No pretenc monopolitzar les columnes parlant del Dakar. Ja en vaig parlar a l’última i aquesta no va de desert ni de dunes. Aquesta gira entorn de les persones perquè darrere dels quilòmetres, dels motors, de les tempestes de sorra i dels campaments, el Dakar és ple d’històries de persones.

Toby Price ja té el seu segon Dakar. El pilot australià, malgrat arrossegar molèsties al canell després que un mes abans del ral·li es trenqués l'escafoide, ha sumat el segon Dakar (ja va guanyar el del 2016) gràcies a la regularitat que ha mostrat durant tota la cursa. Aquest dijous, Price ha guanyat l'etapa (la primera del 2019) i ha acabat imposant-se a la general per davant del seu company a KTM Matthias Walkner i Pablo Quintanilla, de Husqvarna. D'aquesta manera, la marca austríaca ha ampliat la ratxa de triomfs, amb 18 anys consecutius guanyant.

Stéphane Peterhansel no podrà lluitar pel podi del Dakar. El pilot francès ha hagut d'abandonar el ral·li aquest dimecres, a falta d'un dia per al final, a causa d'una lesió del seu copilot, David Castera.

El pilot argentí Kevin Benavides ha sigut sancionat aquest dimarts amb tres hores de temps addicional en el Ral·li Dakar després que els comissaris de la carrera trobessin notes addicionals al full de ruta ocultes a la seva moto.

Aquest any, KTM veia com el seu domini al Dakar podia acabar-se. Fa 18 anys que, religiosament, a principis d’any celebra el triomf a la categoria de motos d’un pilot de la marca austríaca al ral·li més dur del món. El 2001, l’italià Fabrizio Meoni va sumar la primera victòria final i des de llavors un pilot de KTM sempre ha aconseguit el Tuareg, el trofeu que s’emporta el guanyador del Dakar.

Ricky Brabec ha recuperat aquest dilluns el liderat del Dakar en la categoria de motos. El pilot d'Honda ha acabat tercer la setena etapa del ral·li i gràcies a això torna a encapçalar la general. El triomf ha estat per a Sam Sunderland, de KTM, que ha completat els 323 quilòmetres cronometrats en 3 hores, 51 minuts i 41 segons. Brabec ha entrat tercer, a 6 minuts i mig de Sunderland, però amb marge suficient per recuperar el liderat que anteriorment li havia pispat Pablo Quintanilla. El xilè ha acabat 14è, lluny de les primeres posicions, després de perdre més de 20 minuts. I és que l'ha penalitzat el fet d'haver d'obrir pista per haver guanyat l'etapa anterior.

El pilot rus Andrei Karginov, guanyador del ral·li Dakar en la categoria de camions l'any 2014, ha estat expulsat de l'edició d'aquest any després d'haver atropellat un espectador i no haver-se aturat a assistir-lo. La víctima ha patit un trencament del fèmur i el vídeo de l'incident s'ha fet viral, cosa que ha obligat l'organització del Dakar a donar una resposta ràpida.

Després d’acabar al podi el Dakar del 2017 i d’acabar cinquè l’any passat, Gerard Farrés va dir que ja en tenia prou, que no volia tornar al Dakar en moto. Pensava en la seva família i en el perill que amagaven les dunes del desert anant sobre una moto, tot sol, i va decidir deixar-ho estar. La fi del projecte de l’equip murcià Himoinsa i una lesió al genoll també van ajudar-lo a prendre aquesta difícil decisió. El seu somni va ser, des de llavors, disputar de nou el Dakar, però ara ja sobre quatre rodes.

Ricky Brabec ha aconseguit, per fi, el triomf parcial que buscava des del primer dia del Dakar 2019, una victòria que, a més, li ha donat el liderat de la general de motos. El pilot nord-americà d'Honda, que va acabar tercer la primera etapa i segon la segona, s'ha imposat en la quarta etapa, en què no ha comès cap errada i ha mantingut un ritme elevat durant tota l'especial.

Joan Barreda ha abandonat el Dakar 2019 a la tercera etapa. El pilot de Torreblanca, que liderava la classificació general, ha caigut per un barranc i no ha pogut tornar a la pista. Barreda ha intentat trobar la sortida durant més d'una hora, però finalment ha llançat la tovallola i ha hagut de ser evacuat en helicòpter. "He intentat girar cua i sortir, però no hi havia manera. Després he anat més avall per buscar alguna alternativa, però ha sigut impossible", ha dit Barreda, que suma quatre abandonaments en les nou participacions que acumula al Dakar.

El francès Sébastien Loeb (Peugeot) ha guanyat aquest dimarts la segona etapa del Dakar 2019 en la categoria de cotxes, amb vuit segons d'avantatge sobre el català Nani Roma. El de Folgueroles, que aquest dimarts sortia endarrerit (la primera etapa va acabar-la en l'onzè lloc) ha fet una gran segona etapa, en què ha recuperat el temps perdut el primer dia. Un dels favorits, Stéphane Peterhansel, ha tingut un problema al quilòmetre 109 de l'especial, ha estat aturat durant gairebé 20 minuts i ha acabat perdent un quart d'hora respecte als pilots capdavanters.

Aquest dilluns ha començat el Dakar 2019 amb una primera etapa, una especial de 84 quilòmetres, que ha unit les ciutats peruanes de Lima i Pisco. En motos la victòria ha estat per a Joan Barreda. El pilot torreblanquí d'Honda ha superat d'un minut i 34 segons el xilè Pablo Quintanilla i de gairebé tres el nord-americà Ricky Brabec. El primer català, Oriol Mena, ha arribat catorzè. Laia Sanz ha acabat en 31a posició i ha cedit 12 minuts.

Al Dakar sempre hi ha històries de superació, de gent que s’entossudeix en aconseguir alguna cosa, que creu que res és impossible. El fet que sigui una cursa en què els pilots professionals es barregen amb pilots aficionats que somien poder imitar el que han vist fer als seus ídols per televisió fa que les històries curioses se succeeixin en cadascuna de les edicions del ral·li. Una de les d’aquest any és la del jove peruà Lucas Barron. Amb 25 anys, ahir es va convertir en el primer pilot amb síndrome de Down que participa en el ral·li més dur del món. Així doncs, abans de sortir, Barrón ja va fer història. Ho va fer com a copilot, a bord d’un side by side al costat del seu pare, Jacques Barron. “Començo el Dakar tranquil, no passa res. Estaré al costat del meu pare”, deia Barron en una entrevista recent a l’agència Efe, després de passar les verificacions i de ser, oficialment, un dels 541 participants de la 41a edició del Dakar.

Avui arrenca el Dakar 2019. Els problemes que l’organització ha tingut amb els països que l’han acollit aquests últims anys des que el ral·li es va traslladar a Amèrica del Sud han fet que aquest Dakar sigui atípic, ja que la caravana tan sols trepitjarà un país, el Perú. Serà un ral·li més curt del que és habitual (dels 15 dies dels últims anys es passa a 10), amb menys quilòmetres, però els pilots coincideixen a dir que serà més «intens».

Quan des de petit a casa veus que cada any, quan arriba el fred, el teu pare es prepara per anar al Dakar i marxa lluny per enfrontar-se a les dunes a bord d’un camió, tens dues opcions: o bé odiar el ral·li o bé decidir que quan siguis gran, tu també hi aniràs. Això és el que li ha passat a Rafa Tibau júnior. El seu pare, Rafa Tibau sènior, navegant professional fins al 1994 i farmacèutic, va fer el seu primer Dakar el 1986. I amb el pas dels anys, el fill gran (són tres germans) va deixar anar la frase: “Papa, jo vull fer un Dakar amb tu”.

“Sense ells tot això no tindria sentit”. Isidre Esteve té clar que ell és el pilot, qui posa sobre la taula l’experiència d’anys pilotant primer una moto i ara un cotxe per dunes, pistes i terrenys pedregosos, però que sense la resta de l’equip no hauria pogut assolir moltes de les coses que ha aconseguit. Per a ell, aquest serà el tercer Dakar consecutiu, el quart des que va passar a les quatre rodes obligat a causa d’un accident que el va deixar en cadira de rodes el 2007. Des de llavors, sempre optimista, va lluitar per reunir al seu voltant un equip amb el qual tornar al Dakar en condicions. “En 10 anys hem sigut capaços de crear un equipàs”, afegeix el pilot d’Oliana, somrient, mirant-se la seva gent. I és que la gent és inequívocament un dels punts forts del Repsol Rally Team. “És un equip amb un valor humà impressionant. Fa molts anys que estem junts. Hem incorporat gent que ha entès la nostra manera de fer les coses... i tots remem en la mateixa direcció i amb la mateixa sintonia”, indica Esteve, que afronta aquest Dakar amb ambició.

Gerard Farrés va anunciar que el del 2018 seria l’últim Dakar en què competiria amb moto. El seu objectiu era fer el salt a les quatre rodes però el pas no és senzill. A banda d’una preparació diferent, cal una estructura molt més complexa i un pressupost més elevat. I en una època en què trobar un patrocinador és complicat, cal esprémer l’enginy. Farrés, després dels bons resultats que va obtenir els dos últims anys (3r el 2017 i 5è el 2018), va veure com al juliol, durant la Baja Aragón, s’obrien les portes de l’equip Monster Energy Can-Am (el guanyador d’aquesta mena de vehicles del Dakar 2018) i, per tant, la possibilitat de disputar el ral·li a bord d’un side by side, un bugui més lleuger amb tracció a les quatre rodes que ara, després de la seva introducció a la prova fa dues edicions, tindrà categoria pròpia.

Laia Sanz, tretze vegades campiona del món de trial i cinc d'enduro, viatjarà al Dakar amb prop de 150 quilos d'equipatge per afrontar, a partir del 6 de gener, el ral·li més dur del món, en el qual ha estat set vegades la primera dona classificada. La barcelonina, novena en la classificació absoluta el 2015, competirà per novena vegada en el Dakar, que en aquesta edició es disputarà íntegrament al Perú, i per fer-ho posarà rumb a Lima amb tot el material necessari: monos, botes, cascos, ulleres i altres articles imprescindibles per afrontar aquesta aventura.

Laia Sanz ha viscut una preparació per al Dakar molt diferent de la dels anys anteriors. Aquest serà el seu novè Dakar, però els problemes físics que ha tingut des de l’estiu han fet que la prèvia hagi sigut molt diferent. A la primavera, la pilot de Corbera de Llobregat va patir una mononucleosi infecciosa que es va agreujar amb una infecció bacteriana. Des de llavors, la pilot va haver de conviure amb aquestes dues malalties, sense poder-se entrenar, fent repòs absolut i saltant-se els entrenaments de l’equip KTM amb què aquest any tornarà a competir al Dakar. De fet, ella, que no acostuma a abandonar cap dels reptes que es planteja, sense saber què tenia encara va haver de posar el peu a terra al Desafío Inca quan només havia disputat dues etapes, i més endavant va haver de renunciar al Ral·li del Marroc.

L'equip amb el qual Isidre Esteve anirà al Dakar 2019, el Repsol Rally Team, s'ha presentat aquest dilluns a Madrid. "Hem d'estar contents perquè tenim un equipàs. Això és un luxe. Fem el que ens agrada, i estem amb els millors", ha indicat Esteve, que ha destacat que el valor més important de l'equip és "el factor humà". "És un equip diferent, tot ho fem amb molta il·lusió i ho fem tot perquè creiem que ho podem fer. Anem al Dakar a competir, perquè creiem que podem guanyar", ha explicat.