<![CDATA[Ara Balears - tres xemeneies]]> 10 <![CDATA[“Manifesta permet repensar què cal fer amb les Tres Xemeneies”]]>

Va ser el director de Barcelona Regional, l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona, entre el 2016 i el 2023, i, per tant, ha pilotat les polítiques urbanístiques dels governs d’Ada Colau. Però Josep Bohigas (Barcelona, 1967) porta l’arquitectura a la sang, i no només per la seva feina professional a l’estudi BOPBAA o en diferents col·lectius, sinó també perquè com a fill d’Oriol Bohigas va veure passar per casa seva gairebé totes les persones que en algun moment han construït la Barcelona de les darreres dècades. Va ser un dels impulsors de Manifesta 15, tot i que amb el canvi de govern va quedar fora de l’equip directiu. Ara, però, l’organització de la biennal europea l’ha nomenat el primer mediador creatiu de la Manifesta 16 Ruhr, que tindrà lloc el 2026 a la zona del Ruhr, a Alemanya.

]]> <![CDATA[Manifesta planta la llavor d'un futur millor a les Tres Xemeneies]]>

Una de les grans obres de la Manifesta 15 Barcelona Metropolitana no surt destacada a la guia de la biennal. De fet, està pensada per passar desapercebuda. Es tracta dels treballs per fer accessible al públic, i segur, l’edifici de turbines de l’antiga central hidroelèctrica del Besòs, coneguda popularment com les Tres Xemeneies. És una de les principals seus de la biennal, i potser la més llaminera, ja que obre les portes al públic per primera vegada. Així que no és estrany que aquest dissabte al vespre unes 3.000 persones desbordessin el recinte per assistir a la inauguració oficial, presidida per la fundadora de Manifesta, Hedwig Fijen; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete; l’alcalde Barcelona, Jaume Collboni, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun. L’acte l'ha presentat la periodista Laura Sangrà i ha inclòs les actuacions de Brincadeiras i La Prenda Roja i una sessió de DJ de Jokkoo Collective.

]]> <![CDATA[Les Tres Xemeneies]]> Després d’anys de propostes, dubtes, vacil·lacions i votacions, sembla que s’aclareix el futur de les Tres Xemeneies de l’antiga Fecsa, a Sant Adrià de Besòs. El seny sembla haver-se imposat i, descartades les opcions relacionades amb l’oci nocturn, s’ha decidit que les tres torres i la sala de turbines acolliran activitats relacionades amb la cultura i la investigació. Sento com rebufeu i a mi també se m’escapa un sospir. Tenim tan poca fe en les bones intencions de les administracions quan es tracta de cultura i investigació! Quants plans i projectes i somnis s’han perdut pel camí? Més encara quan llegim que, tot i que està clar que l’ús de les Tres Xemeneies serà vinculat a la cultura i a la investigació, “no es descarta” que també tinguin un ús comercial, hoteler i d’oficines. Ehem. Farem un esforç per tenir confiança.

]]> <![CDATA[Les Tres Xemeneies]]> La nit en algunes àrees de la metròpoli impressiona més que en d’altres. Penso això mentre espero el tramvia a Sant Adrià (en alguns racons de la metròpoli, el temps també passa més a poc a poc), confortada pels crits d’un partit de futbol pròxim; després, el vagó va tan buit que fa sensació de matinada, malgrat que són les deu d’un dia laborable. Veig les tèrmiques des de prop, i un cartell d’Altamira que diu "EN VENDA", amb lletres vermelles. A l’alçada del Parc del Besòs hi puja un home d’edat indeterminada i desvestit, que decideix asseure’s al meu costat malgrat que estem sols. Em diu que ha passat molta por i que vol diners, però els efectes de les drogues que ha consumit li impedeixen mantenir una conversa. Per sort, puja una altra noia a la rambla Prim i em convida a seure al seu costat amb la mirada. Ho agraeixo, perquè el meu mòbil s’ha quedat sense bateria, i anem juntes fins a Glòries.

]]>