El Parlament de les Illes Balears ha admès a tràmit la iniciativa legislativa popular que promou la Coordinadora Balear per a la Defensa de les Pensions Públiques, que pretén assegurar als pensionistes una retribució mínima equivalent al Salari Mínim Interprofessional (SMI), actualment fixat en 1.184 euros mensuals en 14 pagues.

La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha presentat una iniciativa legislativa popular (ILP) amb l’objectiu que les persones majors de 60 anys que cobren una pensió de jubilació o de viduïtat, així com les titulars d’una pensió d’incapacitat permanent absoluta —sigui quina sigui la seva edat— i amb pocs ingressos, rebin un complement de caràcter social fins a assolir el salari mínim interprofessional (SMI).

L'envelliment de la població ha dut el govern espanyol a haver de buscar solucions per poder fer front a les pensions. Per aquest motiu, des de fa anys, a Madrid es busca incentivar un model híbrid que permeti començar a rebre la jubilació mentre s'allarga la vida laboral. És a dir: un sistema que permeti treballar i ser pensionista de manera simultània. Després dels múltiples fracassos, a partir de l'1 d'abril entraran en vigor una nova sèrie de canvis en la regulació que pretenen incentivar aquestes vies.

Pedro Sánchez espera que no hagin de passar molts dies fins a aprovar la millora de les pensions i la bonificació al transport públic que van decaure dimecres al Congrés, però no està disposat a cedir a les normes que li volen imposar Junts i el PP: trossejar les mesures en diversos decrets perquè, aquesta vegada sí, la dreta pugui aprovar-los. El president espanyol ha subratllat aquest divendres des de Fitur, a Madrid, que vol recuperar totes les mesures que incloïa el decret òmnibus, "que és un escut social que necessita el nostre país", i prepara una nova negociació amb Junts per intentar tirar-lo endavant. Mentrestant, el PP explota al màxim la derrota parlamentària del PSOE i ha engegat una recollida de firmes per exigir al govern espanyol nous decrets específics per apujar les pensions i bonificar el transport públic.

Havent fallat el pla A, consistent a guanyar una votació molt important al Congrés i aleshores presumir de fortalesa parlamentària, el PSOE ha passat al pla B, consistent a no tenir augment de pensions, però tenir relat: el PP i Junts han votat en contra de la pujada de les pensions. Tant és que el govern espanyol plantegés la votació en el marc d'un decret òmnibus on es votaven altres mesures, el cas és que el PP ha quedat assenyalat. Junts, també, però els socialistes espanyols ho diuen amb menys èmfasi (ja s'encarreguen de recordar-ho el PSC i Esquerra, cadascú per la part que els toca) perquè el PSOE i Junts continuen asseguts a la butaca del dentista a veure qui es cansa abans, tot i que cada dia que passa es fan més mal l'un a l'altre, en un espectacle polític cada cop més desagradable. 

Els preus tornen a repuntar al novembre a Espanya. L'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida de les famílies) ha crescut aquest mes un 2,4% respecte al novembre de l'any passat, cosa que situa la variació mitjana de l'IPC el 2024 al 2,8%. Així, segons ha informat en un comunicat el govern espanyol, aquest serà l'increment mitjà de les pensions que s'aplicarà a partir del gener del 2025.

L'edat efectiva de jubilació ha pujat poc més d'un any (1,1) en una dècada i des d'aquest 2024 ja supera els 65 anys. L'evolució va en la línia de la reforma impulsada pel govern espanyol: igualar al màxim possible l'edat legal de jubilació amb l'edat efectiva de retirar-se de la feina. De fet, les jubilacions ajornades –les que es demanen més tard de l'edat legal– van en augment i ja són el 9,9% del total, mentre que les jubilacions anticipades cauen en picat i si el 2019 eren el 40% del total ara són el 28,5%.

Llegim a l’ARA que “un jove d'entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn del Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil corresponent al segon semestre d'aquest 2023”. L’altre dia, en Pol Guasch escrivia en aquest diari que ell és “de Barcelona”, però que a hores d’ara no sap si l’any que ve viurà a la ciutat.

Llegim a l’ARA que ERC ha anunciat finalment un acord amb el PSC per investir Salvador Illa a canvi d’un "concert econòmic solidari"; és a dir, el compromís perquè sigui Catalunya “qui recapti tots els impostos i després en transfereixi a l'Estat una part pels serveis prestats per l'administració de l'Estat i una altra en concepte de solidaritat interterritorial”.

Una trentena de persones s'ha manifestat avui davant la Delegació del govern espanyol a Palma en defensa del sistema pública de pensions. La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha convocat aquesta protesta contra la privatització dels plans de pensions en els convenis col·lectius sectorials i reclama una pensió mínima suficient amb, almenys, un 60% del salari mitjà. A més, demana la fi de la bretxa de gènere i que es dugui a terme una auditoria de comptes de la Seguretat Social. Segons ha assenyalat el portaveu de la Coordinadora, Pep Juárez, la concentració s'ha emmarcat en una convocatòria organitzada en l'àmbit estatal. 

A la porta hi ha un petit rètol plastificat: "Senyora Victoria". És com el de les bústies d'una escala, però el cartellet de la Victoria Expósito no dona la benvinguda a un pis. Està enganxat a la porta d’una habitació: l'habitació on dorm, l’únic espai totalment seu. Expósito viu en un principal a la ronda Universitat de Barcelona, propietat de Càritas i compartit amb altres persones grans que no es poden permetre pagar un habitatge sencer en aquesta etapa de les seves vides.

La mitjana de les pensions a les Balears es va situar en 1.166, 04 euros dia 1 de febrer, un 4,9% per damunt del valor que tenia fa un any, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, recollides per Europa Press. D'aquesta manera, la pensió mitjana a les Illes queda 84,67 euros per davall de la mitjana estatal. La xifra de pensions que es paguen a l'Arxipèlag ascendeix a 206.398, un 1,7% més que l'any passat i el 2% del total estatal.

La ministra Elma Sainz té l’oportunitat de donar bones notícies en els seus primers 100 dies al capdavant del ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Les pujades en les pensions són la conseqüència del compliment de les reformes en el sistema acordades en legislacions anteriors; la darrera, del proppassat març, era una de les condicions de la Unió Europea per continuar rebent els fons europeus. 

Els preus van caure al novembre a Catalunya, un fet que no es produïa des del gener. Des d'aleshores, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució del cost de la vida) havia crescut cada mes o s'havia mantingut sense canvis, segons dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Actualment, els joves representen una fracció de l'electorat molt menor que la que representaven els seus pares a la mateixa edat. L'any 1980, la població de 18 anys a 34 suposava un 35% de les persones amb dret a vot, mentre que els majors de seixanta anys, només un 16%. Avui, les xifres han canviat: els joves són només el 21% i, els majors, el 25%. Tot plegat, aquesta situació es dona en un moment que es troba lluny del cim de les dades d'envelliment i, per tant, la diferència es farà encara més àmplia. Això explica, segons l'economista José Ignacio Conde, una "veritat incòmoda" basada en la demografia política: "La despesa pública va dirigida, sobretot, a les persones majors, a les pensions. Els joves són irrellevants políticament perquè són cada vegada menys."

Jaume Galí atén la trucada de l'ARA entre anades i vingudes al jutjat. Té 66 anys, al febrer en farà 67 i, encara que aleshores ja es podria jubilar, no ho farà. El perquè és complex i, com la seva feina, té molt a veure amb normatives i lletres petites. Si aquest procurador decidís començar a cobrar la pensió, calcula que seria només d'uns "350 o 400 euros" al mes. És un dels milers de professionals d'aquest col·lectiu –que també inclou els advocats– que des de fa mesos denuncien l'atzucac en què s'han trobat al final de la seva carrera laboral i després de més de quatre dècades cotitzant.

La pensió mitjana a les Balears és de 1.116,62 euros a l'agost, la qual cosa suposa un augment del 9,74% respecte de l'any anterior, però situa novament les pensions balears per sota de la mitjana de l'Estat (1.195,65 euros), segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Ateses aquestes dades, a l'agost s'han abonat 204.282 pensions a la Comunitat, un 1,36% més que fa un any i una xifra que representa el 2,03% del total de l'Estat.

La pensió mitjana a les Balears es va situar en 1.116,56 euros el juliol, un 9,78% més que el mateix període de l'any anterior, però per sota de la mitjana estatal (1.195,09 euros). Atenent aquestes xifres, el setè mes de l'any s'han abonat 203.711 pensions a la Comunitat, un 1,18% més que fa un any i una dada que representa el 2,03% del total a Espanya.

El clima preelectoral, després que Pedro Sánchez avancés ahir les generals al 23 de juliol, ha contagiat totes les sessions de la reunió anual del Cercle d'Economia. També la intervenció d'un dels ministres socialistes clau en algunes de les reformes més urgents que Brussel·les havia exigit a Espanya com a part dels plans de recuperació postcovid. El titular d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha aprofitat la seva porció de temps sobre l'escenari de l'Hotel W per treure pit de la reforma de les pensions i contraposar-la a la que va aprovar el Partit Popular el 2013: "Era un brindis al sol. Es va vendre com la gran reforma de la sostenibilitat, però va tenir uns costos enormes de credibilitat internacional".

L'any 2021 hi havia a Espanya 1,2 milions de persones amb una discapacitat superior al 33% en edat de treballar (entre els 16 i els 64 anys), de les quals només 668.200 eren actives (tenien feina o en buscaven), mentre que en termes d'ocupació la xifra ja baixava fins a les 518.100 persones, segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Entitats com la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) fa temps que demanen millores tant pel que fa a la inserció laboral com la protecció social a través de prestacions. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat una mesura que va en la segona direcció. Dincat la celebra, però consiera que encara "queda camí per fer".