Els efectes del canvi climàtic avancen implacablement i recurrentment. La ciència ens exigeix una acció dràstica per a una reducció de les emissions en aquesta dècada, com a única opció per poder gestionar-ne els efectes. Hi ha encara molts interessos en joc per allargar l'economia dels combustibles fòssils i mantenir el miratge d'una impossible disponibilitat infinita de materials. També hi ha molta política cega que pretén que el benestar de la ciutadania en aquest model acabat es podrà mantenir sense canvis ni noves opcions, i que considera que no cal treballar per fer una transició justa. Per sort, tenim empreses i polítics que treballen en aquesta direcció, malgrat els dinosaures que es resisteixen a veure el meteorit que hem construït nosaltres mateixos i que ens hem llançat al damunt. Mireu la pel·lícula Don't look up! un cop i un altre.  

La sala d'apel·lació de l'Audència Nacional, la que resol els recursos, ja s'ha pronunciat sobre les peticions que van fer els condemnats pels atemptats del 17-A i les víctimes contra la sentència inicial. Els jutges han mantingut els aspectes fonamentals de la sentència de fa un any, que va condemnar dos integrants i un col·laborador de la cèl·lula jihadista que va cometre els atemptats terroristes de l'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, tot i que han acceptat parcialment el recurs de dos d'ells per una qüestió tècnica.

Els fenicis, i no els grecs, podrien haver sigut el primer poble colonitzador mediterrani que es va establir en territori avui català fa uns 2.800 anys. Els arqueòlegs del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona (UB) han apuntat aquesta hipòtesi a partir dels indicis recollits després de 23 campanyes d'excavacions al jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà d'Alcanar (Montsià). Uns 150 anys abans que els foceus grecs fundessin les colònies de Roses i Empúries, un grup de fenicis habitava de manera estable a la residència que tenia en aquest turó pròxim a la costa un cabdill de la primera Edat del Ferro. De fet, els arqueòlegs no descarten que aquest jaciment fos, en realitat, una factoria fenícia, tal com recull l'ACN.

Al perfil de Twitter d'en David hi diu: "Estudio humans protohistòrics; ni t'ho imagines com arriben a ser d'apassionants". I em temo que no, que no ens ho imaginem gaire. Ell de seguida fa autocrítica: "És que els arqueòlegs de vegades ens expliquem fatal. Hi ha dues races molt perilloses que es creuen omnipotents, els arqueòlegs i els arquitectes, que ens pensem que per ciència infusa sabem de tot". Una de les seves dèries és millorar la divulgació, i tant ho fa rigorosament des del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona com amb els seus enginyosos fils de Twitter (seguiu-lo!). Ell se'n surt de meravella: escoltar aquest arqueòleg és tan emocionant que hauria de convalidar crèdits universitaris. "Ens cau la bava quan anem a Anglaterra, Escòcia i Irlanda, però el nostre patrimoni protohistòric els dona moltes voltes en la qualitat, i en canvi ells viuen d'això. Per què? Perquè des dels castells als últims poblats, o Stonehenge mateix, està molt ben cuidat però sobretot ben explicat". Ell creu que, si saben enganxar el públic, les institucions i els recursos vindran al darrere. "Si ens expliquem com acadèmics, genera anticossos i avorriment. Tenim potencial per fer divulgació rigorosa, atractiva i divertida. Sabem tantes coses!"

Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir un treballador de la residència d'avis L'Onada a Alcanar per haver agredit sexualment almenys dues residents del centre. Durant la jornada electoral, una dona de 85 anys que va sortir de la residència per anar a votar va dir al seu acompanyant que no volia tornar-hi perquè hi havia patit diverses agressions sexuals per part d'un treballador. Va ser així com la denúncia va arribar als Mossos, que, després de prendre declaració a la víctima, van detenir el treballador, segons ha explicat aquest dilluns el portaveu dels Mossos, el comissari Joan Carles Molinero.

Aquesta nit s'ha cremat a Alcanar una granja i hi han mort els 10.000 pollets que hi havia dins. La nau, de 1.000 metres quadrats, ha quedat totalment afectada. Set dotacions dels Bombers s'han activat per apagar el foc.

L'Audiència Nacional ha comunicat aquest dijous per videoconferència el processament dels tres presumptes terroristes empresonats pels atemptats dels 17-A en el que es coneix com a declaracions indagatòries. Dos d'ells, l'únic supervivent de l'explosió de la casa d'Alcanar, Mohamed Houli Chemlal, i el detingut a Vic, Driss Oukabir, han tornat a negar els delictes pels quals estan acusats però també han inclòs nous matisos a les anteriors declaracions, mentre que Said Ben Iazza, que està processat per col·laboració amb organització terrorista i no pas per pertinença a la cèl·lula, s'ha acollit al seu dret a no declarar.

El presumpte jihadista Driss Oukabir, en presó preventiva des del 22 d’agost de l’any passat, s’ha quedat sense coartada. Després de gairebé un any d’investigació, el castell de cartes cau pel seu propi pes. Per molt que assegurés que no tenia cap relació amb la cèl·lula de Ripoll que va organitzar els atemptats del 17-A, la investigació ja el situa dins del nucli dur del grup terrorista. Dos testimonis protegits van aportar ahir al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu dades clau que ubiquen Oukabir, germà de Moussa Oukabir –de 17 anys i abatut a l’atac de Cambrils–, tant al xalet d’Alcanar Platja on es preparaven els explosius com també amb Younes Abouyaaqoub, autor de l’atropellament a la Rambla, en un bar de la C-17 a l’altura de Tona el dia abans dels atemptats.

Els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi que, abans que tingués lloc l'explosió de la casa d'Alcanar, la idea dels terroristes ja era atemptar a Barcelona de manera imminent. El major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, ha explicat aquest diumenge que els terroristes havien planificat "més d'un atemptat" a Barcelona amb l'ús d'explosius que volien executar en les mateixes dates en què van acabar fent els atacs a la Rambla i a Cambrils. Segons Trapero, l'explosió del xalet d'Alcanar va impedir que poguessin utilitzar el material que havien preparat, malgrat que igualment tenien previst atemptar a Barcelona el mateix dia o poc després dels actes de la Rambla i Cambrils però "amb la voluntat de fer molt més mal". Quan hi va haver l'explosió d'Alcanar, els terroristes "van reorientar" la seva acció amb el mateix ànim "de causar mal" i van executar els dos atemptats.

1. Per què hi ha hagut tants terratrèmols darrerament en aquesta zona?