L’anunciada reforma del Pla Territorial Insular (PTI) marcarà els primers mesos de l’any a Menorca, que afronta aquest 2026 amb una dotzena de reptes i inversions molt importants.

Les Balears del segle XXI posen les teories econòmiques a prova. Mentre els principis establerts pels teòrics parlen generalment de créixer, d’anar a més, a les Illes l’únic que ara mateix augmenta és el consens sobre la necessitat de canviar de sentir i reduir. En funció de l’organisme o de l’especialista consultat, les propostes i receptes pel futur varien entre decréixer o mantenir les xifres actuals de passatgers. Però en cap cas –ni tan sols ho fa el sector de l’allotjament– es proposa incrementar les estadístiques d’arribades. El repte econòmic per les Balears el 2026 té un nom: saber frenar i posar límits.

El sistema educatiu de les Illes Balears té al davant reptes importants per al 2025. Alguns, com la reducció de l’abandonament escolar i la millora del nivell de català de l’alumnat, necessiten un recorregut temporal més ampli. Ara bé, juntament amb la necessària millora de la inversió educativa, són els temes que més preocupen els experts i les entitats del sector que, un pic començat l’any, fan la seva recepta per impulsar el canvi educatiu.

Les Balears han tornat a batre el seu rècord en l’arribada de visitants. A l’octubre ja superaven els 18 milions de turistes que s’havien registrat en tot el 2023. Però aquest creixement, superior al 5%, és el detonant de bona part dels problemes que pateix l’Arxipèlag, començant pel més greu: l’habitatge. Així ho creu Neus Prats, vicepresidenta del Grup d’Estudis de la Natura (GEN)-GOB, molt crítica amb la classe política i pessimista respecte de trobar-hi una solució a curt termini. “La situació és insostenible i l’esperança, nul·la. Si no es redueix el turisme, no hi ha solució”, sentencia.

Combatre la precarietat, potenciar la connexió amb l’actualitat, optimitzar la gran quantitat d’oferta cultural i implantar protocols que protegeixin les dones en diferents àmbits vinculats amb la cultura. Són alguns dels grans reptes a què s’enfronta el sector cultural en aquest 2025 que acaba de començar segons els mateixos professionals que s’hi dediquen. Molts d’aquests grans objectius estan relacionats amb problemàtiques històricament vinculades al sector, encapçalades per la manca de recursos i la inestabilitat de les polítiques culturals. La dramaturga Marta Barceló, el músic Julià Picornell, la llibretera Glòria Forteza-Rey i el productor i director Luis Ortas analitzen per a l’ARA Balears els grans reptes que les arts escèniques, la música, els llibres i l’audiovisual, respectivament, tenen per endavant.

El Govern ha consolidat el canvi de rumb ideològic promulgat per la presidenta, Marga Prohens, al llarg de 2024. Ho ha fet d’una manera accidentada: la Llei de simplificació administrativa, la més ambiciosa de l’Executiu, s’ha hagut d’esmenar una vegada i una altra. Però a més, el PP arriba a 2025 sense cap aliat estable. “Ser capaç de crear consensos” és, per al politòleg, historiador i analista Toni Forners, el repte més important de la presidenta.

El sistema educatiu de les Balears any rere any s’enfronta a reptes educatius estructurals als quals cap Govern ha sabut donar una solució. L’abandonament escolar, malgrat que ha baixat en el darrer recompte, continua sent el més alt de tot l’Estat. Pel que fa a les infraestructures, en falten i moltes de les existents estan obsoletes. L’inici del curs és un bon moment per fixar els reptes de l’any i recordar les fites essencials. Donam a conèixer alguns dels centres de les Illes que ja fa anys que fan bona feina per fer front a aquests grans objectius i que han aconseguit progressos importants o els han assolit.

1.

El transport públic gratuït i la mobilitat privada. A només uns dies de començar el 2024, els ciutadans de les Illes –i del conjunt de l’Estat– donaven per fet que haurien de tornar a pagar per agafar el transport públic. En un darrer anunci abans d’acabar l’any, Pedro Sánchez va posar entre l’espasa i la paret les comunitats –i, aquí, el Govern i l’Ajuntament de Palma– perquè tornassin a aplicar la gratuïtat, oferint una transferència de doblers igual a la del 2023. Així que, tot i unes primeres vacil·lacions, finalment el TIB i l’EMT continuaran sent gratuïts. Ara bé, mentre que l’Estat intenta dissuadir de l’ús del transport privat, a Mallorca el Consell de Mallorca rema en sentit contrari. A l’espera que es resolgui el seu futur, el govern insular de Llorenç Galmés continuarà lluitant per llevar el carril Bus-VAO de l’autopista de Llevant, encara que la DGT consideri positiu que es mantingui.

]]>

El vast univers de TikTok és un no acabar de coreografies, imitacions, reptes (alguns bastant absurds) i també receptes de cuina, entre altres. I enmig dels milers d’usuaris, a algú se li va acudir la idea de congelar una petita ampolla de mel i menjar-se-la. El resultat? “Com un gelat de mel, però gelatinós”, diu una noia (@monicaxllorens a la xarxa) després de fer una mossegada a la massa daurada i viscosa que surt de l'envàs com si fos un tub de pasta dentífrica. Ella és un dels molts usuaris que s’han sumat a aquest experiment que s’ha posat de moda a la plataforma. "Prova-ho", afegeix mentre fa una altra queixalada.

]]>

Des de fa unes setmanes les xarxes s’han omplert de fotografies en què les persones mostren com eren fa 10 anys i com són ara. Es tracta del #10YearsChallenge, l’últim repte viral, que ha tingut un gran èxit i ha fet que milers de persones -anònimes i celebrities - rebusquessin en els seus àlbums de records per aconseguir una foto representativa de fa 10 anys.

]]>

El món passa tota mena de calamitats i, tanmateix, en molts llibres i ponències s’insisteix que ara és el millor moment de la història per néixer. ¿D’on ve aquesta afirmació tan emfàtica, i que de manera igualment emfàtica molts qualifiquen de falsa?

]]>

L'any 2019 se celebrarà el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna. Va ser el 20 de juliol de 1969 quan dos dels tres tripulants de la nau Apollo 11, Edwin E. 'Buzz' Aldrin i Neil A. Armstrong van trepitjar el satèl·lit terrestre en unes imatges que van ser retransmeses a tot el planeta i que encara avui emocionen. Aquella fita va ser possible gràcies a una ingent inversió de recursos en plena Guerra Freda, una lluita per l'hegemonia entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Part d'aquesta lluita va ser la cursa espacial, en la qual els EUA es van acabar imposant després d'anar per darrere dels soviètics durant la dècada dels 60. Després d'aquella victòria, van assolir una superioritat tecnològica que avui encara mantenen.

]]>

El 2015 ens deixa clar que cap conflicte pot ser llunyà, que els efectes de qualsevol moviment a l'escaquer mundial arriben fins a la porta de casa.

]]> La revolució iniciada a la plaça Maidan a finals de l'any passat ha desembocat en el parlament més proeuropeu d'Ucraïna des de la seva independència el 1991. La divisió ideològica que havia marcat fins ara la política del país –i que havia dibuixat el seu mapa, amb un nord-oest pro-occidental i un sudest pro-rús–, s'ha decantat finalment per una opció clara i la Rada Suprema ha girat periscopi per apuntar a Brussel·les.

]]>

La cura d'austeritat ha acabat provocant un esclat d'impopularitat de la Unió Europea i dels seus líders. Mai com ara s'ha parlat tant d'Europa i mai com ara la gent s'ha sentit tan allunyada del projecte europeu -això diuen les estadístiques-. El 9 de maig és el dia d'Europa. El d'una Europa en hores baixes. Després de tres anys de crisi social i càstigs electorals, el diagnòstic és clar. Cal més política per actuar, com a mínim, en cinc fronts diferents.

]]>

La nedadora catalana Mireia Belmonte ha assegurat que es planteja nous “reptes” professionals per no quedar-se “estancada” després de l'èxit aconseguit als mundials de piscina curta de Dubai, on es va penjar quatre medalles.

]]>