A les costes de la Mediterrània les antigues fortificacions ens recorden un passat que no passa: també ara aquest mar continua mullant unes fronteres massa sovint tancades o refractàries a les veus de l’altra riba. Al port de Marsella, al costat d’una d’aquestes antigues defenses, el Fort de Sant Joan, l’any 2013 s’hi va inaugurar el MUCEM, el Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània, un espectacular cub de vidre de 15.000 metres quadrats davant del mar, indefens, recobert d’un vel (construït amb un formigó especial de fibres de polipropilè) que li dona identitat i alhora el protegeix del sol. Obra de l’arquitecte Rudy Ricciotti, nascut a Algèria de família italiana que va emigrar a França quan ell tenia tres anys, tant el simbolisme de l’edifici com la biografia inicial de l’arquitecte ens parlen d’aquesta altra Mediterrània sense fortificar, porosa, de trobada inevitable i constant.

Mossul ha deixat enrere el període més negre de la seva història mil·lenària, quan es va convertir en una ciutat de terror, tortures i decapitacions. Les banderes negres de l'Estat Islàmic ja no són visibles i la seva capital a l'Iraq –com Raqqa a Síria o Sirte a Líbia– és ara plena de vida. Però l'ombra del pas dels jihadistes no és fàcil d'esborrar. Encara hi ha molts edificis totalment destruïts o cremats.

El papa Francesc s'ha entrevistat aquest dissabte amb el màxim representant dels xiïtes, l'aiatol·là Ali al-Sistani, en una trobada històrica que marcarà una fita clau en els seus vuit anys de pontificat. Al-Sistani ha rebut el pontífex a la seva modesta casa de Najaf. La reunió entre els dos líders espirituals ha durat poc menys d’una hora, en què el papa ha agraït a Al-Sistani que “aixequés la veu en defensa dels més dèbils i perseguits”, segons va explicar el Vaticà en un comunicat.

El papa Francesc ha acabat aquest dimarts la breu visita sense precedents als Emirats Àrabs Units, una de les petromonarquies del golf Pèrsic que promulga un islam menys estricte en comparació amb les altres nissagues reials de la regió. El viatge papal buscava el diàleg interreligiós entre musulmans i catòlics i ha estat marcat per la complicitat entre Francesc I i el gran imam de la Universitat d’Al-Azhar al Caire, Ahmed al-Tayyib, el màxim càrrec religiós.

Edimburg es desperta imponentment assolellada per a sorpresa de tothom en un dia agradable de primavera, d’aquells dies que fan de la ciutat una de les més boniques d'Europa, de forts contrastos entre les velles façanes fosques del casc antic i els verds de parcs i jardins.

Els jardins ens ajuden a entendre la diversitat, la fragilitat, el pas del temps. Literalment, com més jardins i espais verds té una ciutat, menys contaminació hi ha. Però aquesta contaminació no és només l’alteració negativa del medi ambient. També podem parlar de la contaminació subtil, la que pol·lueix els vincles socials, la que ens desconnecta de nosaltres mateixos, la que fa créixer la decepció, la desconfiança, l’odi. Entrar en un jardí és sortir d’un espai encimentat per prejudicis i tensions, és alliberar la mirada i asserenar l’ànima. I, si bé n’hi ha de molts tipus i mides, qualsevol jardí té aquesta capacitat d’acompanyar-nos. És un punt de trobada amb un mateix i, per tant, també amb els altres, on aflora la voluntat de reconciliació interior i exterior.