Hi ha una aula magna, tallers, laboratoris i, per descomptat, una cafeteria en la qual els alumnes fan el ronso allargant la mitja hora de descans. Podria ser una universitat de qualsevol lloc del món si no fos per les fotos d’Abdullah Öcalan de les parets. Les branques d’olivera penjant de les pissarres també criden l’atenció; llueixen en record d’un dolorós aniversari. El dia 20 de gener es complia un any de l’inici de l’operació amb la qual Turquia i faccions islamistes van ocupar la regió kurdosiriana d’Afrin, al nord-oest de la província d’Alep. 200 dels 900 alumnes avui matriculats a la Universitat de Rojava són d’allà, i també una part del personal.

“Vam ser dels últims a abandonar Afrin. Ens vam quedar a l’hospital fins que els bombardejos dels avions turcs es van tornar insostenibles. Em vaig escapar en una ambulància juntament amb dos companys i set pacients ferits. Va ser el dia més dur de la meva vida, perquè la gent ens demanava ajuda però no podíem fer res per falta d’espai”, recorda a l’ARA la Rewan, una jove de 28 anys responsable de l’arxiu de pacients de l’hospital d’Afrin.

Les imatges que arriben des d’Afrin mostren una ciutat grisa. Alguns dels edificis, devastats per l’ofensiva turca, s’han convertit en autèntics esquelets de ciment. Al carrer, combatents de les forces turques i de les milícies sirianes aliades d’Ankara patrullen i s’exhibeixen victoriosos. N’han pres el control. Un vídeo és testimoni de com un grup de membres de l’Exèrcit Lliure Sirià, vinculat a Turquia, enderroquen una escultura del ferrer Kawa, el gran heroi de la mitologia kurda. Mentre ho fan, criden sense parar Al·lahu-àkbar. Desenes de fotos més revelen com els mateixos milicians entren i saquegen diversos habitatges i botigues de la ciutat. Se n’enduen menjar, roba, joies, motocicletes, cotxes, tractors i fins i tot caps de bestiar. Tot allò que consideren de valor. Tot allò que la població civil ha deixat després de fugir d’aquesta ciutat del Kurdistan sirià.

"Estic dormint al meu cotxe des que vaig sortir d'Afrin", explica Suleiman Yafar, que, igual que molts dels seus veïns, es va veure obligat a abandonar casa seva el cap de setmana passat davant l'avanç de les tropes de Turquia en aquesta ciutat del nord-oest de Síria. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar aquest diumenge la presa de control completa de la localitat assetjada, després que les tropes turques i combatents de l'opositor Exèrcit Lliure de Síria (aliat d'Ankara) recuperessin el centre de la ciutat sense trobar-hi resistència dels combatents kurds.

Després de dos mesos d'ofensiva turca sobre la ciutat siriana d'Afrin, l'emblema otomà de la lluna minvant i l'estrella blanca sobre fons vermell oneja al costat kurd a la frontera amb Turquia. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat aquest diumenge la presa completa del control de la localitat assetjada, després que les tropes turques i combatents de l'opositor Exèrcit Lliure de Síria (aliat d'Ankara) recuperessin el centre de la ciutat sense trobar resistència dels combatents kurds. La victòria ha coincidit amb la celebració d'una d'otomana a la Batalla dels Dardanels de la Primera Guerra Mundial.

És difícil d'imaginar el calvari del Mohamed. "Mira, això és al costat de casa meva", escriu per WhatsApp. Amb el text hi adjunta un vídeo de poc més de 20 segons: en un carrer, gris i arrasat, de la ciutat d'Afrin s'hi compten almenys cinc cadàvers. Homes, dones i també un infant. Són víctimes de les bombes turques. Del setge silenciat que, encapçalat per Erdogan, martiritza aquesta regió del Kurdistan sirià des de mitjans de gener.

Recep Tayyip Erdogan ha estat clar. Aquest dimecres, durant un discurs retransmès pel canal CNNTürk, el president de Turquia ha afirmat que espera que l'exèrcit del seu país controli en les pròximes hores la ciutat d'Afrin, homònima de la regió siriana que, des de finals de gener, viu sota un brutal setge que, segons Ankara, busca expulsar les milícies kurdsirianes de la zona. "Espero que Afrin caigui del tot aquesta tarda", ha sentenciat Erdogan.

No hi ha treva per a Guta i els seus habitants, que des de fa una setmana han de conviure sota les bombes en l'ofensiva del govern contra l'últim bastió que se li resisteix just a les portes de la capital, Damasc. Les bombes han tornat a caure aquest diumenge, malgrat que el Consell de Seguretat de l'ONU va consensuar ahir a la nit l'entrada en vigor "sense retard" d'un alto el foc de 30 dies per permetre l'entrada de l'ajuda humanitària i l'evacuació dels ferits. De fet, l'ofensiva no ha parat i en les últimes hores hi hagut un centenar més de morts –una vintena avui–, que s'afegeixen als més de 500 morts i 2.300 ferits que l'Observatori Sirià de Drets Humans ha comptabilitzat des de diumenge passat.

La veu de Mohamed sona apagada a l’altra banda del telèfon. Avui, confessa, tampoc ha pogut parlar amb els seus pares. I ja fa cinc dies. “Els turcs tallen la connexió a internet. No tinc notícies d’ells i em fa por que els hagi passat alguna cosa”. Aquest jove kurd de Síria de 18 anys -que prefereix amagar la seva identitat- respon des d’una ciutat del nord de Finlàndia, on va arribar després de fugir de la guerra. Els seus pares, de 55 i 49 anys, formen part dels milers de kurds que estan atrapats a Afrin. Sota les bombes de l’exèrcit turc. Sota un setge silenciat.

Els mitjans oficials sirians han anunciat aquest dilluns que les forces lleials a Baixar al-Assad estan a punt d'entrar a Afrin, el cantó kurd del nord-oest del país, per combatre la intervenció turca. "Les forces populars entraran a Afrin en les pròximes hores per donar suport als seus habitants contra l'atac del règim turc", ha anunciat l'agència oficial Sanà. L'agencia no detalla qui són aquestes "forces populars" -el comunicat no es refereix a l'exèrcit regular- ni la dimensió d'aquest destacament.

"La nostra relació està en un moment crític. O la tallem o la posem en ordre". Així de contundent ha estat aquest divendres el ministre d'exteriors turc, Mevlut Cavusoglu, sobre les relacions entre Turquia i els Estats Units. Malgrat això, sembla que ambdues parts estan disposades a reconduir la situació i coincideixen que, ara mateix, cal millorar els seus vincles, danyats darrerament. De fet, aquesta és la principal conclusió que s'extreu de la compareixença que aquest divendres han fet Cavusoglu i el seu homòleg nord-americà, Rex Tillerson, on han anunciat una sèrie de mecanismes per tal de redreçar el moment i restaurar la confiança.

No només l'Estat Islàmic destrueix patrimoni històric. També les bombes llançades per l'exèrcit turc a Afrin estan afectant el llegat d'arameus, hittites, babilonis, àrabs i kurds al nord de Síria. La víctima ha sigut el temple hittita d'Ain Dara, que dataria de l'any 1300 abans de Crist. Ho ha denunciat l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), amb seu a Londres però amb una àmplia xarxa de contactes a la zona.

Fa només uns mesos, els kurds de Síria i l’Iraq semblaven els únics vencedors de les devastadores guerres que destrossen el Pròxim Orient. Els règims de Damasc i Bagdad, que els havien oprimit a sang i foc durant dècades, estaven molt afeblits i les milícies kurdes es podien presentar al món com l’única força de xoc capaç de plantar cara al Daeix. Semblava una oportunitat d’or per exigir que el seu esforç en el combat contra els jihadistes -per al qual han comptat amb ajuda militar dels Estats Units- es veiés recompensat amb suport internacional a la seva causa. Però avui, amb el Daeix arraconat a la guerra de guerrilles, els kurds ja no són necessaris per als Estats Units ni les potències europees. I Rússia, que els ajudava contra Turquia i en defensa d’Al-Assad, ara té altres prioritats.

El govern interí alemany ha decidit aquest dijous paralitzar la venda a Turquia de recanvis per als seus tancs Leopard 2, que Ankara estaria utilitzant a l'ofensiva contra els kurds al cantó d'Afrin, al nord-oest de Síria. El govern turc havia demanat a Rheinmetall, l'empresa alemanya que fabrica els tancs, un enviament de peces per millorar el blindatge dels vehicles. El lliurament dels recanvis, però, havia de tenir el vistiplau de Berlín, que avui ha decidit ajornar qualsevol decisió sobre la qüestió.