<![CDATA[Ara Balears - llei de pobresa energètica]]> 10 <![CDATA[Pobresa energètica i política]]> Aquesta setmana s’ha aconseguit un important acord social a Catalunya: Endesa ha assumit les factures impagades de milers dels seus clients. Això és especialment rellevant tenint en compte la posició de control que l’elèctrica té al nostre país, però l’objectiu és que la resta de distribuïdores també s’adhereixin a aquest conveni. Així, es crea un fons solidari a parts iguals entre l’empresa privada i l’administració publica catalana. Que la pobresa energètica és una xacra que cal erradicar en qualsevol país, no en tinc cap dubte, però que el pagament de factures sigui la forma més sostenible d’aconseguir-ho em genera més incertesa. Perquè les causes del problema són molt més àmplies i estan lligades a la pobresa i a la qualitat dels habitatges.

]]> <![CDATA[El Govern prohibeix a les elèctriques tallar la llum a persones que en depenen mèdicament]]>

Les companyies elèctriques no podran tallar el subministrament de llum a les persones que en depenguin per un tractament mèdic o per a la seva salut, sigui quina sigui la situació en què viuen, en pisos legals o bé ocupats. "Es tindrà en compte la targeta sanitària i la situació mèdica de la persona, no pas si és titular d'una línia o no o si la seva situació és regular o no", ha explicat aquest dijous al matí la consellera de Salut, Alba Vergés.

]]> <![CDATA["Per pagar la factura de la llum vaig cuinar per a les meves amigues a canvi de la voluntat"]]>

"Em feia moltíssima por ocupar un pis buit, sobretot pels nens, però no vaig veure cap altra sortida". El malson de la Maria, que utilitza un nom fictici, i els seus dos fills, de 8 i 20 anys, va començar l'any passat. Després d'arrossegar durant mesos una lesió al genoll, va haver d'agafar la baixa mèdica a l'empresa on treballava, i ara continua pendent d'una operació. "Guanyava 800 euros i en pagava 600 de lloguer. Ho tenia tot legal, els papers, la feina, el pis... La situació era complicada –admet–, però anava trampejant amb 200 euros per pagar el menjar i ajornava algun rebut, que pagava de seguida que podia", explica aquesta dona de 38 anys, que viu sola després de separar-se del seu marit per presumptes maltractaments.

]]> <![CDATA[El fred i la llei]]> Ja ha arribat el fred, ja ho pots dir. I ho pots dir amb tota l’alegria o amb tota la resignació del món. El fred és una meravella si tens casa, escalfor, si tens un gat fredolic com tu que es posa a sota l’estufa i miola perquè es crema, però que tot i cremar-se no en vol sortir (i això et fa riure), si et pots queixar del canvi d’armari, si et pots queixar de la factura –desmesurada– de la calefacció o del preu del gasoil. El fred és com el Nadal, que només és divertit si tens algú a qui dir “família” i amb qui partir-te el menjar. El fred serveix per saber que és meravellós estar amb vosaltres sota la manta.

]]> <![CDATA[Colau planta cara a les elèctriques]]>

“Podran guanyar temps però anirem fins al final: aconseguirem que les elèctriques compleixin la llei contra la pobresa energètica”. Amb aquesta piulada a Twitter, l’alcaldessa Ada Colau refermava ahir la batalla legal per defensar els termes del contracte elèctric municipal, anul·lat després que Endesa l’impugnés davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

]]> <![CDATA[La fam i la llei]]>

Estic segur que moltes vegades al llarg de la vida us heu fet, com jo, una pregunta: ¿si els vostres fills estiguessin passant fam, robaríeu menjar per poder alimentar-los? Sortosament la gran majoria de nosaltres no ens hem trobat en aquesta situació i, per tant, la pregunta resulta un xic retòrica; però molta gent l’ha viscut i la viu en situacions reals. La meva resposta ha estat sempre que jo, després de recórrer sense resultat altres camins, robaria aliments per poder donar-los menjar, però que només seria capaç de fer-ho d’allà on veiés que n’hi ha molt, no de qui en té poc. Jo comprenc, per tant, i acceptaria que si algú es trobés en aquesta situació fes el mateix.

]]>