescents. Van escatxigades de coloraines. Com les netes. Duen anoracs de color electricitat sideral. Pantalons elàstics de llima de vas de discoteca. Vambes de canvi de semàfor. El maquillatge existencial és tèxtil. Abans les padrines anaven de negre, fosques, endolades, monocromàtiques. Les d’avui també tenen dols. Queden juntes per caminar i fer espetegar les soques de la vida amb paraules que les escalfin. Però dins duen aquell marit que es va morir molt abans d’hora. Elles continuen caminant, però ho fan més soles que mai. I darrere les empaita l’ombra del cangueli. 

La felicitat és arribar a casa. El volant el mena una dona de 39 anys. A la panxa una copilot de 8 mesos. Darrere hi ha l’altra nena, de 3 anys. Quan s’obre la tanca i el cotxe llisca pel camí veu un test per terra. Alça els ulls. Els vidres mostren l’espectacle: dins hi ha ombres ultranervioses. Ella gira de patac. Espantada, esperitada. Ha de fugir de casa seua. Això va passar el passat dia 6. És Nadal enquistat i l’Horta de Lleida és un supermercat de raters, lladres, delinqüents. Una monarquia, dictadura, un feixisme afartant-se com un bufet lliure. El patiment necessita resposta.

La Policia Nacional ha fet una crida per localitzar 10 delinqüents buscats per diferents jutjats estatals i internacionals –alguns des de fa més de deu anys– que podrien ser amagats a Espanya. Entre ells hi ha un home de 53 anys, al qual se li atribueix la mort violenta de la parella el mes de març del 2023 a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Els delictes pels quals se'ls reclama són aquells amb les penes més greus, com ara homicidis, assassinats, violacions, abús sexual de menors i tràfic de drogues connectat a criminalitat organitzada d'alt perfil.

El pacte in extremis de Junts amb el PSOE, que prometia ampliar les competències en política migratòria per a Catalunya, ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la immigració. Dijous el secretari general de Junts, Jordi Turull, obria la porta –sense concretar– al fet que la Generalitat pogués fixar les condicions per decidir si expulsava "immigrants en situació irregular reincidents". Unes paraules que arriben en un context d’enduriment de la legislació migratòria, tant a les institucions europees com en diversos països del nostre entorn, on darrerament ha augmentat la severitat de les condicions per als estrangers, a remolc d'una extrema dreta que ha aconseguit imposar la retòrica antiimmigració. 

"Un canal a la presó". Així definia un article de la revista de l'escola de dret de la Universitat de Boston la llista 30 under 30, realitzada anualment per la revista econòmica Forbes, que agrupa les persones més influents del món amb menys de 30 anys. El llistat, que justament aquest any ha complert 30 edicions, inclou diverses categories, des del món de l'espectacle fins al de l'empresa.

“Tenim un prestigi”, “aquest nin no encaixa aquí”, “millor que estigui tancat amb vosaltres” i “no es mereix tornar”. Aquests són alguns dels comentaris als quals s’enfronten els docents dels alumnes internats als centres de reeducació, en el moment en què aquests darrers poden tornar als seus instituts de referència. A partir d’aquí, ja difícilment es poden treure l’etiqueta: ja quasi tothom pensa que són joves problemàtics. Des de l’àmbit educatiu s’ha de fer feina amb ells per afavorir el seu procés cap a la reincorporació a la quotidianitat. A Mallorca, és l’IES Can Balo el centre que s’encarrega de la formació d’aquests estudiants mentre estan internats, malgrat que continuen matriculats als seus centres educatius d’origen. Es tracta d’un institut amb docents que posen per davant la lluita contra l’estigmatització dels alumnes. El problema que es troben és el rebuig que pateixen aquests joves, un fet que demostra que la inclusió educativa és encara un repte pendent per als estudiants amb mesures judicials de privació de llibertat.

El 8 de març del 2010 hi va haver una gran nevada a Barcelona, tot va quedar col·lapsat i aquell dia va néixer la meva neta Carlota, sense que poguéssim ni tan sols desplaçar-nos a l'hospital. Des de llavors, cada 8 de març li dedico un article. Avui també m'agradaria fer-ho, i no només a ella, sinó també a les meves altres netes, la Gabriela, la Valentina, la Juli i la Valeria, que d'alguna manera representen les dones del futur.

Els dos joves acusats de dur una pastera des d'Algèria fins a Cabrera amb 15 migrants a bord han estat condemnats a 2 anys de presó. Cadascuna de les persones que anava a la barca va pagar 150.000 dinars algerians –1.038 euros– per poder fer el trajecte. La Fiscalia demanava una pena de cinc anys, si bé ha arribat a un acord amb la defensa. Els acusats han reconegut tots els fets imputats i no ha estat necessari fer el judici.

La Policia Nacional ha detingut a Palma quatre menors d'edat –dos al·lots i dues al·lotes– per la seva presumpta implicació en una temptativa de robatori amb violència i intimidació contra dos homes, als quals van atacar amb navalles. Els fets van succeir el dimecres 15 de febrer al carrer d'Aragó, on les víctimes prenien un refresc defora d'un bar, moment en què els quatre detinguts es van creuar en el seu camí.

L'agost del 2020 una nena de 12 anys va morir enmig d'un tiroteig mentre passejava el gos a la ciutat sueca de Botkyrka, a prop d'Estocolm. Va ser una víctima innocent de la guerra de bandes criminals del país escandinau, ja que, segons la fiscalia sueca, les bales anaven dirigides a dos joves que eren al mateix lloc, membres d'un grup rival del dels agressors. Des de finals d'octubre està en marxa a la capital sueca el judici contra els acusats del crim. Però n'hi ha un que no està assegut al banc dels acusats perquè es troba en parador desconegut, tot i que la policia creu que és a Turquia.

L’onada turística que ha retornat amb plena força ens posa damunt de la taula una evidència enutjosa: com més gran són el nombre i els recursos aparents dels possibles objectius, més delinqüents hi ha. Contra el que els benpensants solen dir, la petita criminalitat és funció directa de la prosperitat. Quan hi ha crisi econòmica disminueixen els delictes contra la propietat, bé sigui de moneders, bosses, mòbils o rellotges o de pisos. Les ocupacions no es produeixen només en funció de la pobresa dels ocupants. Es produeixen també en funció de la convicció que tenen que podran obtenir una bona compensació econòmica per abandonar la seva ocupació. Un excés d’ingenuïtat fa mal i pot arribar a ser còmplice de les màfies organitzades.  

La Policia Nacional ha informat aquest dijous que cerquen un delinqüent fugat de la comissaria de la Platja de Palma, que va aconseguir escapar per una finestra d'una de les sales mentre s'entrevistava amb el seu advocat. El jove, de 21 anys, estava detingut per estrangular un turista al qual pretenia robar.

Les Balears varen ser el 2020 la comunitat autònoma amb la taxa de delictes comesos per menors més elevada de tot l’Estat. De mitjana, es varen comptabilitzar 17,9 infraccions penals per cada 1.000 habitants d’entre 14 i 17 anys al llarg de l’any passat. Aquesta ràtio només la supera la ciutat autònoma de Ceuta, amb 52,7 infraccions penals per cada 1.000 habitants d’entre 14 i 17 anys. En xifres absolutes, a l’Arxipèlag es varen registrar 874 delictes comesos per persones de menys de 18 anys i més de 14, segons les xifres que va fer públiques l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dia 15 de setembre.

Els casos de ciberdelinqüència varen augmentar un 38,6% a les Balears el 2020, en comparació amb el 2019, segons ha informat la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears. En total, els cossos policials varen comptabilitzar 11.800 denúncies per presumptes delictes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, xifra que suposa un 4% del total de l'Estat.

Una impressora feia els retocs a la carcassa d'una pistola quan la policia va irrompre en un taller clandestí que es dedicava a la fabricació d'armes amb impressores 3D. És la primera vegada que es desmantella un negoci d'aquestes característiques a Espanya. L'operació es va produir a Santa Cruz de Tenerife, el setembre de l'any passat, però fins ara el jutjat que porta la instrucció del cas no havia decretat l'aixecament del secret de les actuacions, en què s'ha detingut un home.