Parlen amb passió de la seva tasca de compositors i s’entenen a la perfecció. JoanMagrané (Reus, 1988) i Antoni Parera Fons (Manacor, 1943) comparteixen una necessitat vital: crear música i gaudir-ne. A més, tenen clar que la cultura és bàsica per a les persones i les societats, tant com l’aigua.

Bach, Mozart, Brahms, Vivaldi... quan parlam de compositors, el primer que pensa el públic general són les grans figures de sempre de la història de la música, tots ells morts. Però, i els vius? I a les Balears? Els compositors que apareixen en aquest reportatge coincideixen a afirmar que la creació musical a l’Arxipèlag està en un molt bon moment de salut, però continua sent complicat viure només d’aquest vessant de la música. “Hi ha gent a les Illes amb molt de talent, que està fent coses de molt alt nivell a escala internacional”, apunta el compositor manacorí Antoni Parera Fons. Considera que cada vegada es tenen més en compte els músics coetanis i n’és una prova l’estrena, fa dues setmanes al teatre Principal de Palma, de L’Arxiduc, una òpera en català sobre la figura de l’arxiduc Lluís Salvador amb la seva música i text de Carme Riera. A més, ara com ara està immers en l’orquestració d’una nova òpera sobre la compositora francesa Nadia Boulanger.

"Protegim els compositors morts, però també volem divulgar els vius", diu Joan Company, director de la Partituroteca i del Centre de Documentació Musical de la Universitat de les Illes Balears. I precisament per això, per reivindicar els autors illencs vius, organitzen enguany el Cicle de converses amb els nostres compositors, en què participaran Antoni Parera Fons, Antoni Mairata, Mercè Pons, Miquel Brunet, Joan Valent i Josep Prohens.

El compositor Maties Far, professor del Conservatori Superior de les Illes Balears, va accedir a la subvenció de creació de l’Institut d’Estudis Balèarics. D’aquesta ajuda n’ha sortit gran Mar, una peça per a piano que dijous 7 d’abril estrenarà l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears al Trui Teatre. El director Zsolt Nagy dirigirà els músics, entre els quals hi seran els pianistes Albert Díaz, Tomeu Moll-Mas i Llorenç Prats. 

Antoni Mairata és un jove de Campanet nascut fa 27 anys. És compositor de música clàssica i de bandes sonores. La seva trajectòria es va iniciar quan només tenia set anys, escrivint una obra que li va suposar rebre el seu primer premi. Des de llavors, la llista de guardons i reconeixements s'ha fet molt llarga.

El compositor de Bunyola Miquel Brunet va ser l’encarregat de posar banda sonora a la pel·lícula muda El jefe político (La réponse du destin) un film rodat entre el 1921 i el 1925 (durant el 1924 es va gravar a Palma i Bunyola), recuperat i restaurat per l'Arxiu del So i de la Imatge (ASIM) i la Filmoteca Espanyola. La cinta d’André Hugon es va estrenar durant la cloenda de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, i Brunet hi va fer sonar les composicions en directe.

El compositor i fundador de l'Àrea de Creació Artística (ACA), Antoni Caimari (sa Pobla, 1943), va morir ahir, dissabte, a 77 anys, segons ha publicat el fill de l'artista, Antoni Caimari Caldés, a través de les xarxes. El 26 de febrer, Caimari va haver de ser ingressat a l'Hospital d'Inca per una pneumònia, després d'haver estat desnonat de la seva casa de la Fundació i d'haver entrat en una residència.

"Des que era un nen, la meva ambició ha sigut viure completament envoltat de música. El meu somni és no perdre'm res. Per això mai m'he limitat a una sola disciplina musical. M'apassiona tocar, dirigir, cantar i escriure en tots els estils", afirmava el compositor francès Michel Legrand, creador dels clàssics de 'Les parapluis de Cherbourg' [Els paraigües de Cherbourg] i 'Les demoiselles de Rochefort' [Les senyoretes de Rochefort], que va morir ahir a la nit als 86 anys d'edat. Amb una carrera de més de mig segle, les seves composicions van rebre desenes de distincions, entre d'altres, tres premis Oscar.