Aquest diumenge, l’extrema dreta espanyola va fer la seva manifestació quasi setmanal a Madrid, increpant el president espanyol Pedro Sánchez i tots aquells que l’acompanyen en l’àrdua tasca de desballestar Espanya, amb els habituals crits ultratjants: en teniu els detalls a la crònica d’Ot Serra en aquest diari. L’interès en aquesta ocasió era veure quin paper hi jugava el PP de Feijóo, incòmode cada vegada que se li presenta una nova foto de Colón, és a dir, una nova convocatòria de l’extrema dreta per tancar files i marcar paquet populista i neofranquista (i per cerrar España, naturalment). En aquesta ocasió, convocava una certa Plataforma por la España Constitucional i Feijóo va voler sortir del compromís per la via d’intentar acontentar tothom: ell no hi va assistir, però hi va enviar Carmen Fúnez, vicesecretària d’organització de la formació, cosa que vol dir que el Partit Popular hi era a tots els efectes. Tampoc hi va faltar una nodrida manifestació del qui és qui de la dreta ultranacionalista espanyola, des d’Abascal fins a Vidal-Quadras passant per Alvise Pérez, el noi sorpresa, i fins i tot Marcos de Quinto, que va manar prou dins Ciutadans. Hipocresia a banda, s’entén que aquestes manifestacions facin mandra a Feijóo, perquè qui en surt reforçada sempre és Ayuso. Aquesta vegada, amb vint-i-cinc mil manifestants segons la Delegació del govern espanyol a Madrid, tampoc va ser l’excepció. 

La policia dels Països Baixos ha detingut el presumpte autor material de l'atemptat contra l'exdirigent del PP i fundador de Vox, Aleix Vidal-Quadras, del novembre passat a Madrid. Segons han informat la Policia Nacional i el ministeri de l'Interior aquest matí, la persona detinguda tenia una ordre de detenció internacional de l'Audiència Nacional, i és la sisena detenció que es du a terme en el marc de la investigació que lidera la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional. Es tracta de Mehrez Ayari, de 37 anys, un ciutadà francès d'origen tunisià amb múltiples antecedents a França. És una detenció clau, al tractar-se de la persona que va disparar directament a l'exdirigent polític des d'una moto, amb la qual va fugir.

La investigació de l'atemptat que va patir Aleix Vidal-Quadras el 9 de novembre a Madrid fa un pas més, amb la detenció d'una dona als Països Baixos que, segons fonts del ministeri de l'Interior, "va participar en el finançament i la preparació" de l'atac. El fundador de Vox i expresident del PP català, de 78 anys, va rebre un tret a la cara que li va causar una fractura doble a la mandíbula. Vidal-Quadras ja s'ha recuperat i ha fet diverses aparicions públiques.

Amb una veu "disfònica", encara en fase de recuperació del moviment a la zona mandibular, Aleix Vidal-Quadras ha reaparegut aquest divendres després de l'intent d'assassinat que va patir el 9 de novembre a Madrid. "No han aconseguit el seu objectiu. Miraculosament, he salvat la vida i penso continuar el combat a favor de la democràcia, la llibertat i els drets humans a l'Iran la resta de la meva vida, fins i tot amb més motivació, energia, entusiasme i dedicació que la que he tingut fins ara", ha destacat en una compareixença a l'Associació de la Premsa de la capital espanyola. Més enllà del que es pugui aclarir en la investigació sota secret de sumari a l'Audiència Nacional, Vidal-Quadras no té "cap dubte" que el règim dels aiatol·làs, "dictatorial, totalitari, misogin i homòfob", hi està al darrere.

Com va poder explicar –afortunadament– el mateix Aleix Vidal-Quadras, l'intent d'assassinat que va patir dijous “podia estar vinculat” amb les seves relacions amb l'oposició iraniana a l'exili. Ho hauran d'aclarir les investigacions policials, però sobre aquestes relacions, també Vidal-Quadras va fer públic ja fa temps que Vox s'havia fundat amb donatius per valor d'un milió d'euros del Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (CNRI), un lobi de rics iranians a la diàspora, contraris al règim islamista de Teheran, que també hauria sufragat un 80% del cost de la campanya de Vox per a les eleccions europees de 2014. Vidal-Quadras presumia que aquesta generositat venia motivada per la seva excel·lent relació personal amb el CNRI durant la seva etapa com a eurodiputat, durant més de 18 anys. Vidal-Quadras va assistir, a París, a desenes d'actes del CNRI, juntament amb altres eurodiputats de diferents grups parlamentaris de Brussel·les, reunits en un grup que es feia dir Amics de l'Iran Lliure (semblant al Grup d'Amistat amb Qatar que tenia el nostrat José Ramón Bauzá: es tracta de grups d'eurodiputats que literalment venen la seva influència política a milionaris del Pròxim Orient, en operacions tan obscures com els interessos que les motiven). Vidal-Quadras també explicava que Santiago Abascal era coneixedor de la procedència iraniana de tots aquells diners, i que no tan sols no hi posava cap escrúpol, sinó que “li semblava molt bé”.

El 1996, en el marc del pacte del Majestic entre el PP i CiU, José María Aznar va haver de prescindir d'Aleix Vidal-Quadras com a líder del PP català (una exigència de Jordi Pujol si es volia millorar el clima entre els dos partits), però tres anys després li va recompensar el sacrifici posant-lo a la llista a les eleccions europees. Així va ser com el polític català va aterrar a Brussel·les el 1999, la ciutat on hi ha més lobis per metre quadrat i on tots els grups de pressió despleguen una frenètica activitat diplomàtica. Un d'ells és el Consell Nacional de la Resistència de l'Iran (NCRI en les sigles en anglès), l'organisme que aplega l'oposició democràtica iraniana contra el règim dels aiatol·làs. I això podria estar relacionat amb l'atac que ha patit Vidal-Quadras aquest dijous: un home li ha disparat a la cara en una acció que la policia sosté que s'havia planificat.

La Policia Nacional investiga si l'Iran està darrere del tret amb pistola de foc que ha rebut aquest migdia l’expresident del PP a Catalunya Aleix Vidal-Quadras al centre de Madrid. Aquesta és, a hores d'ara, una de les hipòtesis que estan sobre la taula, segons fonts policials, tot i que no es descarten altres motivacions. Els fets s'han produït a dos quarts de dues del migdia al carrer Núñez de Balboa, al barri de Salamanca de la capital espanyola, quan un home ha baixat d’una moto amb el casc posat, li ha disparat, i ha tornat a pujar-hi per fugir amb una altra persona. Efectius del servei d’emergències han aconseguit estabilitzar el fundador de Vox, de 78 anys, que ha estat traslladat en estat conscient a l’Hospital Gregorio Marañón. Allà, fora de perill, ha estat operat d’una doble fractura a la mandíbula causada per l’impacte de la bala, que hauria entrat per la galta dreta i hauria sortit per l’esquerra de la cara.

L’Iran torna a irrompre en la creació d’un partit a Espanya. Si fa cinc anys s’intentaven infondre dubtes sobre el finançament de Podem a través d’una productora televisiva afí al règim de Teheran -que han quedat en paper mullat als jutjats-, l’ombra de sospita ara està sobre el naixement de Vox el 2013. L’equip d’investigació d’ El País ha revelat les últimes setmanes que el partit d’extrema dreta es va fundar i es va finançar la primera campanya de les europees del 2014, en què no va treure cap eurodiputat, amb diners que provenien de donacions secretes de l’exili iranià. Donacions del Consell Nacional de Resistència de l’Iran (CNRI), un grup que durant dècades va tenir un braç armat i fins al 2012 va figurar en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. La diferència amb Podem, però, és que el mateix fundador i primer president de Vox, Aleix Vidal-Quadras, ha confirmat que “els fons dels exiliats iranians van servir per posar en marxa” el partit.

L'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras ha assegurat aquest divendres que entén que la direcció del seu partit l'aparti de la candidatura a les eleccions europees del maig perquè discrepa de moltes decisions que es prenen a la cúpula del PP, i ha admès que ell tampoc estaria disposat a tornar-s'hi a presentar per la mateixa raó. En declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio', Vidal-Quadras ha posat d'exemple d'aquestes discrepàncies l'actitud del PP davant les aspiracions sobiranistes de Catalunya i ha afirmat que el partit que lidera Mariano Rajoy no admet el debat intern.