Segons dades de l'INE, el 2050 la població espanyola de més de 65 anys representarà més del 30% del total, amb l'arribada a la vellesa de la generació del baby boom. Aquest envelliment demogràfic també dispararà la taxa de dependència i la necessitat de recursos –econòmics i humans– per tenir cura d'aquestes persones. Mentre que, tradicionalment, la cura dels més grans i les tasques de la llar s'havien assumit pel nucli familiar, sobretot les dones, cada vegada està més estesa la contractació de treballadores externes que fan aquesta feina. Espanya és el país de la Unió Europea (UE) amb més empleades en aquest sector, el 34,5% del conjunt de la regió.

Gairebé la meitat de la població a Espanya, concretament el 45,7%, s'ha vist obligada a retallar en alimentació i energia a causa de les fortes pujades de preus derivades de la inflació. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu de la I Enquesta de Desigualtats Múltiples realitzada per Oxfam Intermón a Espanya, i que revela que més del 50% de la població espanyola està insatisfeta amb la seva situació econòmica i ha hagut de retallar les despeses en recursos bàsics, i assenyala la preocupació estesa sobre les bretxes socials al país. Amb tot, l'aspecte positiu destacat per l'enquesta és que el 63,7% de la població creu que aquestes desigualtats es poden erradicar.

Com és que en 40 anys ni a Espanya ni a Catalunya s’ha plantejat el debat d’una prestació per criança? La pregunta l’ha plantejat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per a qui és imprescindible crear una ajuda per a la infància per lluitar contra la pobresa infantil. De fet, Espanya és un dels set estats de la Unió Europea que no té aquest tipus de prestacions, malgrat que s’ha confirmat com una de les grans eines per retallar les desigualtats socials independentment de la riquesa de l’estat. Polònia i Eslovènia han estat dels últims socis comunitaris que hi han apostat i, segons Unicef, les taxes de pobresa infantil s’han reduït en un 38%, mentre que a Catalunya les últimes dades acusen un estancament en el 33% de les criatures en la pobresa. Per a Campuzano, la Generalitat no té capacitat pressupostària per tirar endavant una iniciativa que ha xifrat en uns 1.300 milions d’euros, però “Espanya sí que ho pot fer perquè no és menys pobre que Polònia”, ha emfatitzat. 

Espanya ocupa el lloc 22, de 157, en la lluita contra la desigualtat, segons el rànquing elaborat per l'ONG Oxfam Intermón, i que té en compte de cada estat les seves polítiques tributàries, de despesa social i de drets laborals.

Davant de la polèmica en què Oxfam està immersa a causa de la suposada conducta d'alguns dels seus treballadors a Haití, els directius han pres la decisió de posar en marxa diverses accions dins l'organització per tal de "sanejar" l'ambient generat entorn d'una ONG amb 76 anys d'història.

La inversió espanyola cap a paradisos fiscals en l'últim any s'ha multiplicat per quatre, segons les conclusions de l'informe 'Els diners que no veus. Paradisos fiscals i desigualtat' realitzat per Oxfam Intermón, que insisteix a demanar l'aprovació de manera urgent d'una llei que posi fi a "l'evasió fiscal de grans empreses i fortunes" a Espanya.

34 de les 35 empreses de l'Ibex35 tenen presència en paradisos fiscals. La inversió espanyola cap a aquests paradisos va créixer un 205% entre el 2013 i el 2014. Del 2012, un dels pitjors anys de la crisi en què Espanya va haver de demanar el rescat, a l'any següent, es van incrementar fins a un 44% les filials espanyoles en paradisos fiscals, arribant a representar la inversió espanyola en paradisos fiscals un 24% del total de la inversió exterior. És a dir, 350 del total de 810 filials espanyoles repartides pel món estan registrades allà.